Notícies ← Altres notícies

Exigim que Vueling prengui mesures contra l’hostessa i el comandant que van discriminar dues passatgeres per parlar en català

La Plataforma per la Llengua demana a la companyia Vueling que obri un expedient i estudiï a fons per què una hostessa i un comandant d'un dels seus vols, juntament amb dos agents de la Guàrdia Civil, van obligar dues passatgeres a abandonar un avió perquè s'havien dirigit en català a la treballadora de Vueling.

Després que Vilaweb publiqués aquesta discriminació lingüística, que es va produir el passat dissabte a la tarda a l'Aeroport del Prat, l'afectada, Margarita Camps, s'ha dirigit a l'ONG del català per explicar i denunciar el seu cas com una vulneració dels seus drets lingüístics.

Segons que ha explicat Margarita Camps, dissabte tenia previst volar de Barcelona a Maó a través de la companyia Vueling. Una vegada ja s'havia assegut, sota el seu seient hi tenia un quadre que transportava. Per aquest motiu, l'hostessa li va demanar, en castellà, que l'havia de col·locar als espais de sobre el seient. Camps li va dir que no hi havia cap problema i que ho faria de seguida. En aquell moment, l'hostessa li va dir: "Usted a mi me tiene que hablar en español. ¿O es que no lo habla?". Margarita Camps va respondre amb un "no", i en aquell moment una altra passatgera hi va intervenir i va dir a l'hostessa que "vostè a aquesta persona li ha faltat al respecte". L'hostessa se'n va anar sense afegir res més, plorosa. Seguint el relat de l'afectada, més tard una altra hostessa es va apropar a Camps i li va dir que el comandant volia parlar amb ella. El comandant, que estava acompanyat de dos guàrdies civils, va dir a les dues clientes: "Ustedes le han faltado al respeto a esta señorita y hoy no vuelan". Ambdues van queixar-se i fins i tot van oferir-se a demanar-li disculpes, tot i que creien que no tenien res de què disculpar-se, per no perdre el vol. El comandant les va tallar: "Ustedes no tienen nada que decir. Salgan ahora mismo".

A més, els guàrdies civils les van acompanyar a fora i un d'ells els va prendre el DNI per anotar-ne les dades, sense donar-los-en cap explicació, fet que pot suposar una nova vulneració de drets. Finalment, al mostrador de Vueling, els van dir que tenien instruccions de no vendre'ls cap vol.

Després de conèixer aquesta versió, i d'haver parlat amb l'empresa per conèixer-ne la seva, la Plataforma per la Llengua conclou que aquest cas és una clara vulneració dels drets lingüístics d'aquestes dues passatgeres i que se les va discriminar i expulsar per raó de llengua, fet que suposaria una il·legalitat. Paral·lelament, per evitar més situacions d'aquest tipus, l'ONG del català ha posat sobre la taula diverses propostes de treball que permeti a Vueling millorar la seva gestió lingüística. Esperem que alguna d'aquestes iniciatives es puguin posar en marxa abans d'acabar l'any.

Estrictament a Catalunya, l'Estatut d'autonomia consagra l'oficialitat de la llengua catalana en el seu article 6.2, que també prohibeix qualsevol discriminació pel fet d'usar-la. D'aquesta oficialitat del català i prohibició de discriminar-ne l'ús se'n deriven una sèrie d'obligacions per al sector públic i, també, per al privat. Entre altres coses, l'article 34 de l'Estatut preveu que totes les persones tenen dret de ser ateses, oralment i per escrit, «en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d'usuàries o consumidores de béns, productes i serveis» i que «les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis». El dret d'usar la llengua pròpia al món del comerç va ser reiterat a la Llei 22/2010, del Codi de consum de Catalunya, que al seu article 128-1 recorda el dret de ser atès en la llengua pròpia. Tot i els recursos que s'han arribat a resoldre al Tribunal Constitucional, fins i tot la mateixa cort ha reconegut que no es pot negar el servei a ningú pel fet de parlar en català. Així, segons aquest tribunal, per bé que no hi ha un deure individual generalitzat de coneixement del català, i caldria estudiar si es pot imposar aquest deure als treballadors de cara al públic, la Generalitat sí que pot obligar que les empreses atenguin en català i exigir que no es negui el servei a ningú pel motiu de parlar-lo. A més, la gravetat dels fets descrits pels mitjans en el cas de Vueling podria anar més enllà d'això i constituir un delicte d'odi, ja que s'hauria agredit i exclòs dues persones simplement per la llengua que parlaven.

No es tracta d'un cas aïllat

Malauradament, tot i que Vueling té en compte el català en la majoria de les seves comunicacions, no és la primera vegada que en els darrers anys un usuari d'aquesta companyia s'adreça a la Plataforma per la Llengua per formular una queixa. El 2016, un passatger va ser obligat a parlar en castellà a una hostessa per poder accedir al lavabo de l'avió. Precisament, els darrers casos registrats (quatre en un any i mig) s'han produït en vols entre Barcelona i les Balears, dos territoris de parla catalana i on, per tant, la tripulació dels vols hauria d'estar preparada per, almenys, poder entendre la llengua pròpia. A més, és recurrent que la nostra entitat rebi queixes lingüístiques que succeeixen als aeroports.

La Plataforma per la Llengua anima tots els catalanoparlants a denunciar les vulneracions dels seus drets lingüístics, ja sigui a mans del sector públic com de companyies privades. Només la visibilització i reprovació pública d'aquestes mostres de xenofòbia pot ajudar a posar fi al clima d'impunitat en què es produeixen. La via administrativa i penal no sol ser suficient, ja que aquestes vexacions de caire xenòfob es veuen facilitades, de fet, per la imposició del castellà i la desigualtat entre comunitats lingüístiques que estan a la base de l'ordenament jurídic espanyol.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin