El passat 10 de juliol, Plataforma per la Llengua dinamitzà la presentació del Treball de Recerca de Batxillerat titulat "Realitat sociolingüística dels joves: estudi de la situació actual de la llengua catalana entre els alumnes d'educació secundària", a càrrec de l'autor, David Marquès Vargas, a Can Saura. Museu de Ciutadella.

El treball de Marquès consisteix en un estudi sociolingüístic centrat en els alumnes d'aquest institut amb l'objectiu d'identificar i analitzar les tendències lingüístiques dels joves en els àmbits de la vida quotidiana: durant el temps lliure, a casa i a l'institut. L'objectiu d'aquest treball és obtenir dades representatives per entendre més bé els hàbits lingüístics dels joves de Menorca en el context dels territoris de parla catalana. Per altra banda, l'autor se centra en els factors que condicionen l'ús lingüístic, com és la família i la llengua en què es parla a casa.

Una de les principals conclusions d'aquest treball és el pes determinant de la família en els hàbits lingüístics. El 60,1 % dels enquestats conviu amb dos progenitors catalanoparlants, el 18,1 % amb un i el 21,9 % no en té cap. Entre els alumnes amb dos progenitors catalanoparlants, el 94,1 % parla en català amb els companys de classe i el 89 % amb els amics. En canvi, entre els joves sense cap progenitor catalanoparlant, l'ús del català baixa fins al 31,4 % amb els companys i al 17,4 % amb els amics.

L'estudi també posa el focus en el canvi de llengua dels catalanoparlants davant interlocutors castellanoparlants. Tot i que el 93,2 % dels alumnes amb dos progenitors catalanoparlants s'identifica amb el català, dos de cada tres afirmen que s'adrecen en castellà als companys castellanoparlants encara que aquests entenguin el català. Aquesta tendència és encara més accentuada entre els alumnes que només tenen un progenitor catalanoparlant.

Les dades també evidencien una presència molt reduïda del català en el consum cultural i digital dels joves. Fins i tot entre l'alumnat de famílies catalanoparlants, només el 5,1 % consumeix principalment continguts de plataformes d'entreteniment en català, el 10,6 % escolta majoritàriament música en aquesta llengua i el 7,2 % consumeix principalment contingut en català a les xarxes socials.

En comparació amb les dades del centre de l'any 2005, el treball constata una disminució de l'ús social del català. El castellà ha passat de ser la llengua utilitzada per un 18,5 % dels alumnes en la relació amb amics i companys a situar-se actualment entorn del 30 %. L'autor relaciona aquesta evolució amb els canvis demogràfics de Ciutadella i, sobretot, amb la tendència dels catalanoparlants a canviar de llengua davant els castellanoparlants.

Malgrat aquest retrocés, el català continua essent la llengua principal de la majoria de l'alumnat de l'IES Maria Àngels Cardona. El treball assenyala, però, la necessitat de fer un seguiment continuat de la situació i d'afavorir que el català traspassi els àmbits familiars i acadèmics i mantengui la seva presència com a llengua habitual de relació entre els joves.

L'autor i la metodologia del treball

David Marquès ha estat alumne de segon de batxillerat de l'IES Maria Àngels Cardona (Ciutadella) aquest curs i ha estat el guanyador dels III Premis Vinculum als millors Treballs de Recerca de Batxillerat, convocats per l'Institut Menorquí d'Estudis, en la modalitat de temàtica general. El treball ha estat tutoritzat per Nel Martí Llufriu, que també participà en el col·loqui. Assumpta Gorrias Pons, coordinadora del voluntariat de Plataforma per la Llengua Menorca, també hi intervengué.

Per dur a terme l'estudi, David Marquès va dissenyar i distribuir entre tots els alumnes del centre una enquesta sociolingüística que incloïa preguntes sobre l'ús de la llengua en diferents situacions. El treball comptà finalment amb una mostra de 398 estudiants d'ESO, batxillerat i formació professional -prop de la meitat dels alumnes del centre-, les respostes dels quals es classificaren segons el context familiar. Finalment, l'autor feu una anàlisi comparativa amb altres estudis sociolingüístics de Menorca i amb dades d'anys anteriors, per tal d'entendre si els canvis lingüístics són puntuals o formen part d'una tendència més general.