Plataforma per la Llengua ha participat aquesta setmana en la trobada anual del grup d'educació de la Unió Federal de les Comunitats Nacionals Europees (FUEN), una de les principals organitzacions que tenen com a finalitat la defensa de les minories nacionals i lingüístiques. La trobada s'ha celebrat entre el 29 de setembre i el 2 d'octubre a Eupen, capital de la Deutschsprachige Gemeinschaft Belgiens (la comunitat germanòfona de Bèlgica), i ha reunit representants de diverses minories europees per debatre sobre els reptes educatius actuals, especialment en l'àmbit de la formació professional i l'ús de la intel·ligència artificial. L'entitat en defensa del català ha denunciat que els atacs politicojudicials contra l'escola en català no cessen i ha alertat que els tribunals no paren d'obrir noves vies per incrementar la presència del castellà als centres educatius.

En aquest sentit, l'entitat ha explicat el cas de l'Institut Escola El Pi Gros de Sant Cebrià de Vallalta, en què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha aplicat la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per obligar el centre a impartir més assignatures en castellà al grup classe d'una alumna. També ha advertit que el mateix TSJC ja assumeix els arguments de la sentència del Tribunal Suprem del juliol passat que obria la porta a incorporar el castellà en la retolació dels centres educatius públics.

Plataforma per la Llengua també ha denunciat davant de les altres minories europees l'exclusió de Catalunya dels resultats de les proves PISA per culpa d'una mala gestió de la mostra d'alumnes, i ha alertat dels riscos que això comporta per a l'avaluació de les polítiques educatives del país. Igualment, ha presentat el manifest A l'escola catalana, la llengua no es toca!, impulsat aquest setembre per reclamar mesures urgents per reforçar la immersió lingüística, i ha explicat que ja ha traslladat peticions als sindicats de docents perquè incorporin les seves reivindicacions a les negociacions amb el Departament d'Educació i Formació Professional. 

Una trobada per conèixer la realitat de la Deutschsprachige Gemeinschaft Belgiens

La trobada d'enguany del grup d'educació de FUEN, la vuitena, s'ha centrat en els reptes de la formació professional per a les minories nacionals i lingüístiques i en les oportunitats i riscos que planteja la intel·ligència artificial en l'educació. L'esdeveniment ha estat inaugurat per Harald Stauder, vicepresident de FUEN i portaveu del grup de treball d'educació, i per Jérôme Franssen, ministre d'Ensenyament, Formació i Ocupació del Govern de la Deutschsprachige Gemeinschaft Belgiens. També hi ha intervingut Liesa Scholzen, copresidenta del partit regionalista ProDG i senadora de la comunitat germanòfona, que ha presentat la realitat social i institucional de la minoria germanòfona belga.

La primera jornada de treball s'ha dedicat a analitzar la situació educativa de la minoria amfitriona. Hi han pres part Ruth de Sy, responsable del Departament d'Educació del govern comunitari, i la doctora Verena Greten, directora executiva de l'Institut per a la Formació i la Millora de les Petites i Mitjanes Empreses (IAWM). Els participants han visitat el centre de formació professional ZAWM Eupen, una institució que combina la formació a l'aula amb l'aprenentatge pràctic en empreses i que és considerada un dels pilars del sistema de formació dual de la Deutschsprachige Gemeinschaft. A més, també han pogut veure el Parlament de la comunitat germanòfona de Bèlgica per conèixer-ne el funcionament institucional.

• Ajuda'ns a defensar a tot arreu que l'escola ha de ser en català: fes-te soci de Plataforma per la Llengua en 3 minuts!

La segona jornada ha servit per conèixer bones pràctiques sobre educació professional per a les minories europees. Hi han participat Alen Vugrinec, que ha parlat de la formació professional de les minories a Eslovènia; Pieter de Zwart, que ha intervingut per compartir amb els assistents el sistema de l'educació professional frisona i el multilingüisme als Països Baixos; Milan Vukelić, que s'ha referit a les polítiques educatives per a les minories de Croàcia, i Eeva-Liisa Rasmus-Moilanen, de l'Institut d'Educació Sami de Finlàndia, que ha explicat el paper de la formació professional en la revitalització de les llengües minoritzades al seu país. A continuació, les organitzacions participants han presentat informes sobre la situació educativa de les seves comunitats i han compartit els reptes més recents que afronten. En aquest marc, Plataforma per la Llengua ha exposat la situació actual del català a l'escola i les darreres amenaces judicials contra el model educatiu català.

Finalment, la trobada ha dedicat una sessió específica a l'impacte de la intel·ligència artificial en l'educació de les minories lingüístiques. La ponència introductòria ha anat a càrrec de Jakub Osuchowski, i després s'ha obert un debat sobre els possibles efectes de les noves eines d'intel·ligència artificial per a les llengües minoritzades.

Plataforma per la Llengua és membre de ple dret de la FUEN des del 2024 

FUEN és la principal defensora de les minories nacionals i els grups lingüístics autòctons d'Europa, i agrupa més de 100 organitzacions de 36 estats europeus. L'organització va néixer el 1949 a Versalles amb l'objectiu de donar veu i reconeixement a les diferents nacions i minories després de la Segona Guerra Mundial. Plataforma per la Llengua va començar a participar-hi com a membre de suport el 2018. Des de l'octubre del 2022 és membre associat de FUEN, i des del 2024 n'és membre de ple dret.