Notícies ← Altres notícies

Entitats representatives en defensa de la llengua i de la cultura catalanes interposen una sol·licitud administrativa al govern català per no garantir l’ús del català en l’etiquetatge

Les entitats en defensa de la llengua i cultura catalanes ADEC, CONSUM CATALÀ, ÒMNIUM CULTURAL I PLATAFORMA PER LA LLENGUA han decidit presentar una sol·licitud administrativa per inactivitat de l'administració pública contra el Govern de la Generalitat de Catalunya; possibilitat que s'ofereix a l'administrat a la Llei de Règim de Procediment Administratiu Comú. El motiu de la presentació d'aquest escrit és la preocupació d'aquestes entitats pel fet que el Govern no compleix la Llei, concretament en allò que afecta l'etiquetatge i les instruccions dels productes que es distribueixen en l'àmbit territorial sota administració de la Generalitat de Catalunya.

Les entitats sotasignants denuncien l'incompliment per part de la Generalitat de Catalunya del mandat que s'estableix a la Llei 3/1993 de 5 de març de l'Estatut del Consumidor. D'acord amb aquesta normativa, en el termini d'un any la Generalitat es compromet a donar compliment al requeriment que estableix l'article 26, en relació a les disposicions transitòria primera i segona de la mateixa norma, segons el qual el consumidor té dret a rebre les informacions essencials dels productes en català: "Els consumidors tenen dret a rebre en català les informacions pertinents per al consum i l'ús dels béns, els productes i els serveis, i especialment les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de llur salut i seguretat".

En l'escrit, les quatre associacions fonamenten jurídicament la denúncia en l'existència d'una situació de vulneració de la legalitat pel fet que l'administració ha omès les tasques que li venen conferides per una norma de rang legal, com és l'Estatut del Consumidor, i pels principis rectors de l'activitat administrativa, segons els quals cal que la Generalitat adopti un paper actiu en defensa de la llengua i cultura catalanes en l'àmbit socioeconòmic, amb l'objectiu de corregir la situació de desigualtat en què es troba la llengua catalana.

Actualment, l'única llengua imposada a Catalunya en les dades obligatòries que apareixen en l'etiquetatge i en les instruccions dels productes és la castellana (llevat dels productes catalans artesanals i amb segells de denominació de qualitat o d'origen). Aquesta obligació la ratifiquen més d'un centenar de normatives estatals segons el tipus de productes, però el fet és que les comunitats autònomes tenen plenes competències per obligar de la mateixa manera a etiquetar en la llengua pròpia i assolir així, si més no, una igualtat legal entre les diverses llengües oficials a cada territori. Així, per exemple, la Comunitat Autònoma de Madrid n'ha fet ús des de l'any 1998, imposant l'obligatorietat d'etiquetar com a mínim en castellà aquestes dades, una obligatorietat que en aquest cas s'afegeix a la ja existent obligatorietat estatal. En el cas de la Generalitat de Catalunya hi ha l'agreujant que hi està obligada des de fa més de 12 anys per l'Estatut del Consumidor. Per tant, tant aquest com els anteriors governs han estat actuant fora de la legalitat en aquesta qüestió.

Les entitats signants demanem que en l'aplicació del principi de legalitat en l'àmbit de l'etiquetatge no s'utilitzi un doble barem: un pel que fa a la presència del castellà, en què l'acompliment de la Llei és molt estricte i d'on se'n deriven de manera directa les sancions previstes; i un altre pel que fa al català, on no s'aplica la Llei, i a on es dóna la circumstància que, fins i tot en els casos en què aquesta preveu sancions (és a dir, només en l'àmbit dels productes catalans artesanals o amb denominacions d'origen i de qualitat), ni tan sols es tramiten les reclamacions que fan els consumidors, ni, per tant, s'apliquen les corresponents multes derivades de la infracció. Així, en l'etiquetatge, l'aplicació de la Llei per obligar a utilitzar la llengua castellana s'aplica per imperatiu legal, mentre que pel que fa al català, el Govern s'inhibeix i en tot cas, en el millor dels casos, entra en negociacions amb les empreses per tal de sensibilitzar-les o fins i tot promocionar-les davant dels consumidors obviant, en canvi, l'aplicació de la Llei i els criteris de no submissió del català respecte del castellà.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin