Plataforma per la Llengua ha aconseguit que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) aixequi les mesures cautelars que aturaven l'aplicació del decret de règim lingüístic del sistema educatiu, que va aprovar el Govern de la Generalitat de Catalunya el 2024. Ara, l'entitat reclama a la consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó, que l'apliqui: tot i que al setembre el TSJC va anul·lar-ne 14 articles, la resta del decret ja entra en vigor i inclou articles que fixen que es pot sancionar els docents que no compleixin el projecte lingüístic de centre o que els nous docents han d'acreditar un nivell de C2 de català.  

L'entitat va sol·licitar aquest mes passat al TSJC que, atès que ja havia emès sentència sobre el decret, aixequés les mesures cautelars sobre els articles que no havia anul·lat. El TSJC ha acceptat la petició, i la resta del decret ja ha entrat en vigor. Entre els articles vigents, sancions per incompliments del projecte lingüístic de centre, l'acreditació del C2 per als nous docents, la fixació del català com a llengua única de l'administració educativa, que tots els projectes lingüístics de centre han de partir de dades sociolingüístiques o que tots els centres d'adults han d'oferir classes de català. 

• Ajuda'ns a defensar l'escola en català: fes-te soci de Plataforma per la Llengua!

En concret, l'article 36 fixa que s'ha de vetllar perquè la comunitat educativa compleixi els acords i compromisos de la llei, i estableix que cal garantir el règim lingüístic: es poden prendre responsabilitats disciplinàries i sancionar qui no compleixi el projecte lingüístic de centre. Al capítol 4, especialment els articles 27, 28 i 29, fixa que s'ha de demanar el C2 de català a partir d'aquest curs 2025-2026 a tot el personal que entri nou al sistema. Pel que fa a l'article 16, concreta que el català és la llengua pròpia de l'administració educativa i s'ha d'emprar en les comunicacions internes, en la resta d'interaccions i amb les institucions dels territoris de parla catalana. També les empreses subcontractades per les escoles i l'administració educativa estan obligades a fer servir el català. El 6.7 també fixa que la retolació, la comunicació digital i les webs dels centres, així com tota comunicació externa, ha de ser en català. L'entitat recorda que encara hi ha centres privats o concertats de formació professional que no tenen la web en català. 

Dades sociolingüístiques concretes i competències de l'alumnat, necessàries de conèixer per fer els projectes lingüístics de centre: les competències bàsiques han de continuar sent censals 

En relació amb els projectes lingüístics de centre i la immersió lingüística, l'article 11 estableix que s'ha de disposar de dades sociolingüístiques dels centres, se'ls ha d'orientar sobre com aplicar la immersió i que els responsables en són els equips LIC (llengua i cohesió social) del Departament d'Educació i Formació Professional, així com els inspectors. A més, el capítol 3 de la llei fixa que els projectes lingüístics de centre han de partir de dades sociolingüístiques i de les competències lingüístiques de l'alumnat concret del centre. D'acord amb el que estableix el text, per tant, és inviable deixar de fer les proves de competències bàsiques censals com s'havia fet fins ara, un sistema que la conselleria pretén canviar per fer-ne només mostrals a 69 centres. 

El capítol també estableix que hi ha d'haver continuïtat i coherència lingüístiques en els serveis subcontractats, en les activitats extraescolars i els menjadors, i que s'han de concretar mecanismes de seguiment, avaluació i revisió dels projectes lingüístics. També cal formar els equips en la promoció del català.  

En els articles 12 i 13, es fixen les bases que han d'acreditar que els alumnes tenen un nivell correcte al final de l'etapa educativa, i en el 30 s'estableix que els processos selectius de contractació i les oposicions han de ser només en català. L'article 5.3 fixa que tots els centres d'adults han de tenir com a mínim oferta docent de català, i que el Consorci per la Normalització Lingüística (CNPL) hi ha de col·laborar. Per acabar, a l'article 14 s'especifica que cal potenciar el català en les col·laboracions amb agents externs, i en el 15, que s'han d'afavorir les col·laboracions amb la resta dels territoris de parla catalana

Plataforma per la Llengua va presentar recurs de cassació al TSJC per l'anul·lació de gran part del decret aquest setembre 

Malgrat que aquests articles poden contribuir a reforçar el català a l'escola, Plataforma per la Llengua recorda que el TSJC va anul·lar a principis de setembre 14 articles del decret. Aleshores, Plataforma per la Llengua ja va anunciar un recurs de cassació contra la sentència al mateix tribunal. Juntament amb l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), l'Associació de Juristes per la República i l'Associació d'Advocats Osona en defensa dels Drets Humans, l'entitat ja havia recorregut contra la suspensió del decret ara fa un any arran d'un plet d'Asamblea por una Escuela Bilingüe. El decret 91/2024, de 14 de maig, és una de les normes amb què el Departament d'Educació i Formació Professional volia incentivar l'ús del català a l'escola, i desenvolupava els principis del règim lingüístic del títol II de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), pendents de desplegar-se des del 2009.   

L'entitat també va demanar recusar tot el tribunal per la participació irregular d'alguns jutges en el procediment 

A més, ara fa un any, Plataforma per la Llengua ja va demanar la recusació de tot el tribunal perquè la interlocutòria prejutjava el que havia de resoldre la sentència, i per la participació irregular en el cas d'alguns jutges. En el cas del jutge Javier Aguayo, l'entitat en demanava la recusació perquè la seva participació en el cas contradeia el principi de neutralitat. El president de la sala contenciosa administrativa del TSJC, que va participar novament en la sentència d'aquest setembre (malgrat no aparèixer mencionat en el redactat), havia pogut triar participar en el cas, fet que vulnerava un principi jurídic fonamental a les democràcies occidentals i que està recollit a la mateixa Constitució espanyola: el dret a ser jutjat per un magistrat predeterminat per la llei.  

En el cas d'Aguayo, la recusació també es justificava per la pèrdua d'imparcialitat objectiva per valorar el cas, atès que durant la visita dels eurodiputats organitzada per la Comissió de Peticions presidida per Dolors Montserrat, es va posicionar públicament sobre l'idioma de l'educació a Catalunya. Com recull l'informe de la Missió del Parlament Europeu, Aguayo Mejía va declarar que "si bé la situació judicial no ha empitjorat, sí que ho ha fet la reacció política, ja que s'han promulgat dues lleis per obstaculitzar l'execució de la sentència". Aleshores, el president de la sala contenciosa administrativa del TSJC també va manifestar que "no es pot exigir als ciutadans que siguin herois per exercir els seus drets, per demanar que el 25 % de les assignatures troncals s'imparteixin en castellà" i va afirmar que "quan es jutja un assumpte delicat, es produeix una reafirmació de la identitat". En el marc de la visita dels eurodiputats, Aguayo Mejía també va expressar que "els polítics han utilitzat la qüestió lingüística en la seva agenda política" i va declarar que "el problema és la falta de col·laboració de l'administració catalana, la ingerència en assumptes judicials i els problemes relacionats amb la separació de poders".