El dissabte 27 i el diumenge 28 de setembre, el Teatre Auditori José Antonio Valls d'Alcanar va acollir les "Jornades de la llengua: on som i on anem?", en el marc del Nou Congrés de Cultura Catalana. Al llarg del 2025, els seus impulsors proposen debats temàtics arreu dels territoris de parla catalana: del periodisme a la transició energètica, del cooperativisme a la intel·ligència artificial, passant per la cultura popular, el canvi climàtic o l'estat de la llengua catalana.

En aquest marc, el dissabte 27 a les 11 h, Plataforma per la Llengua va participar a la primera de les taules programades, "Diagnòstic de la situació de la llengua", en el qual van prendre part Miquel Àngel Pradilla (Rossell, 1960); catedràtic de sociolingüística de la Universitat Rovira i Virgil (URV); el filòsof Jordi Martí Monllau (Tortosa, 1967), autor de  Llengua i identitat nacional. Per un nou discurs lingüístic als Països Catalans; i la filòloga Berta Serra (Sueca, 1998), coordinadora d'Educació de Plataforma per la Llengua; en un acte moderat per Francesc Marco-Palau (Tarragona, 1989), doctor en Història i secretari de l'entitat de defensa dels drets lingüístics.

• Defensa el català amb nosaltres: fes-te soci de Plataforma per la Llengua en 3 minuts!

De l'emergència lingüística a "La llengua no es toca"

Al llarg de la sessió, amb una destacada participació del centenar d'assistents -filòlegs, activistes i membres del teixit associatiu de les Terres de l'Ebre i les comarques de Castelló, majoritàriament-, els ponents van esbossar el moment actual que viu la llengua catalana, tenint en compte les diferents realitats existents al si de la catalanofonia. Així, es va remarcar la necessitat de dur a terme unes polítiques públiques ambicioses i una organització des de la societat civil per tal de poder revertir l'emergència lingüística.

La campanya "La llengua no es toca", visibilitzada amb les samarretes verdes dels docents pel valencià, i amb el precedent històric de l'Assemblea de Docents de les Illes Balears, va exemplificar la capacitat de mobilització de la societat davant dels atacs que pateix el català al País Valencià. Aquesta capacitat va cristal·litzar en els resultats de la consulta educativa promoguda pel govern valencià del Partit Popular de Carlos Mazón, amb un clar suport a la tria del valencià en l'educació dels fills per part de les famílies valencianes davant del castellà.

La doble jornada del Nou Congrés, a més del suport de Plataforma per la Llengua i la reivindicació dels diferents accents del català per part de l'associació Posa-hi tu l'accent, que el 2024 van organitzar un congrés homònim a l'Espluga de Francolí, també va comptar amb la col·laboració d'Òmnium Cultural de les Terres de l'Ebre, Maestrat Viu, la revista Empelt, el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, l'Associació Cultura del Matarranya, la Coordinadora d'Entitats Lingüístiques i l'Institut Ramon Muntaner.