Les dades territorialitzades de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població de Catalunya 2023, publicades el dijous 27 de novembre, van tornar a posar en evidència l'emergència lingüística en què està immersa la llengua catalana. El retrocés del català com a llengua d'ús habitual és generalitzat arreu del país. Aquest retrocés es concentra en la proporció de parlants que habitualment només utilitza el català, que s'ha reduït en gairebé tots els àmbits territorials, respecte a les dades publicades en l'enquesta del 2018. Les caigudes més pronunciades tenen lloc a les comarques de Girona i l'Alt Pirineu, on el percentatge de parlants habituals cau un 9 %. A les Terres de l'Ebre i a Ponent baixen entre un 5 i un 6 %. A la zona del Penedès, un 4,3 %; i al Camp de Tarragona, un 2,5 %. Les comarques centrals són les úniques que se salven d'aquesta baixada, tot i que els parlants exclusius tampoc no augmenten.

El retrocés de l'ús exclusiu del català queda parcialment compensat per un augment en els que deixen d'usar només el català per passar a parlar també una segona llengua, majoritàriament el castellà. Això fa que el nombre de les persones que es consideren bilingües en el seu dia a dia hagin augmentat. De fet, en set dels vuit àmbits territorials -menys les comarques de Ponent-, la proporció d'autoconsiderats bilingües habituals ha augmentat.

Aquest procés de bilingüització és perillós perquè afecta negativament només una banda: proporcionalment, es perden parlants exclusius de català mentre els castellanoparlants habituals es mantenen estables o augmenten.

La bilingüització podria reforçar el català si fos a costa de l'ús exclusiu del castellà. Les dades semblen suggerir, però, que es produeix entre persones que abans eren parlants exclusius de català, perquè el nombre absolut de parlants habituals de català s'ha mantingut estable, i entre la població nascuda a l'estranger, la que més creix, només el 8,6 % usa el català habitualment. La creixent bilingüització és preocupant perquè podria dur, amb el temps, a l'estroncament de la transmissió intergeneracional i a la substitució lingüística del català pel castellà. Però, ara per ara, la transmissió continua estant fora de perill, fet que és una bona notícia.

En alguns territoris, la proporció de catalanoparlants habituals (exclusius i no exclusius) no s'ha reduït els darrers deu anys: a l'àmbit metropolità es manté estable, al Penedès augmenta en 3,2 punts i al Camp de Tarragona augmenta en 1,9 punts. Pel que fa als territoris que en les darreres dècades han tingut un percentatge major de parlants exclusius de català, l'ús habitual sí que ha anat a la baixa: entre 2013 i 2023, a les comarques gironines ha caigut un 3,4 %; a les comarques centrals, un 1,5 %,  i a Ponent, fins a un 8,7 %. En el cas de l'Alt Pirineu i les Terres de l'Ebre, els últims cinc anys també s'ha reduït la proporció de catalanoparlants habituals: en 7,2 i 4,2 punts, respectivament.

Parlants habituals de català en exclusiva als vuit àmbits territorials (2003 - 2023)

Posem la lupa a l'Àrea Metropolitana de Barcelona

A la zona més densament poblada del país, l'Àrea Metropolitana de Barcelona -amb una concentració de pràcticament cinc milions de persones-, el català és una llengua parlada de manera exclusiva habitualment per només una quarta part de la població, un 24,7 % del total. A més, un 27,8 % de la població de l'àmbit metropolità afirma no fer-lo servir mai. En concret, a la ciutat de Barcelona, hi ha un 61,4 % de la població que afirma fer servir el català menys de la meitat del seu dia -per sota del 50 % en freqüència d'ús-, i un 26,4 % no el fa servir mai.

En els darrers 10 anys, la proporció de parlants exclusius de català ha disminuït fins a tres punts (del 27,7 % al 24,7 %) però, per contra, la proporció de parlants habituals de català en combinació amb altres llengües -principalment, el castellà- ha crescut fins a 2,7 punts. Cal tenir en compte que la proporció de castellanoparlants exclusius també ha disminuït però, en aquest cas, ha anat acompanyat de l'augment de parlants de castellà en combinació amb altres llengües -no el català. Així doncs, s'aprecia que la proporció global -catalanoparlants exclusius i bilingües- es manté estable i es pot intuir que l'augment de parlants bilingües és fruit de la bilingüització de catalanoparlants habituals abans exclusius.

Existeix un grup de tres territoris en situació especialment crítica: a Hospitalet de Llobregat només un 10,2 % de la població parla exclusivament el català; al Barcelonès Nord, el 14,3 %, i al Baix Llobregat Sud, només el 12,2 %. Tot i la presència d'una petita part de bilingües, es tracta de territoris on el castellà s'ha consolidat com la llengua hegemònica -és la llengua habitual del voltant del 70 % de la població en tots tres territoris-, i on el català requereix intervencions urgents i determinades que ajudin a revertir la situació actual. En aquests territoris, un ampli gruix de la població afirma no fer servir el català en cap conversa en el seu dia a dia.

Ús del català en els diferents àmbits que conformen el dia a dia de les persones

L'ús del català en els diferents àmbits del dia a dia d'una persona també varia força segons el territori. Dels 21 àmbits identificats -vegeu la taula que hi ha a continuació-, a les comarques centrals, a l'Alt Pirineu i a les Terres de l'Ebre, en tots ells s'utilitza majoritàriament el català. A Ponent també, en tots els àmbits socials menys les publicacions a les xarxes socials. Girona hi suma els missatges de mòbil. A partir d'aquí, l'ús ja baixa significativament. Al Penedès i al Camp de Tarragona només en set àmbits es parla majoritàriament el català. I a l'Àrea Metropolitana de Barcelona només en dos, i són justament els que impliquen una relació amb l'administració, tant amb la local com amb la pertanyent a la Generalitat de Catalunya.

Ara bé, si es desgrana l'Àrea Metropolitana de Barcelona per subàrees territorials es poden observar diferències substancials entre aquestes: l'àmbit metropolità no és un ens homogeni. Per exemple, la comarca del Maresme presenta dades d'ús molt més elevades que la resta, ja que en deu àmbits es parla majoritàriament el català. Al Vallès Oriental, en cinc; i al Vallès Occidental i a la ciutat de Barcelona, en dos. Pel que fa al Baix Llobregat, al nord de la comarca el català és majoritari en dos àmbits, però en el sud no ho és en cap. Finalment, tant al Barcelonès Nord com a l'Hospitalet de Llobregat el castellà és majoritari en tots els àmbits.

Totes les polítiques públiques són polítiques lingüístiques

Les dades que s'han analitzat mostren un evident desgast de l'ús de la llengua catalana que, si bé és gradual, no és catastròfic. Tanmateix, és urgent de revertir la tendència. Per aquest motiu cal que la Generalitat, les diputacions, els consells comarcals i els ajuntaments intervinguin per fer polítiques actives que prioritzin el català a tot arreu, també en els territoris on tradicionalment s'ha parlat més el català. Cal tenir clar que totes les polítiques són, també, polítiques lingüístiques. Per tant, l'administració ha d'impregnar-se d'aquesta visió lingüística i tenir en compte les externalitats positives i negatives que poden tenir totes les polítiques sobre la llengua catalana.

A més, Plataforma per la Llengua encoratja la ciutadania a mantenir el català sempre i amb tothom. Cal tenir en compte que pràcticament el 94 % de la població de Catalunya entén el català, encara que no l'utilitzi. Per tant, els catalanoparlants no poden amagar més la llengua i s'han d'acostumar, primer, a iniciar totes les converses en català i, segon, mantenir-lo sempre.