Notícies ← Altres notícies

La Fal·lera acull la presentació de Amb el català, fem pinya! a Girona

El Yàsser Saadoune, bastoner d'origen marroquí instal·lat a Girona, la gegantera i sardanista xilena Míriam Paillan, i el Manuel Branco, casteller de la Catalunya del Nord, van explicar els seus processos d'inclusió social i d'aprenentatge de la llengua a partir de la participació en col·lectius de la cultura popular catalana.

La presentació del llibre de relats Amb el català, fem pinya! del passat 30 de novembre va estar marcada per l'aniversari de la Fal·lera Gironina, una de les colles d'imatgeria de la ciutat de Girona que integra gegants, capgrossos, bestiari, bastoners, i músics.

El membre de l'executiva de la Plataforma per la Llengua Francesc Marco, i Laia Martín, membre de la junta de la Fal·lera Gironina, van obrir l'acte. Eulàlia Buch, responsable de l'àrea social de la Plataforma per la Llengua va presentar els testimonis recollits al llibre afirmant que «la cultura popular és un bon entorn on aprendre la llengua catalana d'una manera més fàcil, espontània i sense passar vergonya». De fet, aquest és el denominador comú dels integrants que conformen el llibre: totes són persones migrades a Catalunya que han adquirit la llengua i la cultura catalana a partir de la seva implicació en entitats de cultura popular. Buch explicava com Amb el català, fem pinya! es converteix també en tota una declaració d'intencions: «volem que els testimonis d'aquest llibre siguin ambaixadors i exemple d'altres persones nouvingudes».

El Yàsser Saadoune va ser el primer testimoni a relatar l'evolució de la seva integració al país i la importància de formar part de la Fal·lera Gironina, «ser de la Fal·lera s'ha convertit en un orgull per a mi. Vaig crear sentiment de pertinença i la sensació de formar part d'una gran família». El Yàsser va puntualitzar que les seves dificultats per integrar-se no només van ser pròpies: «quan vaig arribar també m'era difícil aprendre el català perquè tothom em parlava directament en castellà».

La Míriam Paillan també va coincidir amb aquesta premissa afirmant que «a vegades he de demanar a la gent que em parli en català perquè quan veuen que ets immigrant de seguida passen al castellà». Ella és d'origen xilè, del poble mapudungun o maputxe, que habiten la regió històrica de l'araucania, a Xile i Argentina. actualment viu a Sant Andreu de la Barca. La Míriam lamentava que el poble i la llengua maputxe ha estat molt menyspreada, i que venir a Catalunya li va servir per revalorar-la.

Manuel Branco va ser l'última veu de la taula. El Manu és de Grenoble i es va traslladar a Prada del Conflent. L'escolarització de la seva filla a un centre català, La Bressola, el va motivar a aprendre la llengua i, finalment, amb un grup d'amics va crear la colla castellera Els Pallagos, un espai per practicar cultura i llengua catalana, que actualment compta amb 130 membres. Ell va tancar la xerrada explicant que, «malgrat que no ho sembli, quan viatges per la Catalunya del Nord parlant en català, t'adones que hi ha molta gent, sobretot de pobles petits, que també el parla».

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin