Notícies ← Altres notícies

La Plataforma per la Llengua denuncia la manipulació que determinats partits polítics i mitjans de comunicació fan en temes de política lingüística per la campanya electoral

La Plataforma per la Llengua denuncia la manipulació que determinats partits polítics i mitjans de comunicació fan en temes de política lingüística durant el transcurs de la campanya electoral. L'organització insta a les forces polítiques que obtinguin representació al Congrés i al Senat a normalitzar la situació legal i d'ús del català a l'Estat espanyol. L'Estat espanyol és l'excepció mundial en països democràtics pel que fa al tractament discriminatori envers una llengua d'un nombre similar de parlants que el cas català.

Com a resposta a la situació creada durant el transcurs de l'actual campanya electoral en referència a l'ús del català i de la retolació en aquesta llengua, la Plataforma per la Llengua vol manifestar les següents consideracions:

  • Que en aquests moments l'Estat espanyol és l'únic de la Unió Europea i del context dels països democràtics que té una llengua tan parlada, com és el català, i que representi un percentatge tan alt de la població de l'Estat i que, en canvi, no tracta aquesta llengua de manera plenament oficial en igualtat de condicions respecte les altres llengües oficials de l'Estat, en aquest cas, del castellà. És per això que denunciem que la legislació a favor del català és molt inferior a la que protegeix el castellà. 
  • Que determinades actituds per part d'alguns agents socials el que realment pretenen és la ruptura social.
  • Que fer campanya en contra de l'escola catalana i del mètode de la immersió lingüística, un model escolar que funciona des de fa 23 anys, és no creure en la pròpia democràcia i en les recomanacions del Consell d'Europa. L'escola catalana és un element fonamental en la cohesió social i ha generat una acceptació francament majoritària a la societat.
  • Que és absolutament fals que a Catalunya hi hagi sancions per tenir el rètol en castellà. Fer aquest tipus d'afirmacions és mentir de la manera més cínica. A Catalunya, si hi ha sancions pel tema lingüístic -i cal dir que n'hi ha ben poques-, és pel fet de no complir la Llei 1/1998 de política lingüística, que explicita concretament en el seu article 32 que la retolació de les empreses i establiments d'atenció al públic "ha de ser com a mínim en català". Per tant, no es posen multes perquè el rètol sigui en castellà, en anglès, en àrab o en francès; se'n posen perquè el comerç o establiment en qüestió no té el rètol almenys en català.
  • Que la retolació obligatòria dels establiments en les llengües pròpies de cada lloc també és una qüestió del tot normal a la Unió Europea i en països democràtics. En aquest sentit, la situació a Catalunya i a les Illes Balears (on hi ha la mateixa obligació des del 2001, i era vigent, per tant, en els mateixos termes que la catalana mentre hi manava el Partit Popular) entra dins de la normalitat: totes les comunitats amb un nombre semblant de parlants que la catalana tenen aquesta obligació, com passa a Bèlgica, Quebec, Eslovènia, Eslovàquia, Letònia, Estònia, Lituània i molts d'altres casos.

Aprofitant aquest debat que s'ha creat de manera interessada a l'entorn de la llengua durant la campanya electoral, la Plataforma per la Llengua reitera quines són les seves propostes per tal d'acabar amb la situació excepcionalment discriminatòria que pateix la comunitat lingüística catalana, tant a nivell legal com d'ús en l'acció de Govern de l'Estat.

És per això que la Plataforma per la Llengua proposa:

  • Adequar el model lingüístic de l'Estat espanyol a la resta de democràcies occidentals. Un bon model són les societats amb diverses llengües pròpies que tenen milions de parlants com són els casos de Canadà, Bèlgica, Finlàndia o Suïssa. 
  • Per aconseguir-ho, proposa, entre d'altres mesures, les següents:
  1. 1) Reconeixement ple de l'oficialitat del català per a tot l'Estat espanyol en els mateixos termes que la Constitució tracta el castellà, i assoliment del caràcter plurilingüístic de l'Estat en l'ús institucional.
  2. 2) Ús normal del català al Congrès i al Senat.
  3. 3) Modificació de les més de 150 normatives de l'Estat que imposen únicament el castellà tant en el domini lingüístic català com arreu de l'Estat.
  4. 4) Ús del català en els documents personals públics que emet l'Estat, en les monedes i en els segells.
  5. 5) Exigència i equiparació del català al castellà en les places públiques i en el funcionariat de l'Estat.
  6. 6) Que la relació de la ciutadania amb l'Administració de l'Estat, oralment i per escrit, pugui ser també en en català sense necessitat de traducció. I que aquest els correspongui en la mateixa llengua.
  7. 7) El Reconeixement de la unitat de la llengua

Per tot plegat, la Plataforma per la Llengua fa una crida als votants a tenir en compte el reconeixement ple del català com a llengua oficial de l'Estat a l'hora d'exercir el seu vot.

Síntesi comparativa sobre diverses legislacions a nivell internacional.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin

Documents relacionats