Notícies ← Altres notícies

L’Estat ha continuat imposant el castellà sense fre en temps de coronavirus

De les 28 normes impositives que s'han aprovat durant el segon trimestre del 2020, 6 eren premis en què no s'acceptaven els lliuraments en català si no es traduïen prèviament al castellà.

Una antropòloga mallorquina denuncia l'exclusió de la seva tesi doctoral sobre masclisme a la cultura jurídica dels premis per haver-la fet en català. Una traducció professional de la tesi li costaria més diners que els que podria obtenir amb la dotació econòmica del 1r premi.

En alguns moments ha semblat que amb la pandèmia del coronavirus el món s'havia aturat. No ha estat així, però, amb l'aprovació de legislació que relega la llengua catalana i que privilegia i imposa la castellana. De fet, durant aquest mesos l'ONG del català ha advertit que el Govern espanyol havia d'usar en català, juntament amb les altres llengües oficials, per a donar la informació sobre el coronavirus, seguint les recomanacions del Consell d'Europa i l'OSCE. Aquest fet, generalment, no ha passat.

A més, entre abril i juny l'aprovació de normativa discriminatòria ha augmentat lleugerament. Si el primer trimestre de l'any va haver-hi 25 noves normes de caràcter discriminatori, en el segon n'han estat 28. Entre les 28 noves normes han destacat molt particularment les que exigeixen l'ús del castellà en els treballs candidats a premis de caràcter públic. Així, fins a 6 resolucions de l'Agència Espanyola de la Protecció de Dades publicades al Butlletí Oficial de l'Estat exclouen els treballs en català de premis de caràcter públic si no es lliuren amb una traducció al castellà, a cost i càrrec del candidat.

La imposició de presentar en castellà els treballs escrits i les tesis és una pràctica habitual en les normes que estableixen les bases reguladores dels premis i concursos organitzats per l'Administració General de l'Estat. La Plataforma per la Llengua ha rebut queixes en diverses ocasions de persones que s'han vist excloses de premis oficials pel simple fet d'haver escrit els seus treballs en català, i l'entitat ha denunciat aquesta situació repetidament. La Plataforma per la Llengua entén que aquesta mena de normes són conseqüència del supremacisme lingüístic sobre el qual s'ha articulat l'ordenament jurídic en matèria de llengua. El fet que la Constitució espanyola elevi el castellà, la llengua d'un dels grups lingüístics autòctons de l'Estat, a la categoria de llengua oficial única en el pla estatal, i també el fet que la mateixa Constitució exigeixi que els membres dels altres grups lingüístics coneguin el castellà, vinculen l'Administració General a la llengua privilegiada i creen una jerarquia en els drets i en l'estatus reconegut als diferents parlants.

Les 6 normes discriminatòries noves en matèria de premis del trimestre passat presenten una particularitat respecte de les anteriors que sembla mostrar que des de l'Administració de l'Estat s'han adonat de la discriminació que suposa la imposició sense matisos del castellà. Per exemple, l'any 2017 el Ministeri de Sanitat va crear uns premis a les tesis doctorals que destaquessin per la seva aportació a la lluita contra la violència de gènere que deixava clar que «Las tesis doctorales deberán estar escritas en castellano» (Ordre ministerial SSI/121/2017). Ara, en canvi, la resolució del 8 de juny de 2020 de la Secretaria d'Estat d'Igualtat i contra la Violència de Gènere, per la qual es convoquen els Premis de la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere a tesis doctorals sobre violència contra la dona per a l'any 2020, indica que els treballs «podrán presentarse en idioma original», per bé que tot seguit afegeixen que, si l'idioma en qüestió no és el castellà, «deberán acompañarse de traducción a este último idioma». Es tracta, doncs, d'un canvi cosmètic, que no abandona la discriminació lingüística i la superioritat de les persones que fan recerca en una llengua autòctona de l'Estat, el castellà, per sobre de les que la fan en altres llengües autòctones com el català. Cal destacar que, per exemple, les dues dones que van guanyar el primer premi (valorat en 3.000 euros) i el segon premi (valorat en 2.000 euros) s'haurien gastat més diners en una hipotètica traducció professional al castellà de les seves tesis que la compensació que haurien rebut amb el premi. Així ho va denunciar també una antropòloga mallorquina, Cati Canyelles, que «volia presentar la meva tesi sobre la reproducció del masclisme a la cultura jurídica a aquests premis». Una tesi que «vaig defensar en una universitat pública de l'Estat espanyol i que està escrita en català, però la convocatòria l'exclou».

Al marge de les 6 normes relacionades amb els premis, el trimestre passat també hi ha hagut altres normes discriminatòries envers els catalanoparlants. Molt semblant a les normes sobre els premis, una resolució de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència exigia als sol·licitants d'unes ajudes per fer activitats de formació, informació i divulgació que tinguessin «dominio del idioma español». Un reglament d'execució de la Unió Europea establia que el domini d'internet .eu havia d'incentivar «de manera activa el uso de todas las lenguas oficiales de la Unión», com a mostra del multilingüisme inherent a «la identidad de la Unión» i a «sus valores». Una decisió del supervisor europeu de protecció de dades que adoptava el reglament intern d'aquesta institució establia que el supervisor tenia l'obligació de tramitar les reclamacions presentades per escrit en qualsevol llengua oficial de la Unió i de respondre els ciutadans en la mateixa llengua oficial amb què s'hi haguessin adreçat.

En total, de les 28 noves normes, 17 van ser aprovades per les institucions generals de l'Estat espanyol i 11, per les institucions de la Unió Europea. Amb tot, cal indicar que, en darrera instància, la normativa europea que discrimina el català ho fa exclusivament perquè Espanya es nega a fer-ne una llengua oficial tant de l'Estat com de la mateixa Unió Europea. La normativa europea privilegia les llengües oficials dels estats membres i de la Unió i, si el català es veu perjudicat per aquesta normativa, és perquè Espanya ho vol.

Àmbit

Disposicions estatals

Disposicions comunitàries

Total

Certificacions, títols i carnets

0

2

2

Etiquetatge

2

3

5

Funcionament de l'Administració i relacions interadministratives

3

4

7

Obligacions empresarials

3

0

3

Promoció

0

1

1

Relacions dels ciutadans amb l'Administració

1

1

2

Requisits en la petició d'ajuts i en la candidatura a premis

7

0

7

Simbologia i reconeixement

1

0

1

Total

17

11

28

Font: Elaboració pròpia mitjançant la recerca al BOE

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin
  • Whatsapp
  • Telegram