Notícies ← Altres notícies

Més de 160 disposicions obliguen a etiquetar en castellà a Catalunya

La Plataforma per la Llengua denuncia les polítiques d'imposició legal única del castellà en matèria d'etiquetatge.

 

Com s'ha anat fent de manera periòdica, la Plataforma per la Llengua ha actualitzat el recompte de legislació que imposa de manera única el castellà en l'etiquetatge de les dades obligatòries de productes en la comercialització a casa nostra. A setembre del 2009 hi ha com a mínim 160 normatives, que sovint inclouen diversos articles impositius, que obliguen als empresaris i productors l'ús almenys del castellà en l'etiquetatge, instruccions o manuals d'ús de productes. Això inclou productes de tota mena; com ara joguines, medicaments i productes farmacèutics inclosos els veterinaris, productes alimentaris de tota mena amb lleis generalistes o específiques, productes industrials, aparells i maquinària diversa, verdures, fruites, tabac, bolets, preservatius, fertilitzants, plaguicides, explosius, productes tòxics i perillosos, electrodomèstics, pinsos animals, detergents i productes de neteja, additius alimentaris, cosmètics, calçat, plantes de viver, productes tèxtils, medicaments homeopàtics, productes per a règims, productes amb enzims i microorganismes, caramels, llepolies, begudes refrescants, aliments dietètics, ultracongelats, joies i objectes amb materials preciosos, orxata de xufla, cafès, xocolates, productes de pastisseria industrials, productes de viatge, bosses, marroquinaria, guants, patates fregides i aperitius, lents de contacte, cuir, productes tèxtils, conserves.... Tot plegat significa que el 99,4% de les normatives sobre etiquetatge que afecten catalunya obliguen exclusivament el castellà.

 

Per a l'etiquetatge obligatori en català existeix una sola llei, i només afecta una ínfima part de la producció corresponent als productes catalans de denominació d'origen o artesanals distribuïts al territori sota administració de la Generalitat de Catalunya (principalment vins i caves amb denominacions d'origen). Així mateix per al País Valencià, la Franja o les Illes no hi ha ni una sola referència que garanteixi la presència del català, però sí evidentment les 160 normatives pel que fa a l'ús del castellà. La llei catalana data del 1998 i no se n'ha fet cap més. Tot i que l'Estatut del consumidor del 1993 preveu un desenvolupament reglamentari per tal d'equiparar català i castellà en l'etiquetatge, el monolingüisme impositiu únic del castellà no ha variat gens. Ans el contrari: d'ençà del 1998 (any de la disposició sobre el català) hi ha hagut 60 noves lleis (sense comptar les derogades) que obliguen l'etiquetatge en castellà a casa nostra. En aquest mateix període cal afegir les modificacions (no incloses en aquestes 60) que han insistit en el monolingüisme castellà impositiu tot i les reiterades oportunitats de normalització de la situació i equiparació de totes dues llengües. Així (a octubre del 2008) hi havia normatives que havien rebut fins a 28 modificacions (aquest és el cas del Reial Decret2163/1994 sobre productes fitosanitaris); per tant amb 28 oportunitats de canvis aprofitant les diverses adaptacions. Tanmateix totes es van desaprofitar. Quan hi ha hagut derogacions de lleis (la del medicament mateix de l'any 1993), la nova del 2006 tornava a insistir en l'obligació única del castellà, mentre des del Govern català no s'actuava legislant per evitar aquest tracte diferenciat, tot i tenir-ne les competències.

 

Es dóna el cas que aquesta situació és atípica en el marc de la Unió Europea. La resta de llengües amb un pes econòmic i nombre de parlants similar al català, sempre tenen garantida per llei la presència de llurs llengües en l'etiquetatge. Així, en els respectius països, l'etiquetatge és obligatori en eslovè, eslovac, txec, lituà, letó, estonià, portuguès, grec, búlgar, danès...Per descomptat això també passa en tots els països plurilingües de la Unió Europea amb percentatges similars (o fins i tot inferiors) al cas espanyol en nombre de parlants de cada llengua. Així a Bèlgica, l'etiquetatge, segons territoris, és obligatori en francès, neerlandès i alemany. A Finlàndia és obligatori en finès i suec. Fora de la Unió Europea, països com Canadà garanteixen per llei l'etiquetatge en francès i anglès, o Suïssa en francès, italià i alemany. Fins i tot Italià obliga a etiquetar en alemany per a les zones de parla alemanya del Tirol Sud. Així doncs, l'obligatorietat en l'etiquetatge és una pràctica habitual en la resta de països del nostre voltant.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin