El Ball de les Morratxes, una dansa tradicional documentada a Canet de Mar des de ben antic, tornarà a ballar-se gràcies a l'impuls del grup local de Plataforma per la Llengua al municipi maresmenc. Gràcies a un projecte de recuperació cultural impulsat pel col·lectiu de voluntaris de l'entitat, i que compta amb la col·laboració de diverses persones i entitats vinculades al patrimoni musical i festiu de la vila, es recuperarà aquesta expressió festiva que fins ara només formava part de la memòria col·lectiva dels habitants de Canet, però que havia estat absent de les celebracions populars durant dècades.
Amb aquesta iniciativa, es reconstruirà tant la música com la dansa a partir de la recerca històrica i documental, una fita que recobrarà vida el 28 de juny en el marc de la Festa Major. El retorn del Ball de les Morratxes comptarà amb la participació del grup de joves del Centru i els músics de l'Associació Dimecres Flabiol que, durant els darrers mesos, han estat treballant la música, la coreografia i el sentit històric d'aquesta dansa tradicional canetenca. Abans, el 20 de juny, la Casa Museu Lluís Domènech i Muntaner acollirà una xerrada sobre aquesta tradició a càrrec dels membres del Centre d'Estudis Canetencs Xavier Mas i Sergi Alcalde.
L'origen d'una tradició amb segles d'història
Segons la tradició popular, la història d'aquest ball s'origina durant els freqüents atacs dels pirates moriscos que durant el segle XVII tenien lloc a la costa del Maresme. Explica la llegenda que, en un d'aquests assalts, una nena del poble, la Mercè, va ser raptada i portada a l'estranger. Anys després va poder tornar a casa convertida en una jove admirada. Durant una festa al Castell de Santa Florentina, un mercader algerià adinerat li va oferir una morratxa -un elegant recipient de perfum. La Mercè, indignada, la va llençar a terra i la va fer miques. El gest, simbòlic i contundent, va donar origen al Ball de les Morratxes, que es ballava solemnement a les festes del poble com a record d'aquell orgull i alliberament.
Altres versions sobre l'origen d'aquest ball també recullen fets semblants, com és el cas de l'article que Marià Serra i Font, metge i polític canetenc, va publicar l'any 1892 a la revista La Renaixensa. Aquí la llegenda narra que un cabdill musulmà desitjava la filla d'uns nobles cristians que vivien en un castell situat a les proximitats de Canet de Mar. Un dia, enmig d'una festa que se celebrava al castell, el cabdill es va presentar davant la noia i, aportant-li com a ofrena una morratxa de vidre plena d'aigua perfumada, va demanar-li la mà. La donzella, disgustada per l'atreviment del cabdill, va agafar la morratxa i la va llençar amb fúria contra el terra, fet que va produir la trencadissa del present.
El Ball de les Morratxes, que es ballava especialment per la Festa Major de Sant Pere, va tenir molta representativitat durant el segle XIX i principis del XX. Plataforma per la Llengua celebrem la recuperació d'aquest patrimoni festiu que contribueix a preservar, reforçar i donar continuïtat als espais de transmissió cultural i lingüística de la comunitat. Igualment, destaquem la importància d'implicar les noves generacions en aquesta recuperació, no només per conservar una tradició, sinó també per garantir-ne la transmissió futura i afavorir la continuïtat del català com a llengua de relació i de participació comunitària.
