Plataforma per la Llengua engega una campanya de recollida de signatures a través del web canvia.cat per demanar al director de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE), José Pablo Sánchez López, que el nou canal de televisió en català que prepara per a Catalunya, i que ha d'estrenar-se l'11 de setembre, també es vegi a la resta de territoris de parla catalana. L'entitat fa una crida a tothom a signar la petició, que també reclama a l'ens públic que no limiti els continguts d'aquest canal a Catalunya, sinó que reflecteixi la diversitat territorial del català i inclogui la realitat de les Illes Balears i el País Valencià, i estableixi col·laboracions, també, amb l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears i la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana.

L'organització en defensa del català va celebrar a finals de gener l'anunci de la creació del nou canal, i ja va reclamar aleshores que es pogués veure al País Valencià i a les Illes Balears. D'aleshores ençà, l'entitat ha traslladat la petició als diferents grups polítics per tal que forcessin l'organisme públic a repensar el projecte i ha treballat, sense èxit, per convèncer les autoritats autonòmiques perquè es fessin seva la petició. En aquest sentit, va fer arribar una moció a tots els grups polítics municipals de les Illes Balears perquè, a través dels plens, fessin que els seus ajuntaments reclamessin l'emissió del canal a l'arxipèlag. 

En paral·lel, RTVE també va anunciar que doblaria al català els continguts de la programació infantil del canal Clan TV i que, a Catalunya, es veurien per defecte en català. No va concretar, però, si passaria el mateix a la resta de territoris de parla catalana de l'Estat espanyol, i veient la posició pel que fa al nou canal en català, res fa preveure que l'escenari sigui diferent. Al País Valencià, ara mateix no hi ha programació infantil en català en obert. 

Per tot plegat, Plataforma per la Llengua aposta ara per recollir el màxim nombre de signatures per demostrar que l'emissió del nou canal als tres territoris no només és una necessitat per incrementar l'oferta audiovisual en català, sinó que, a més, és una petició popular tant a Catalunya com al País Valencià i a les Illes Balears. L'entitat recorda que la decisió que el canal no emeti en aquests dos territoris vulnera els drets lingüístics dels seus ciutadans i és una mostra de menyspreu institucional cap a la unitat de la llengua i els seus parlants.

Un canal de televisió que emeti a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears a través del senyal convencional i estigui pensat per als tres territoris 

L'organització vol que el nou canal sigui pensat per als tres territoris, amb continguts del País Valencià, les Illes Balears i Catalunya tant en els programes com pel que fa als informatius. Per fer-ho, l'entitat proposa que s'estableixin col·laboracions amb els ens públics audiovisuals dels tres territoris, i amb professionals del sector d'arreu del domini lingüístic. 

És important que el canal emeti als tres territoris a través del senyal convencional i no només per internet a RTVE Play, per no excloure cap sector de la població, especialment les persones grans o les persones sense accés digital. Limitar, al País Valencià i a les Illes Balears, l'emissió del canal a la plataforma d'internet suposa un greuge d'accessibilitat per al conjunt de la població d'aquests territoris, i és especialment greu tractant-se d'un servei públic. 

En aquesta línia, també és cabdal que, en cas d'existir opcions alternatives d'àudio, l'opció en català sigui la configurada per defecte, com ja es fa en alguns casos a RTVE Catalunya en la programació de cinema i retransmissions esportives, i seguir el mateix criteri per tots els continguts de Clan TV.  

Plataforma per la Llengua considera que, en última instància, totes aquestes peticions no són altra cosa que complir amb el mandat legal de la Corporació de RTVE. La Llei 17/2006, de 5 de juny, de la ràdio i la televisió de titularitat estatal obliga RTVE a promoure la pluralitat i la diversitat lingüística i cultural de l'Estat. A més, el Mandat Marc vigent de RTVE defineix que un dels objectius generals de la funció del servei públic de la Corporació de RTVE és el de "servir de motor i garant dels fluxos entre les distintes comunitats autònomes en la seva oferta de continguts" a través d'oferir "continguts territorialitzats en els quals es tindran en compte les llengües cooficials d'acord amb la realitat lingüística de cada comunitat autònoma". Pel que fa a la Llei 13/2022, de 7 de juliol, general de comunicació audiovisual, estableix que la comunicació audiovisual ha de fomentar el coneixement i la difusió de totes les llengües oficials de l'Estat (article 8).  

Cal la reciprocitat plena entre els mitjans audiovisuals en català

Per últim, Plataforma per la Llengua també insta els governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears a emprendre les accions institucionals necessàries per garantir la reciprocitat plena entre els mitjans audiovisuals de les diferents comunitats autònomes amb el català com a llengua oficial. 

La reciprocitat és una possibilitat que està específicament contemplada en l'article 73 de la Llei 13/2022, de 7 de juliol, general de comunicació audiovisual, que permet la prestació del servei públic de comunicació audiovisual per ones hertzianes terrestres d'una comunitat autònoma a una altra limítrofa i amb afinitats lingüístiques i culturals sempre que se signi un conveni entre les comunitats autònomes interessades. La reciprocitat actual, nul·la amb el País Valencià o parcial entre Catalunya i les Illes Balears, és un atac frontal als drets lingüístics dels ciutadans reconeguts en els articles 7 i 11 de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), en tant que suposa una restricció injustificada del contacte dels ciutadans. 

En el cas del País Valencià, a més, la televisió pública autonòmica, À Punt, ha relegat la llengua pròpia a la segona opció del dual en el cas de pel·lícules i sèries per beneficiar la versió en castellà d'aquests continguts. Com ja ha denunciat Plataforma per la Llengua, és una decisió contrària a l'Estatut d'Autonomia, a la Llei d'ús i ensenyament del valencià i a la normativa internacional. A més, als informatius de RTVE en aquest territori, hi ha molts periodistes que fan les seues peces de la desconnexió territorial també en castellà.