Notícies ← Altres notícies

Demanem una reunió urgent amb el PSC després que el govern del PSOE el desautoritzi al negar-se a permetre el català al Parlament Europeu

L'eurodiputat del PSC, Javi López, juntament amb altres eurodiputats catalans, va aconseguir el compromís del president Tajani d'acceptar l'ús del català a l'eurocambra si Espanya ho demanava

L'ONG del català denuncia que el Govern espanyol menteix i pretén desviar l'atenció en una resposta parlamentària

La Plataforma per la Llengua ha enviat una carta a Miquel Iceta i a l'eurodiputat del PSC, Javi López, per tal de conèixer el seu posicionament després de la negativa del Govern espanyol a demanar que es pugui utilitzar el català al Parlament Europeu. El PSC ha manifestat, en els darrers anys, el seu suport a la millora de l'estatus del català a les institucions europees. De fet, López va aconseguir, juntament amb altres eurodiputats, que Antonio Tajani, el llavors candidat a presidir l'eurocambra, es comprometés a permetre l'ús del català al Parlament Europeu si Espanya ho demanava. I ara el Govern espanyol ha rebutjat sol·licitar l'ús de les "llengües regionals" a l'eurocambra, en resposta a una pregunta parlamentària d'En Comú Podem.  

La Plataforma per la Llengua valora molt positivament aquests posicionaments i la disposició que ha mostrat el PSC a l'hora de defensar el català a Europa, afirma la carta, però també constata amb preocupació que la resposta del govern del PSOE desautoritza de manera contundent el discurs dels socialistes catalans. En aquest sentit, el president de l'entitat, Òscar Escuder, ha sol·licitat reunir-se amb els dirigents socialistes per tal de conèixer quines mesures emprendran per demanar que l'executiu de Sánchez rectifiqui. 

"Un cop més, Espanya considera els catalanoparlants com a ciutadans de segona" 

La Plataforma per la Llengua assegura que el Govern espanyol torna a buscar excuses per evitar que els eurodiputats i els ciutadans catalanoparlants puguin emprar la seva llengua davant el Parlament Europeu. L'ONG del català considera "supremacisme lingüístic" la resposta del Govern espanyol, que ha recordat que segons l'article 3 de la Constitució espanyola el castellà és l'única llengua oficial de l'Estat. "Un cop més, l'Estat espanyol considera els catalanoparlants com a ciutadans de segona, i ara impedeix que deixem de ser europeus de segona", assegura Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua. El Govern espanyol, en la seva resposta, afirma també que l'ús de les "llengües regionals" a l'eurocambra és inviable per motius econòmics. D'aquesta manera, l'executiu de Sánchez, en lloc de lluitar pels drets lingüístics dels seus ciutadans, s'anticipa a una hipotètica negativa de l'eurocambra. Aquesta actitud dista molt de la que el Govern espanyol ha mantingut sempre amb el castellà, llengua que ha defensat activament davant les institucions europees. Per exemple, en el cas de les llengües de les patents europees, que es van limitar a l'anglès, el francès i l'alemany, Espanya va invertir molt de temps i recursos per incloure-hi el castellà, i fins i tot va boicotejar el procés d'aprovació de la norma quan va veure que la seva demanda no seria acceptada. Per tant, el Govern espanyol s'excusa i menteix. 

L'ús del català a l'eurocambra: legal i pressupostàriament viable 

Malgrat el seu estatus no oficial a la UE, l'ús oral del català al Parlament Europeu és jurídicament possible perquè l'article 158 del Reglament de l'Eurocambra obliga a garantir l'ús de les llengües oficials de la Unió, però en cap cas prohibeix l'ús d'altres llengües si la mesa ho acorda. Així mateix, des del punt de vista tècnic, molts dels intèrprets en llengua espanyola al Parlament Europeu són catalanoparlants, motiu pel qual la mesura podria ser implementada sense costos significatius per a la institució. Així doncs, l'ONG del català assegura que el Govern espanyol menteix, ja que hi ha marge jurídic, tècnic i pressupostari per poder permetre que els eurodiputats catalanoparlants es puguin expressar en la seva llengua. Tal com recordava el president Tajani, la implementació d'aquesta mesura ara depèn exclusivament de la voluntat del Govern espanyol. Tanmateix, amb aquesta resposta el govern de Perdo Sánchez segueix mostrant que no té aquesta voluntat.  

Els acords bilaterals entre Espanya i sis institucions de la UE no permeten que els ciutadans puguin adreçar-se al Parlament Europeu en català 

L'executiu espanyol, en la seva resposta parlamentària, considera suficients els acords signats en l'època Zapatero segons els quals, asseguren, els ciutadans poden dirigir-se per escrit a sis institucions europees. Però el Parlament Europeu no forma part d'aquestes institucions: el govern de Sánchez menteix i pretén desviar l'atenció en una resposta parlamentària. Els catalanoparlants no tenen el dret de dirigir-se en català al Parlament Europeu.  

Tot i així, la Plataforma per la Llengua considera que fins i tot els acords amb altres institucions europees són una fal·làcia i una trampa. Els catalanoparlants, sempre que resideixin a l'Estat espanyol, només poden dirigir-se en català per escrit a sis institucions de la UE de manera indirecta, a través d'un procediment complex que ho fa pràcticament impossible. Aquest procediment està regulat per una sèrie d'acords bilaterals, com apuntava l'executiu de Sánchez en la resposta parlamentària, entre Espanya i les sis institucions comunitàries implicades (Comissió Europea, Consell d'Europa, Tribunal de Justícia de la UE, Defensor del Poble Europeu, Comitè de les Regions i Comitè Econòmic i Social), segons el qual les cartes en català no poden ser enviades directament a la institució que es desitgi contactar, sinó que s'han d'enviar a un òrgan administratiu de l'Estat espanyol, que és qui gestiona la traducció, en fa l'enviament, en rep la resposta, la tradueix i la fa traduir al català. És a dir: els catalanoparlants no tenen el dret de fer servir el català davant aquestes institucions europees, sinó que disposen d'un complex servei de traducció per part de l'Estat, que fa d'intermediari.  

L'òrgan administratiu encarregat de gestionar les traduccions al català és la Secretaria d'Afers Autonòmics de la Representació Permanent d'Espanya a Brussel·les, però aquesta informació no és visible en cap lloc web públic, motiu pel qual els ciutadans no saben a qui dirigir-se. Tanmateix, si el ciutadà opta per escriure directament a les institucions de la UE, la Plataforma per la Llengua ha pogut comprovar que en la majoria d'ocasions la carta o no és acceptada o bé és contestada en anglès o espanyol. D'altra banda, si el ciutadà aconsegueix identificar l'òrgan correcte on enviar la seva comunicació, la seva resposta es veurà extremadament retardada en comparació de si l'hagués fet en castellà, ja que al fet de no poder fer arribar la carta directament a la institució de la UE corresponent s'hi suma un complex procediment de traducció que li provocarà un retard de dos a tres mesos per rebre la contestació. Per tant, no és cert que els catalanoparlants tinguin dret a dirigir-se per escrit a les institucions de la UE en la seva llengua.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin
  • Whatsapp
  • Telegram