Divendres dia 12 de desembre, a partir de les 18.00, el Casal de la Gent Gran del Baix Guinardó de Barcelona acollirà un debat sobre els drets lingüístics a la sanitat i la situació de la llengua catalana en general. L'acte s'insereix en una campanya sobre els drets lingüístics dels usuaris dels serveis sanitaris que l'EAP Sardenya ha encarregat, per segon any consecutiu, a Plataforma per la Llengua.
Al debat intervindran la directora de Plataforma per la Llengua Rut Carandell, el vocal de la junta de Salut pel Català Jaume Estany i l'escriptor Vicenç Villatoro. Carandell centrarà la seva intervenció en la situació legal de la llengua catalana en l'àmbit sanitari i en els drets i deures lingüístics que reconeix la legislació. Per la seva part, Jaume Estany parlarà de la situació de la llengua en el sistema de salut i en les millores necessàries que s'hi han d'impulsar. Finalment, Vicenç Villatoro clourà l'acte amb una reflexió sobre la situació general de la llengua catalana, els problemes per fer vida normal en català i les iniciatives que ha d'impulsar la societat civil per enfortir la llengua.
A més de l'acte del dia 12, Plataforma per la Llengua ha elaborat per a l'EAP Sardenya fulletons informatius sobre els drets lingüístics dels usuaris de salut i els deures que tenen els prestadors sanitaris respecte de la llengua. Aquests fulletons es repartiran, en el marc de la campanya, en estands informatius al mateix EAP Sardenya i al carrer.
Drets i deures lingüístics a la sanitat
Segons la jurisprudència del Tribunal Constitucional, l'oficialitat d'una llengua comporta automàticament el dret de fer-la servir amb les administracions públiques en el territori corresponent. A més, l'Estatut d'autonomia de Catalunya preveu explícitament el "dret d'opció lingüística", que es tradueix en la possibilitat de l'usuari de triar la llengua oficial en què rebrà l'atenció. La legislació bàsica estatal també preveu una obligació de tots els treballadors públics de garantir que els ciutadans rebin l'atenció en la llengua oficial que vulguin i una obligació de totes les administracions de preveure la selecció de treballadors capacitats lingüísticament.
Aquest conjunt normatiu comporta que en els serveis públics de salut, tant si són de gestió pública com privada, tenim dret d'expressar-nos en català sense que se'ns pugui reclamar no fer-ho i sense que se'ns puguin imposar obstacles, càrregues i dilacions addicionals. A més, els professionals que presten aquests serveis han de respectar la nostra tria i facilitar-la. De fet, segons una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, els professionals han de parlar en la llengua en què s'està expressant l'usuari, per no "forçar-li" el dret d'opció lingüística.
En l'àmbit purament privat no existeixen proteccions específiques. Amb tot, sí que hi ha clàusules generals que obliguen les empreses privades a respectar el dret d'opció lingüística, oral i escrit, dels usuaris. Tant l'Estatut com la llei del Codi de consum de Catalunya fan aquesta previsió.
A la pràctica, aquest conjunt normatiu és sovint vulnerat en l'àmbit sanitari, cosa que és particularment preocupant perquè es tracta d'un espai en què els usuaris es troben sovint en situacions d'especial vulnerabilitat. Segons l'Estudi sobre les necessitats i coneixements lingüístics dels metges a l'assistència sanitària, de 2023, del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, més d'un de cada deu metges no entén el català (13 %) i més de tres de cada deu (30,9 %) no el saben parlar.
L'EAP Sardenya, per la defensa dels drets lingüístics a la salut
L'EAP Sardenya és un centre de salut privat del Baix Guinardó que ofereix serveis públics i que els darrers anys ha desenvolupat plans lingüístics amb el suport del Departament de Política Lingüística. En aquest sentit, l'equipament ha confiat de nou en l'expertesa de Plataforma per la Llengua per organitzar per segona vegada aquesta jornada dedicada als drets lingüístics en l'àmbit de la salut.
