Notícies ← Altres notícies

El català continuarà exclòs del Parlament Europeu i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea

La modificació dels reglaments de les institucions europees segueixen sense permetre l'ús del català, perquè Espanya continua vetant-ne l'oficialitat

Durant els darrers tres mesos del 2019, 15 noves normatives estatals i 13 d'europees han imposat el castellà i relegat el català als territoris de llengua catalana o a les institucions que els governen

L'aprovació de normativa que imposa el castellà als territoris on tradicionalment s'hi parla el català i que en relega la llengua pròpia és una constant des de fa tres segles. Des de fa unes poques dècades, aquesta doble imposició i marginació no prové tan sols de les institucions generals de l'Estat espanyol, sinó també de les institucions de la Unió Europea. La Plataforma per la Llengua elabora anàlisis trimestrals de la normativa que s'aprova en matèria lingüística, mitjançant una observació de les disposicions publicades al Butlletí Oficial de l'Estat espanyol (BOE). L'estudi del darrer trimestre del 2019 mostra que durant aquell període les institucions generals espanyoles van aprovar un total de 15 normatives lingüísticament discriminatòries i que les institucions europees en van aprovar 13.

D'aquestes 13, les dues més destacades són modificacions dels reglaments del Parlament Europeu i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. És necessari remarcar que aquestes modificacions no fan altra cosa que mantenir el sistema de relegament del català que es deriva de la seva condició de llengua no oficial ni de la Unió ni de cap estat membre, circumstància que en última instància és conseqüència de la posició contrària dels successius governs i parlaments espanyols.

Per exemple, el reglament intern de la novena legislatura del Parlament Europeu, aparegut al BOE el 22 de novembre, manté el règim lingüístic de la cambra basat en la igualtat de totes les llengües oficials de la Unió Europea i fa tota mena de referències a les obligacions i al dret d'usar aquestes llengües en la documentació interna, en les intervencions parlamentàries, en les reunions de comissió i delegació, en els procediments i tràmits, en les relacions amb el Consell d'Europa, etc. A més, el reglament intern d'aquesta legislatura reitera que el dret de petició dels ciutadans s'haurà d'exercir en una llengua oficial i que les peticions en altres llengües només s'acceptaran si el peticionari hi adjunta una traducció a una llengua oficial, per bé que la Mesa podrà acceptar discrecionalment peticions en llengües no oficials de la Unió Europea si són oficials de la totalitat d'un estat o d'una part, com seria el cas del català.

Pel que fa al reglament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el 6 de desembre va publicar-se'n al BOE una modificació que, tanmateix, mantenia tota mena de referències al dret d'utilitzar «una de las lenguas indicadas en el artículo 36 distinta de la lengua de procedimiento». Aquestes llengües són totes les oficials de la Unió Europea. En conseqüència, el català continua exclòs en les relacions amb el Tribunal.

Al marge de la rellevància específica d'aquestes dues normes, cal insistir que la discriminació de la llengua catalana és un problema estructural i continuat. El total de 28 normatives impositives aprovades els darrers tres mesos del 2019 representen una xifra similar a les del trimestre anterior, quan en van ser 30, i un lleuger descens respecte dels dos primers trimestres de l'any, quan se'n van aprovar 38 en cada cas. En total, durant l'any 2019 s'han aprovat 134 normes que discriminen els catalanoparlants, una xifra molt semblant a les 139 del 2018.

Àmbit Disposicions estatals Disposicions comunitàries Total
Ajuts 5 0 5
Documentació 5 7 12
Documentació i simbologia 0 2 2
Educació 2 0 2
Etiquetatge 1 3 4
Requisits 2 0 2
Simbologia 0 1 1
Total 15 13 28

Font: Elaboració pròpia mitjançant la recerca al BOE

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin
  • Whatsapp
  • Telegram