Notícies ← Altres notícies

La Plataforma per la Llengua denuncia que, 15 anys després que l’estatut del consumidor ho preveiés, el Govern català no ha desenvolupat el reglament per equiparar legalment el català amb el castellà en l’etiquetatge

L'any 1993 l'Estatut del Consumidor reconeixia per primer cop el dret del consumidor català de rebre l'etiquetatge de productes en català i preveia que el Govern català desenvolupés el Reglament corresponent per tal que aquest dret passés a ser una obligació per part de les empreses, en igualtat de condicions com succeïa amb el castellà. Quinze anys després, aquest desenvolupament encara resta aturat. Mentrestant, la diferència entre el català i castellà pel que fa a obligacions en l'etiquetatge no només no s'ha alleugerit, sinó que la legislació en pro de l'etiquetatge obligatori en castellà a Catalunya ha anat augmentant. Amb motiu d'aquest 15 anys, la Plataforma per la Llengua ha fet públic un informe que analitza la situació legal actual de la nostra llengua. La conclusió no pot pas ser més contundent: actualment 149 lleis imposen el castellà en l'etiquetatge de productes a Catalunya, mentre que només una obliga a etiquetar en català. En l'etiquetatge, la Llei ens discrimina. Consulteu l'informe en aquest enllaç.

La Llei 3/1993, de 5 de març, de l'estatut del consumidor, reconeix en l'article 26 el dret de les persones consumidores de rebre les informacions dels productes en català. L'article 29 sobre infraccions considera la vulneració d'aquest dret com una infracció. Abans d'aplicar les sancions cal, però, que el Govern, i així ho preveu la mateixa Llei, estableixi per Reglament aquest dret com una obligació per part de les empreses. I aquest és el pas que fa ja 15 anys que està encallat.

En el document elaborat per la Plataforma per la Llengua es posa en evidència el greuge legal actual. S'enumeren les 149 lleis que imposen com a mínim el castellà en l'etiquetatge de productes a Catalunya, en contraposició a l'única llei (restringida a productes catalans amb segells de qualitat o d'origen) que obliga a etiquetar en català. Les 149 lleis impositives del castellà en l'etiquetatge de productes abasten la pràctica totalitat de productes distribuïts a Catalunya (llevat de petitíssimes excepcions): des de productes farmacèutics a industrials de tot tipus passant pels alimentaris. En l'informe s'especifica l'evolució de la normativa sobre l'ús de les llengües en l'etiquetatge i i també es fa un repàs de com diferents lleis autonòmiques del consumidor, a diferència de la catalana, sí obliguen directament l'ús d'una llengua en l'etiquetatge.

La pretensió d'aquest document és denunciar la situació d'anormalitat a què la Llei sotmet la llengua catalana i, per tant, els consumidors que formen part d'aquesta comunitat lingüística. Així mateix, vol posar damunt la taula un punt de reflexió sobre la reiterada imposició legal a Catalunya del castellà, que tot i no ésser llengua pròpia gaudeix d'una normativa en matèria d'etiquetatge extraordinàriament més forta que no pas el català, on les garanties d'ús són pràcticament inexistents en el camp legal. Sovint l'opinió pública que defensa postures pretesament "bilingües" ha obviat aquesta diferència impositiva abismal i no ha defensat cap model equitatiu per tal d'augmentar les normatives que garanteixin l'ús del català en l'etiquetatge en igualtat de condicions que el castellà. Aquesta anomalia i tractament diferenciat no es dóna només en relació al castellà: de fet, la discriminació legal que pateix el català és una situació excepcional -de fet única- en el context de llengües de la Unió Europea o de països desenvolupats de tradició democràtica amb un nombre similar de parlants.

Cal insistir que les competències en Consum són de la Generalitat de Catalunya, i que el règim d'excepcionalitat legal que pateix la llengua catalana en matèria d'etiquetatge és purament per voluntat del govern català.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin