Notícies ← Altres notícies

Està obligat l’Hospitalet de Llobregat a fer la senyalització en castellà?

Fem algunes consideracions arran de la notícia que el grup municipal de Ciutadans a l'Hospitalet de Llobregat ha demanat a l'ajuntament que la senyalització viària als carrers de la ciutat sigui bilingüe, és a dir, que s'hi afegeixi una versió en castellà.

Segons l'estat espanyol, l'únic idioma obligatori per a totes les carreteres en les indicacions escrites incloses o adjuntes als plafons de senyalització de les vies públiques és el castellà. El Reial decret legislatiu 339/1990, sobre trànsit, encara vigent, només preveu, a l'article 56, el castellà com a única llengua obligatòria a les senyalitzacions per a tot Espanya: «Les indicacions escrites dels senyals s'expressaran almenys en l'idioma espanyol oficial de l'Estat.» L'article 138 del Reial decret 1428/2003 sobre el Reglament de circulació estableix: «Les indicacions escrites que s'incloguin o acompanyin els panells de senyalització de les vies públiques, i inscripcions, han de figurar en idioma castellà i, a més, en la llengua oficial de la comunitat autònoma reconeguda en el respectiu estatut d'autonomia, quan el senyal estigui ubicat en l'àmbit territorial d'aquesta comunitat». Segons aquesta llei, atès que l'occità i el català són les llengües de Catalunya reconegudes oficials a l'Estatut d'autonomia, la retolació hauria de ser trilingüe arreu; és a dir, si s'aplica la llei, la senyalització a l'Hospitalet de Llobregat caldria fer-la tota en català, occità i castellà. 

Pel que fa a la normativa catalana, el decret legislatiu del govern català 2/2009 sobre la Llei de carreteres preveu com a mínim l'ús del català, encara que assenyala l'acompliment de la resta de la normativa. Segons la Llei de L'occità, aranès a l'Aran (Llei 35/2010) «Les vies que transcorrin per l'Aran, amb independència de l'administració titular, s'han de senyalitzar d'acord amb el Conselh Generau d'Aran.»

A la pràctica la Generalitat de Catalunya i la majoria d'ens locals, han volgut aplicar el mateix criteri que fan les comunitats autònomes de llengua pròpia castellana amb ús exclusiu de la llengua corresponent; cosa que té força sentit. Així, fan la senyalització en català o occità segons el territori, però no pas un ús trilingüe com preveu la llei espanyola per al cas català. L'administració espanyola a Catalunya tampoc no aplica la llei. Fa la senyalització de carreteres en català i castellà, i no pas en occità.

Quan hi ha hagut denúncies per manca de presència del català sovint s'ha donat la raó al denunciant, per exemple en la no-obligació de pagar una multa quan l'advertiment era en un rètol on no hi havia el castellà. Així ho han recollit mitjans com l'ABC, el Confidencial Digital o la Voz de Barcelona que, fins i tot, indueixen els ciutadans a no pagar les multes si les poden esquivar per motivacions lingüístiques. Per descomptat les carreteres de l'Estat apliquen sempre el privilegi al castellà. La darrera norma 8.1-IC del març 2014 (FOM/534/2014) sobre senyalització vertical de carreteres omet totalment el català en algunes informacions com són les estacions d'emergència. Aquests són alguns advertiments com els d'incendi, que cal fer en castellà i anglès, i també en francès en els túnels de frontera de França o en portuguès als túnels de frontera amb Portugal. No preveu ni obliga cap senyalització en català, ni tan sols a Catalunya. També fa un tracte a favor del castellà el Manual de senyalització variable, aprovat el 2009 per resolució de l'1 de juny. Els panells de missatges variables de la carretera sempre han de fer missatges en castellà per a tot l'Estat, fins i tot on el castellà no és llengua pròpia. El català està restringit on és llengua pròpia i ha estat reconegut oficial, però pel principi 8 del manual cal que s'alterni amb el castellà, cosa que per al castellà no cal que s'alterni al territori corresponent.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin