Notícies ← Altres notícies

La Plataforma per la Llengua creu que el Parlament Europeu menysté el català i que la decisió de vetar-lo respon a interessos polítics

La Plataforma per la Llengua va sortir ahir al pas de les declaracions del President del Parlament Europeu Hans-Gert Pöttering, que va considerar que afegir l'ús d'una altra llengua a l'Eurocambra, referint-se a la catalana, suposaria la completa saturació del sistema de funcionament del Parlament i afegiria un grau de complexitat ingovernable. Considerem sorprenent i totalment injust el tracte que el Parlament Europeu dispensa a la llengua catalana. A les portes de les properes eleccions al Parlament Europeu del 7 de juny, es menysté la llengua catalana, relegant-la a un segon nivell. Membres de la Plataforma per la Llengua van desplegar ahir una pancarta amb el lema "El català, llengua oficial de la Unió Europea" en català, anglès i alemany durant la participació de Hans-Gert Pöttering en un col·loqui amb alumnes d'ESADE i li van fer arribar un comunicat reclamant l'oficialitat del català a la institució que presideix.

Cal recordar al senyor Hans-Gert Pöttering que les Nacions Unides van proclamar el 2008 Any Internacional de les Llengües. El multilingüisme és un valor de la coexistència pacífica i la comprensió mútua. L'ONU reconeix que les llengües representen un element indispensable per a la identitat de qualsevol individu i grup humà. Europa és i hauria de ser un clar exemple de la importància i del respecte per la diversitat lingüística i cultural. És per això que la Plataforma per la Llengua vol manifestar les següents consideracions:

  1. El criteri poblacional situa la llengua catalana per sobre d'altres llengües que sí que són oficials a Europa. A la Unió Europea, el català és la novena llengua segons població en el seu domini lingüístic. Entre les 23 llengües oficials de la UE, el català és la catorzena pel que fa al nombre absolut de parlants, per sobre de llengües com el maltès, l'estonià, el letó, el lituà, el finès, el danès, l'eslovè o l'eslovac. La Unió Europea compta amb 23 llengües oficials, tal com estableix al Reglament 1/58 sobre el règim lingüístic de les institucions comunitàries. No existeix a Europa cap llengua reconeguda oficialment en el seu territori lingüístic i tant parlada com el català, que no sigui també llengua oficial a la Unió Europea. El català té nou milions de parlants i no és una llengua minoritària ni regional. És un cas únic a Europa que ni el Parlament Europeu ni l'Estat espanyol vulguin reconèixer ni donar el tracte igualitari que li correspon.
  2. Els arguments de tipus funcional que esgrimeix el senyor Hans-Gert Pöttering no s'aguanten per enlloc. El que hi ha és falta de voluntat política. El president del Parlament Europeu basa els seus arguments en qüestions tècniques. Segons ell no és possible un funcionament eficient en una Europa amb 30 o 33 llengües. Davant d'aquesta situació, però, considera que la catalana ha d'ésser la llengua sacrificada i no pas altres llengües molt menys parlades a Europa i on els inconvenients de traductors i tècnics són molt més dificultosos. Si el criteri és poblacional o de vitalitat i ús de la llengua és evident que la oficialització del català a la Unió Europea seria àmpliament prioritària respecte a altres llengües com el maltès, el gaèlic irlandès, l'eslovè, el lituà, l'eslovac, l'estonià, el letó, el finès o el danès. Si els criteris són tècnics pel que fa a les traduccions, el català encara ocuparia una situació més privilegiada. Per tant, el seu argument d'excloure el català es basa només en criteris polítics o en valors discriminatoris de consideració d'uns ciutadans respecte d'altres.
    Altrament, cal plantejar, doncs, si els problemes pràctics de funcionament que preocupen el senyor Hans-Gert Pöttering faran que plantegi la reforma del règim de funcionament de l'Eurocambra i en redueixi el nombre de llengües de treball, suprimint l'ús de llengües amb pocs parlants com ara el danès o el finès. En aquest sentit, cal concloure també que s'estarà en contra que les llengües dels futurs nous membres de la UE siguin oficials al Parlament. Si no és així, no s'entén la seva negativa a facilitar l'ús del català en el Parlament Europeu.
  3. A les portes de les eleccions europees aquest debat permet visualitzar la manca de sensibilitat lingüística del Parlament Europeu cap als ciutadans catalanoparlants de la Unió Europea.
  4. L'estat espanyol és complice, responsable en primera instancia d'aquesta situació en el conjunt de les institucions de la Unió. El juny de 2005, el Consell Europeu va obrir la porta a un ús oficial molt limitat del català, el basc i el gallec a les institucions europees. A partir d'aleshores, algunes institucions com ara la Comissió Europea, el Consell de la UE, el Comitè de Regions, el Comitè Econòmic i Social i el Defensor del Poble Europeu van signar un acord administratiu amb el Govern espanyol per a fer realitat aquesta possibilitat. Però el Parlament Europeu, la institució que representa els ciutadans i les ciutadanes de la UE, no ha signat cap acord que hi permeti l'ús del català, ni que sigui de forma limitada.

Perquè una llengua esdevingui oficial a la UE, cal que un Estat membre sol·liciti reformar el Reglament 1/58 i que la resta hi donin la llum verda. Això és el que ha passat recentment amb el gaèlic irlandès. A més, quan un Estat s'integra a la UE, sol·licita que la/es seva/es llengua/ües esdevingui/n oficial/s. L'any 2007 es va produir la darrera ampliació de la UE, amb l'accés de Bulgària i Romania. Aquests dos Estats van sol·licitar reformar el Reglament 1/58 per oficialitzar el búlgar i el romanès. Tots els Estats membres de la UE hi van donar la llum verda. Cal tenir present que el búlgar, una llengua amb menys parlants que el català, utilitza l'alfabet ciríl·lic, i aquest fet no ha suposat cap problema de funcionament per a la Unió Europea. Això contrasta amb els motius que s'esgrimeixen per vetar l'ús del català, que responen a una lògica purament política, en cap cas pràctica, que no ens enredin. L'Estat espanyol no ha sol·licitat mai l'oficialització del català, el basc i el gallec a la UE, ni quan va accedir a la CEE (1986) ni un cop ha esdevingut membre de ple dret del club comunitari. Per tant, des de la Plataforma per la Llengua denunciem també que l'Estat espanyol és còmplice d'aquesta marginació i demanem que equipari en drets als ciutadans catalanoparlants.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin