Plataforma per la Llengua considera una oportunitat perduda que el Parlament de Catalunya hagi convalidat aquest matí el decret llei de pròrroga de les concessions de bus interurbà sense incorporar-hi cap clàusula lingüística. L'entitat denuncia que tant el Govern de la Generalitat com els grups parlamentaris que han avalat el text -el PSC, ERC, Junts i el PP- hagin deixat passar una ocasió clara per garantir, per llei, el dret dels usuaris a ser atesos en català. L'organització lamenta que hagin passat per damunt altres prioritats, i pressionarà perquè totes les licitacions, més enllà del que digui la llei, incorporin clàusules lingüístiques per a les empreses concessionàries. Així mateix, l'entitat fa una crida als partits a aprofitar tots els mecanismes legals per incloure aquestes clàusules, sigui a través de la Llei de mesures d'acompanyament dels pressupostos o d'altres mesures legislatives. 

A finals d'abril, el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar per decret llei un nou allargament de sis anys de les concessions de transport interurbà en autobús, previstes a la Llei 12/1987, de 28 de maig, de regulació del transport de viatgers per carretera mitjançant vehicles de motor (LTCat), i que avui ha convalidat el Parlament. Aquestes concessions ja havien estat objecte d'una ampliació extraordinària de vint-i-cinc anys l'any 2003 i tenien com a data de finalització prevista el 2028. Ni en la concessió original ni en cap de les pròrrogues hi constava cap mena de regulació dels drets lingüístics dels passatgers.

L'organització en defensa del català recorda que, si no canvia res, amb la pròrroga de la concessió, les empreses que actualment gestionen els busos interurbans de Catalunya podran continuar operant fins al 2034 sense garantir els drets lingüístics dels usuaris. Per a Plataforma per la Llengua, és especialment greu que un govern que, en paral·lel, impulsa el Pacte Nacional per la Llengua i diu estar compromès amb el català, no hagi previst cap requisit lingüístic en un text que regula un servei públic de gran abast. 

• Ajuda'ns a fiscalitzar l'activitat del Parlament de Catalunya per millorar la defensa dels drets lingüístics: fes-te soci de Plataforma per la Llengua en 3 minuts!

L'entitat també critica que els grups parlamentaris que han donat suport a la tramitació del decret -entre els quals el PSC, ERC i Junts, partits que diuen defensar la llengua- no hagin forçat el debat parlamentari per incorporar clàusules lingüístiques que asseguressin l'atenció en català per part de les empreses concessionàries. Plataforma per la Llengua també qüestiona que aquests mateixos grups no hagin forçat el Govern a retirar el text actual per assegurar que se'n presentava una nova versió que sí que garantís els drets lingüístics dels usuaris.

Una oportunitat perduda per garantir els drets lingüístics dels viatgers 

Per a Plataforma per la Llengua, el text del decret s'havia de modificar -o transformar en un projecte de llei- per tal de concretar els nivells de coneixement de català exigibles als treballadors i els procediments d'acreditació necessaris per garantir una atenció adequada en català, tant oralment com en la comunicació escrita i digital. En qualsevol cas, l'entitat es posa a disposició dels partits per assegurar que els drets quedin regulats per llei a través dels mecanismes legals que siguin possibles en aquest context.

L'entitat alerta que cada vegada és més habitual trobar serveis públics externalitzats que no garanteixen l'atenció en català, i recorda que l'Estatut d'autonomia reconeix el dret d'opció lingüística també en els serveis públics gestionats per empreses privades. A més, Plataforma per la Llengua reclama al Govern que interioritzi d'una vegada l'eix de la llengua com a element transversal en la seva política, de manera que els textos legislatius ja incorporin els preceptes lingüístics de base. 

L'atenció en català, un dret essencial 

Plataforma per la Llengua recorda que l'atenció en català és un dret essencial i defensa que les administracions han de vetllar perquè es compleixi en tots els serveis públics, especialment en aquells que tenen una incidència quotidiana i territorial tan àmplia com el transport interurbà.

Les concessions afectades per la pròrroga són operades actualment per empreses com Moventis -a través de marques com Sarbus, La Vallesana o Sarfa-, Sagalés, Monbus -a través d'Hispano Igualadina-, Grup TGO, Hife, Plana, Teisa i Alsa -a través d'Alsina Graells-, entre d'altres. Plataforma per la Llengua reclama que totes aquestes operadores garanteixin plenament l'ús del català en l'atenció oral, escrita i digital als usuaris, cosa que passa per la correcta capacitació lingüística del personal contractat i que també suposa una oportunitat per a aquest col·lectiu.

Des del 2025, Plataforma per la Llengua ha rebut una quinzena de queixes per discriminacions lingüístiques o vulneracions de drets lingüístics en el transport interurbà per carretera. Per a l'entitat, aquests casos representen només una mostra de la realitat que viuen dia a dia els usuaris d'aquests mitjans de transport.