En el context de la vaga educativa indefinida al País Valencià, Plataforma per la Llengua denuncia que la Conselleria d'Educació ha eliminat de les negociacions l'epígraf relacionat amb les mesures per garantir una promoció efectiva del valencià. Aquesta proposta ha estat rebutjada de manera unànime pels sindicats, i vora un 80 % del professorat ha avalat, en la consulta feta al col·lectiu docent, la continuïtat de la vaga indefinida.
En una de les primeres propostes de la Conselleria per posar fi a la vaga, es va presentar als sindicats una proposta que no feia cap referència a la paralització dels atacs al valencià, ni a la censura literària, ni a la reversió de l'homologació del C1, ni tampoc a la mal anomenada "llei de llibertat educativa". A més, s'hi plantejava la possibilitat d'incorporar "entitats col·laboradores" per homologar formació, una mesura que podria suposar l'inici d'un negoci obert al secessionisme lingüístic. Malgrat tot, l'epígraf del document incloïa el valencià com un dels punts de la negociació, que a hores d'ara ha quedat fora.
Des del dilluns 11 de maig, Plataforma per la Llengua ha estat present a les mobilitzacions, on docents d'arreu del territori han omplit carrers i places amb una resposta persistent que ha situat al centre del debat, entre altres punts, la defensa del valencià com a element irrenunciable de qualitat educativa i de cohesió social. L'entitat ha participat en totes les accions, a les ciutats d'Alacant, Castelló de la Plana i València, i novament les samarretes de la campanya "La llengua no es toca" han estat presents en nombroses mobilitzacions celebrades arreu del País Valencià.
Per a Antoni Royo, delegat de Plataforma per la Llengua País Valencià, "les samarretes verdes han triomfat perquè expressen una idea molt senzilla i molt poderosa: que la llengua no és un complement de l'escola, sinó una part central del que està en joc". Royo ha afegit que "si la Conselleria vol demostrar que de veritat vol negociar, té damunt la taula mesures que pot assumir des de ja mateix, començant per retirar la censura literària del batxillerat i garantir una oferta real en valencià als centres". I ha conclòs: "No hi haurà una educació de qualitat si es consolida un model que arracona el valencià i dificulta una competència real en les dues llengües oficials".
La defensa del valencià, un dels principals motors de la vaga, ha de situar-se al centre de qualsevol negociació
L'entitat subratlla que no es pot parlar de millora de la qualitat educativa si no es posa fi, al mateix temps, als atacs contra la llengua pròpia per part del govern valencià. La defensa de la llengua s'ha convertit en un dels principals motors de la vaga i ha de situar-se al centre de qualsevol negociació. En aquesta línia, Plataforma per la Llengua recorda que 514 departaments de llengües dels instituts valencians han denunciat el decret de censura del batxillerat a autors catalans i balears, i que eliminar-lo té un cost econòmic nul. Només cal voluntat política per rectificar i deixar sense efecte una mesura que ha provocat un rebuig amplíssim dins de la comunitat educativa. Altra mostra d'això és la campanya "No a la censura en la literatura", impulsada per Plataforma per la Llengua, que ja ha superat les 13.000 adhesions.
A hores d'ara la negociació entre la Conselleria d'Educació i els sindicats continua oberta i la vaga indefinida es manté. En aquest sentit, Plataforma per la Llengua considera que hi ha un marge immediat i urgent per a introduir millores concretes en matèria lingüística.
El "no" massiu del professorat deixa la conselleria en posició de debilitat
La negativa massiva del col·lectiu de professors a la proposta de Conselleria d'Educació i la recent dimissió d'un centenar d'equips directius de centres educatius reforça la vaga indefinida i deixa en una posició de debilitat la consellera María del Carmen Ortí Ferre, hereva de José Antonio Rovira, que ja va ser apartat d'aquesta responsabilitat entre polèmiques per la seua nova "llei de llibertat educativa", una norma de la qual Plataforma per la Llengua i bona part de la comunitat educativa n'exigeixen la derogació.
A més, l'entitat defensa que la negociació ha d'incorporar mesures concretes per assegurar la presència i la promoció efectiva del valencià al sistema educatiu, i reclama garanties perquè l'alumnat puga estudiar en valencià obrint nous grups, així com mecanismes que eviten que les limitacions logístiques acaben reduint l'oferta en la llengua pròpia. Així mateix, Plataforma per la Llengua aposta perquè la conselleria impulse activament el valencià com a llengua vehicular i d'aprenentatge, amb criteris pedagògics clars i amb sistemes d'avaluació que garantisquen una competència lingüística adequada al final de cada etapa educativa.
Com destaca el professor i representant de Plataforma per la Llengua Xavier Serra, el professorat "s'ha revoltat justament" i ha actuat "com si fora la consciència del país", en unes mobilitzacions que feia temps que no es veien i que han anat creixent de manera sostinguda.
L'entitat mantindrà la seua participació activa en la vaga educativa indefinida i en totes les mobilitzacions que defensen el valencià, i considera que la pressió social ha aconseguit ja moure algunes posicions, però insisteix que no n'hi ha prou amb aclariments parcials ni amb gestos cosmètics. El que està en joc és el futur del valencià a l'escola i, amb ell, també el futur del valencià al carrer.
