Divendres passat, dia 4 d'octubre, Plataforma per la Llengua va organitzar un seminari per a analitzar diferents models lingüístics d'escola: el model de dues línies (que separa l'alumnat en funció de la llengua que triï) o el model que promou la convivència de tots els alumnes en un únic sistema en català. Organitzat al Centre Flassaders de Palma, el debat va comptar amb Maria Carmona, d'Unió Obrera Balear; l'activista Maria Antònia Font; el filòsof Jordi Martí Monllau, i Berta Serra, coordinadora d'Educació de Plataforma per la Llengua. Tots quatre, moderats per Marina Garcias, membre de l'Executiva de l'entitat, varen debatre sobre quins són els elements que han de conformar l'escola en català perquè sigui un element de cohesió social.
Maria Antònia Font, per la seva banda, feu palesa la idea que "si vivim junts, ens han d'educar junts", i que, perquè un projecte educatiu tengui l'etiqueta d'innovador, aquest ha de tenir en compte que la vertadera innovació no es pot separar de la llengua pròpia.
.jpg)
La necessitat d'una xarxa educativa en català per a assegurar una escola justa i íntegra
Carmona va emfasitzar que "la vehicularitat lingüística ha de ser única i cal que sigui en català". En aquesta línia, Monllau destacà que els catalanoparlants viuen una situació de "debilingüisme integral", i que, per aquesta raó, s'han de menester pràctiques immersives i una xarxa educativa estrictament en català. El filòsof defensà que "s'ha de canviar el context i, llavors, canviaran les percepcions dels individus. Només si existeix una xarxa en llengua catalana i si aconseguim que sigui majoritària, podrem dir que tenim una escola justa i íntegra en català". Monllau desenvolupa aquestes idees als llibres Devolució (2023) i Llengua i identitat nacional. Per un nou discurs lingüístic als Països Catalans (2023).
Font, fundadora d'Enllaçats per la Llengua, volgué reflexionar sobre les causes per les quals la immersió lingüística no funciona, i defensà que "l'administració ha desistit de les seves funcions i no ha donat una resposta coherent".
Berta Serra, que és del País Valencià, va aclarir que cada territori dels territoris de parla catalana necessita solucions diferents perquè cada context és diferent, i defensà que "hem de ser intel·ligents i cercar la pau social i lingüística". La coordinadora d'Educació de l'entitat va explicar que "moltes famílies, quan senten parlar de plurilingüisme, es convencen pensant que és el que més els convé als seus fills. El que passa és que no és el mateix ser plurilingüe que políglota, perquè, en el primer cas, una llengua sempre se'n menjarà una altra".
-
Ajuda'ns a fer créixer la veu en defensa dels drets lingüístics a les Illes Balears! Més de 26.000 socis ja ens donen suport! Fes-te'n soci tu també en 3 minuts!
