Plataforma per la Llengua denuncia que les dilacions de més de d'un any i mig patides per l'advocat Pep Cruanyes en un procediment judicial per l'ús del català constitueixen un cas greu de discriminació lingüística i fan evident, un cop més, les mancances estructurals de l'administració de justícia per garantir els drets dels ciutadans que opten per emprar el català. L'entitat dona suport a Cruanyes, que ha presentat una denúncia al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra els dos lletrats de l'administració que van intervenir en el procediment.  

Els fets es remunten al juliol del 2023, quan l'advocat Josep Cruanyes va presentar una demanda al jutjat mercantil número 6 de Barcelona. Durant la tramitació del procediment, la part demandada va sol·licitar en dues ocasions la traducció al castellà de la documentació presentada en català, una petició que va ser acceptada pels lletrats de l'administració de justícia. Les traduccions van comportar diverses interrupcions en la tramitació de la causa i van provocar una demora acumulada de tots aquests mesos.  

Per a Plataforma per la Llengua, el cas posa de manifest que l'exercici d'un dret reconegut legalment, com és l'ús del català davant els tribunals a Catalunya, pot comportar conseqüències pràctiques que vulneren la igualtat de tracte entre ciutadans. La paralització del procediment durant més d'un any i mig per qüestions relacionades amb la llengua emprada és incompatible amb els principis d'oficialitat lingüística, seguretat jurídica i tutela judicial efectiva que han de regir el funcionament de la justícia. 

L'entitat recorda que aquest greuge que pateixen els catalanoparlants desincentiva l'ús normal de la llengua i genera una situació d'inferioritat respecte dels ciutadans que opten pel castellà. Per això, Plataforma per la Llengua alerta que aquestes dilacions indegudes constitueixen una vulneració del principi d'igualtat davant l'administració pública. Els drets lingüístics només són efectius quan es poden exercir sense penalitzacions ni perjudicis. En aquest sentit, qualsevol retard atribuïble a la necessitat de traduir documentació o a la manca de recursos per a gestionar procediments en català evidencia una disfunció institucional que no hauria de recaure sobre els ciutadans. 

No es garanteix el dret d'ús del català a la justícia 

A més, el cas posa en qüestió la garantia efectiva del dret d'ús del català com a llengua oficial a Catalunya. Tot i que la legislació reconeix el dret dels ciutadans a relacionar-se amb l'administració de justícia en català, la realitat continua mostrant obstacles que limiten l'exercici normal d'aquest dret. La igualtat jurídica entre les dues llengües oficials s'ha de traduir en una capacitat real de tramitar procediments amb les mateixes garanties i terminis. 

Plataforma per la Llengua considera igualment preocupant l'afectació que aquesta situació té sobre el dret fonamental a la tutela judicial efectiva. Quan l'ús d'una llengua oficial comporta una paralització real d'un procediment, el ciutadà veu alterades les seves expectatives legítimes d'obtenir una resolució dins un termini raonable. Això converteix una qüestió lingüística en una qüestió de garanties processals i de qualitat democràtica. 

Mesures urgents per a assegurar que l'ús del català no comporti desigualtat jurídica 

L'entitat reclama a les administracions competents que adoptin les mesures necessàries per a assegurar que l'ús del català no pugui comportar, en cap circumstància, retards, obstacles ni tractes diferenciats en l'accés a la justícia. Garantir els drets lingüístics implica garantir també que aquests drets es puguin exercir en plena igualtat de condicions i sense conseqüències negatives per a qui els exerceix. 

Els fets denunciats per Pep Cruanyes evidencien que la normalització del català a la justícia continua sent una assignatura pendent. Mentre els ciutadans puguin veure perjudicats els seus procediments pel simple fet de fer servir una de les llengües oficials del país, no es podrà afirmar que existeix una veritable igualtat lingüística davant els tribunals. 

Modificar la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ), indispensable 

En concret, Plataforma per la Llengua reclama, des de fa anys, modificar la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ) per tal d'assegurar que el català s'hi pugui fer servir amb normalitat. En la línia de millorar la capacitació lingüística dels treballadors de la justícia perquè puguin entendre i fer servir el català amb un nivell adequat, també caldria incorporar un requisit lingüístic per als treballadors que s'incorporen a l'Administració de justícia. El requisit s'hauria de tenir en compte també en el règim de selecció i de provisió de llocs de treball del personal funcionari, en la designació de magistrats suplents, en l'atorgament de comissions de serveis de jutges i magistrats, en la provisió de vacants de magistrat i en les oposicions i els concursos per a cobrir vacants de l'administració de justícia.