Plataforma per la Llengua constata que la presència del català en l'edició d'enguany del Saló de l'Ensenyament ha millorat lleugerament respecte de les edicions del 2025 i el 2024, especialment en el pavelló dels cicles formatius, i ho atribueix a la persistència de l'entitat amb Fira de Barcelona i a un informe elaborat per al Departament d'Educació i Formació Professional que s'ha fet servir per als estands vinculats a aquest àmbit. Alhora, l'entitat denuncia que en el pavelló de les universitats alguns elements analitzats han empitjorat i que, en general, més de la meitat dels estands (53,9 %) han ignorat igualment el català en algun dels ítems: la retolació, els fullets, l'atenció oral o la pàgina web. Plataforma per la Llengua considera inadmissible que els Departaments d'Educació i Formació Professional, i Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya no hagin fet valdre la seva posició per assegurar que tots aquests elements fossin en català, i reclama actuar, prioritàriament, en sectors com les escoles de negocis, les residències d'estudiants i els centres de formació audiovisual.

Per quart any consecutiu, l'entitat ha analitzat la presència del català al Saló de l'Ensenyament i ha constatat que, arran de les denúncies públiques fetes cada any, la presència de la llengua ha anat augmentant progressivament: d'aquell 65,6 % de fa dos anys, d'expositors amb algun element sense el català, es va passar al 58,4 % l'any passat i al 53,9 % d'aquest any. Els estands que tenen tots els elements en català van pujar, per tant, del 34,4 % al 41,6 % l'any passat i aquest any han arribat al 46,1 %. Malgrat aquests avenços, els resultats encara no arriben als de l'any 2023, quan el percentatge d'estands amb algun element sense el català era del 46 %, i, per tant, eren el 54 % els que ho tenien tot en català (per bé que aquell primer any no es va analitzar l'atenció oral). D'aleshores ençà, Plataforma per la Llengua ha reclamat a Fira de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya, soci principal de l'organització, que forcin els expositors a través de clàusules específiques per garantir l'atenció en català i perquè incloguin la nostra llengua a la retolació i als fullets. A més, en el cas d'expositors dels territoris de parla catalana, l'entitat va demanar que se'ls forcés a incorporar el català a la pàgina web.  

Arran d'aquella petició, Fira de Barcelona va començar a fer un seguiment més exhaustiu del compliment de la normativa lingüística per als estands, i el Departament d'Educació i Formació Professional va fer arribar als expositors d'aquest àmbit un recordatori de les seves obligacions lingüístiques. Tanmateix, els resultats tenen encara molt marge de millora.  

• Defensa el català a les institucions educatives amb nosaltres: fes-te soci de Plataforma per la Llengua en 3 minuts!

Millores especialment en l'àmbit dels cicles formatius, mentre les universitats retrocedeixen en alguns àmbits 

Segons l'anàlisi anual que l'entitat ha fet al recinte, més de la meitat dels estands (53,9 %) tenen almenys algun element sense presència del català, i gairebé un de cada cinc (18,9 %) no en té cap. Tanmateix, el català és majoritari en alguns àmbits com la retolació (68,5 %) i l'atenció oral (60,8 %), però continua havent-hi mancances significatives, especialment en els fullets (un 33,8 % dels estands no en tenen en català) i en les pàgines web (36,4 % sense versió en català). 

L'edició d'enguany confirma una evolució desigual entre pavellons. Per primera vegada, el pavelló 2 -dedicat als cicles formatius- presenta millors dades globals que el pavelló 1 -centrat en universitats-, gràcies a una millora sostinguda en tots els indicadors, especialment en l'atenció oral, que creix més de deu punts en un any. Aquesta evolució positiva s'explica, en part, per la incidència de Plataforma per la Llengua, que ha traslladat informes específics al Departament d'Educació i Formació Professional, fet que ha contribuït a reforçar el compliment lingüístic en aquest àmbit. Tot i això, l'entitat adverteix que encara hi ha marge de millora i insta a consolidar aquesta tendència. 

En canvi, el pavelló 1, el de les universitats, es manté estancat i fins i tot retrocedeix en aspectes clau. Gairebé la meitat dels estands no tenen fullets en català i l'atenció oral continua sent un dels punts més febles, amb una presència pràcticament dividida. A més, els estands nous -amb nivells d'incompliment molt elevats- i l'augment de centres internacionals contribueixen a empitjorar el conjunt del pavelló. 

Centres que incompleixen sistemàticament la normativa 

L'anàlisi de l'entitat identifica diversos perfils d'expositors que any rere any ignoren el català. Destaquen especialment, en el pavelló 1, les escoles de negoci i màrqueting, les residències d'estudiants i les institucions estrangeres, moltes de les quals no ofereixen cap tipus d'informació en català malgrat participar reiteradament al Saló. En el pavelló 2, les escoles d'idiomes o intercanvi, d'aviació, de veterinària i d'estudis artístics o audiovisuals. 

En molts casos, es tracta d'entitats que fa anys que exposen i que, per tant, haurien de conèixer i complir la normativa lingüística. També preocupa especialment l'augment de centres internacionals que s'incorporen sense adaptar-se a la llengua del país, fet que contribueix a degradar el paisatge lingüístic del Saló. 

Plataforma per la Llengua intensificarà la pressió a institucions i expositors 

Davant aquesta situació, Plataforma per la Llengua anuncia que reforçarà les seves actuacions amb dues línies principals. D'una banda, intensificarà la pressió institucional sobre els departaments implicats de la Generalitat i sobre l'organització del Saló per garantir el compliment efectiu de la normativa lingüística. De l'altra, impulsarà accions més específiques i focalitzades sobre els centres que incompleixen de manera sistemàtica. 

Plataforma per la Llengua defensa que la castellanització del paisatge lingüístic del Saló de l'Ensenyament fa que els estudiants percebin que el castellà té molta importància en el seu futur educatiu i que el català és prescindible. Per això, l'entitat considera que la inclusió del català a la retolació, els fullets, l'atenció oral i els webs no pot dependre de la responsabilitat de cada expositor, sinó que les institucions organitzadores han de forçar que sigui així. En aquest sentit, Plataforma per la Llengua es felicita per haver aconseguit que Fira de Barcelona, responsable últim de la retolació i els fullets, tingués més en compte l'any passat i aquest les clàusules lingüístiques per als estands, però lamenta que hi hagi estands que continuïn sense fer-ne cas. 

A més, l'entitat també exigeix un any més a la Generalitat de Catalunya que faci valdre el seu pes com a soci principal en l'organització de l'esdeveniment, per exigir que s'incloguin aquests requisits lingüístics a les parades. A banda, el fet que molts dels expositors no tinguin el web en català evidencia que el govern català, a través dels departaments d'Educació i Formació Professional, i de Recerca i Universitats, té molt marge d'actuació per transformar la política lingüística dels centres educatius. El fet que tinguin aquesta informació pública només en castellà és un reflex de la realitat lingüística d'aquesta mena de centres.