Notícies ← Altres notícies

La Plataforma per la Llengua denuncia que Espanya incomplix els seus compromisos amb la llengua davant d’experts del Consell d’Europa

L'ONG del valencià, juntament amb altres entitats per la llengua, s'ha reunit amb el Comité d'Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM)

Els incompliments tenen com a resultat un marc d'impunitat per a funcionaris que discriminen lingüísticament els ciutadans, segons la Plataforma per la Llengua

L'Estat espanyol incomplix el tractat internacional de promoció de les llengües regionals o minoritàries. Així ho ha denunciat la Plataforma per la Llengua, juntament amb altres entitats, en una reunió amb el Comité d'Experts del Consell d'Europa, que actualment està avaluant el compliment de la Carta. La delegació oficial del Comité, formada per Fernando Ramallo Fernández, Dieter Halwachs, René De Groot i Csaba Pákozdi, s'ha reunit a València amb la Plataforma per la Llengua, Escola Valenciana i Acció Cultura del País Valencià.

Un tractat internacional ratificat però ignorat

Manuel Carceller, delegat de la Plataforma per la Llengua País Valencià, ha exposat que l'Estat espanyol ha incomplit les principals recomanacions que el Comité de Ministres del Consell d'Europa va fer en el darrer cicle d'avaluació del compliment de la CELRoM. "L'ordenament jurídic espanyol no s'adequa als compromisos adquirits en la ratificació de la carta, tot i que l'article 96.1 de la Constitució espanyola establix que els tractats internacionals ratificats s'incorporen automàticament a l'ordenament jurídic espanyol. I esta falta d'adequació té com a resultat un marc d'impunitat per als funcionaris que discriminen a ciutadans pel simple fet de parlar en valencià", ha apuntat Carceller.

Només un 30% de l'alumnat és competent en valencià a l'acabar l'ESO

Escola Valenciana ha denunciat davant el Comité d'Experts que el sistema educatiu valencià ha segregat històricament l'alumnat per llengües, cosa que ha dificultat un aprenentatge equilibrat del valencià. Com a conseqüència, han apuntat, només un 30% dels alumnes valencians acaben l'educació obligatòria amb competència suficient en les dos llengües oficials, una xifra que les entitats han considerat alarmant. Escola Valenciana ha destacat el fet que la LOMCE, també coneguda com a Llei Wert, limita el desenvolupament legislatiu autonòmic fins al punt que cap alumne pot rebre més d'un 60% de matèries en la llengua pròpia. Totes les recomanacions i la investigació de les Unitats per a l'Educació Multilingüe de les universitats valencianes apunten a la màxima escolarització en la llengua minoritària i la incorporació progressiva d'una llengua estrangera. D'esta manera, ha assegurat Escola Valenciana davant del Comité d'Experts, un compliment correcte de la CELRoM implicaria adoptar el model d'immersió lingüística en valencià.

El valencià no és ni un mèrit per ser funcionari de l'Estat al País Valencià

Acció Cultural, per la seua banda, ha remarcat que cap de les lleis autonòmiques que regulen la funció pública establix la capacitació lingüística, fet que comporta que els ciutadans valencians no siguen atesos en la seua llengua davant de l'Administració.

Per això, s'ha traslladat als experts la importància d'aconseguir l'aprovació d'una llei d'Igualtat lingüística que equipare els drets de totes les llegües de l'estat.

I la mateixa importància té, i així es va traslladar. que es done compliment a la reciprocitat de la recepció de les televisions valenciana, catalana i balear, així com evitar la subvenció de traduccions automàtiques en els mitjans de comunicació escrits que no tenen la qualitat que és exigible; en definitiva promoure un ecosistema comunicatiu en valencià.

Un tractat internacional per a protegir les llengües històriques

La CELRoM és un tractat, promogut l'any 1992 pel Consell d'Europa, que té com a objectiu protegir les llengües històriques europees que no tenen caràcter oficial a nivell estatal i que, sovint, són anomenades també regionals o minoritàries. Amb este objectiu, la Carta compromet els Estats signants i ratificants a garantir uns drets mínims en matèria d'educació, justícia, administracions públiques, mitjans de comunicació, cultura, activitat econòmica i cooperació transfronterera.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin
  • Whatsapp
  • Telegram