Notícies ← Altres notícies

CELRoM: l’aniversari d’una protecció del català que no és encara del tot efectiva

Aquest 5 de novembre es compleixen 28 anys de la signatura per part dels estats de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM). 

L'estat espanyol la va ratificar l'any 2001 i des d'aleshores la incompleix permanentment en matèria de justícia, reciprocitat, administracions públiques i durant la gestió de la Covid-19.

La Plataforma per la Llengua lamenta que estats com França o Itàlia ni tan sols l'hagin ratificat passats 28 anys.

La Plataforma per la Llengua lamenta que un any més l'estat espanyol incompleixi sistemàticament la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries que va aprovar el Consell d'Europa ara fa 28 anys, el 5 de novembre de 1992. L'ONG del català també retreu a França i Itàlia, tot i llur signatura, que no l'hagin ratificada respectivament, al·legant la incompatibilitat amb les seves constitucions nacionals. Espanya sí que la va ratificar l'any 2001.

Els incompliments d'Espanya són en l'àmbit de la Justícia, les administracions públiques de l'estat, la reciprocitat de mitjans i durant la gestió de la pandèmia de la Covid-19 

Aquest novembre també farà un any de les recomanacions del Consell de Ministres del Consell d'Europa que acompanyaven l'informe del Comitè d'Experts sobre el compliment de la CELROM d'Espanya. En efecte, l'informe del Comitè d'Experts demana a l'Aragó que inclogui el català al seu estatut, com també que el català sigui reconegut com a riquesa cultural a la Regió de Múrcia.

L'informe del Comitè d'Experts reclamava que, amb caràcter urgent, es millorés la situació del català en l'àmbit de la Justícia i de les administracions públiques de l'estat espanyol. El 2019, el Consell de Ministres recomanava que es modifiqués, també amb caràcter urgent, la Llei orgànica del poder judicial, perquè asseguri l'ús del català en procediments judicials si ho demana una de les parts, un fet que actualment no sempre acaba sent possible. Aquesta recomanació és reiterada, però cap estament legislatiu espanyol n'ha impulsat la modificació legal pertinent. Els experts europeus tornaven a demanar com a recomanació d'aplicació immediata que l'Administració de l'Estat a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears utilitzi el català. En aquest sentit, la Plataforma per la Llengua reclama a les Corts espanyoles una reforma legislativa que reguli que els treballadors públicsde l'Administració General de l'Estat als territoris de parla catalana hagin de tenir una capacitació lingüística en català (així com ja se'ls exigeix que la tinguin en castellà) suficient per al seu lloc de treball. L'ONG del català també demana que tots els tràmits administratius que s'hagin de fer als portals web de l'Administració de l'Estat puguin fer-se en català.

La Plataforma per la Llengua considera preocupant el sistemàtic incompliment de la reciprocitat audiovisual, que no permet la llibertat de circulació dels productes audiovisuals ni entre països ni entre territoris dins de l'estat espanyol. La reciprocitat parcial de les emissions de ràdio i de televisió en català entre els diversos territoris del domini lingüístic catalanoparlant impliquen un atac frontal als drets lingüístics de més de 10 milions de ciutadans europeus. Aquesta restricció injustificada en la recepció dels mitjans de comunicació audiovisuals implica el menyspreu continuat dels estats espanyol, francès i italià cap a la CELRoM en un àmbit més.  

L'exemple més recent d'incompliment de la CELRoM ha estat arran de la pandèmia de la Covid-19. El passat mes de març, el Consell d'Europa va criticar que alguns estats, com Espanya, "no comparteixen la informació, instruccions, directrius o recomanacions en altres llengües que no siguin la llengua oficial del país". En una nota, l'organització encarregada del seguiment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries exposava que "la comunicació de recomanacions rellevants no només en una llengua és de gran importància per al benestar dels parlants de llengües regionals o minoritàries". Aquesta mala notícia per als usuaris dels serveis de salut queda ratificada pel fet que el Consell d'Europa va determinar que el compromís de garantir l'atenció en català a la sanitat catalana (en aquest cas competència de la Generalitat de Catalunya) no es compleix plenament. La qualificació de l'informe emès el 2019 pel Comitè d'experts del Consell d'Europa, que fa el seguiment de la CELROM, va rebaixar la qualificació d'aquest compromís de "complert" a "parcialment complert". 

El passat març, el Consell d'Europa expressava la seva disconformitat perquè considerava que era un acte "discriminatori" i "contrari a la Carta europea" el fet que els estats que opten per l'ensenyament per mitjà de la televisió "es limiti a la llengua oficial sense tenir en compte les necessitats dels alumnes acostumats a rebre formació en llengües cooficials". La Plataforma per la Llengua assenyala el Govern espanyol com un mal exemple d'aquesta uniformitat lingüística a l'hora d'expressar les recomanacions a la ciutadania. En efecte, el govern de Pedro Sánchez emet totes les seves comunicacions a les pàgines oficials i a les xarxes socials, així com a les conferències de premsa, exclusivament en llengua castellana. L'ONG del català també constata que els programes educatius que el Ministeri d'Educació va oferir durant l'etapa de tancament de les escoles el 2020 a Televisió Espanyola eren emesos exclusivament en llengua castellana.

Els casos francès i italià

En l'aniversari de la signatura de la CELRoM per part dels estats, la Plataforma per la Llengua vol posar l'accent en l'actitud de França i Itàlia: dos països que continuen sense ratificar la carta, fet que reflecteix una total despreocupació per una comunitat lingüística que veu la seva llengua amenaçada de desaparició en aquests dos estats. El maig de 2017, l'ONG del català ja va demanar a qui acabava d'esdevenir president de la República francesa, Emmanuel Macron, que impulsés els tràmits necessaris per ratificar-la, promesa que va fer durant la campanya electoral. La ratificació de la CELRoM havia de comportar el reconeixement de tota una sèrie de drets per a les llengües minoritzades per la República francesa, entre les quals es troba el català. 

En aquest sentit, la carta havia de reconèixer als habitants de la Catalunya del Nord el dret d'aprendre català a l'escola i permetre, segons el grau de compromís que adquirís l'estat francès, la traducció de documents i lleis al català o, fins i tot, la possibilitat de tramitar procediments judicials en aquesta llengua. A més, la ratificació de la Carta també havia de promoure la producció d'obres culturals en català, n'havia de garantir l'emissió audiovisual regular i no impedir-ne l'ús en les relacions laborals. La Plataforma per la Llengua recorda que "és especialment important el compromís expressat respecte de l'ensenyament en català, atès que, segons la darrera Enquesta d'usos lingüístics a la Catalunya del Nord, el 80,3 % de la població nord-catalana ha expressat ser favorable a l'ensenyament del català com a disciplina o assignatura i el 76,1 % desitjaria tenir una educació bilingüe". El compromís del president Macron amb la ratificació de la CELRoM va ser expressat a propòsit d'una enquesta feta entre els candidats a la presidència per la xarxa lingüística europea ELEN, de la qual és membre la Plataforma per la Llengua. 

L'agost passat, en una sessió de compareixença en seu parlamentària del Govern francès, el diputat del departament de l'Aude feia a la ministra de Cultura gal·la, Roselyne Bachelot, una pregunta escrita demanant per què l'estat francès no ratificava la Carta. El ministeri de Cultura va respondre que França, tot i l'absència de ratificació, compleix amb 39 compromisos de la carta --el mínim són 35. A banda, si bé és cert que l'executiu Macron ha emprès mesures de protecció del català, com ara la creació de l'Oficina Pública de la Llengua Catalana (oficina amb una dotació pressupostària inicial molt baixa), l'ONG del català veu important que els estats acompanyin les mesures amb una ratificació de la Carta que permeti que siguin auditats pel Comitè d'experts internacionals encarregat del seguiment de la mateixa Carta, així com dotar d'eficàcia les mesures als territoris on la substitució lingüística del català és més avançada i, per tant, les mesures són més urgents. Cal destacar, per exemple, que només 1 de cada 4 joves nord-catalans té accés a algun tipus d'ensenyament del català i només el 0,7% de les parelles joves parlen català amb els fills. En dades globals, només el 5,7% de la població parla habitualment la llengua catalana.

A Itàlia, la ratificació de la Carta podria estar més a prop de ser una realitat, fet que afectaria plenament les possibilitats dels parlants de català a l'Alguer de poder dotar-se d'eines per garantir la continuïtat de la seva llengua. Quatre senadors han proposat textos que han de permetre la ratificació de la Carta, un cop consensuïn un únic text. El ministre d'Afers Regionals i Autonomies, Francesco Boccia, va participar en un acte al Senat organitzat per la senadora ladina Elena Testor, durant el qual li va manifestar la determinació del Govern amb la protecció de les minories i va agrair els treballs parlamentaris. La senadora Testor, una de les quatre que ha fet una proposta de llei -que ara mateix és a les comissions 1 i 3 del Senat-, es mostra confiada que aquesta vegada sí que sigui la bona.

La ratificació de la CELROM donaria una empenta més a l'ensenyament del català a l'Alguer, gràcies a la recent aprovació d'una llei pel Parlament sard que l'habilita. A més, la CELROM permetria als algueresos emprar el català en les seves relacions amb les administracions públiques de l'Alguer, fet que es podria concretar de diverses maneres, segons el grau de compromís adquirit.

La Plataforma per la Llengua considera que, mentre no es facin aquestes reformes, els parlants de català estan exposats a la discriminació lingüística i són tractats com a ciutadans de segona, atès que tenen menys drets. De fet, però, les autoritats espanyoles encara no han estat capaces de complir amb els mínims establerts a la CELROM, la carta que avui fa 28 anys i que està pensada per protegir parlants de llengües de mida molt més reduïda que el català a l'estat espanyol.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin
  • Whatsapp
  • Telegram