Notícies ← Altres notícies

Dos estudis de la Plataforma per la Llengua posen de manifest les mancances del català a l’Aeroport de Barcelona

L'entitat ha elaborat un estudi sobre la retolació als establiments comercials de l'aeroport que posa de manifest la desigualtat que pateix el català enfront del castellà i l'anglès. Per altra banda, també s'ha elaborat un estudi sobre la toponímia a l'aeroport que conclou que AENA continua marginant el català en aquest àmbit.

La Plataforma per la Llengua ha corroborat, a través dels dos estudis, les mancances en l'ús i presència del català a l'Aeroport de Barcelona. D'una banda, l'estudi Usos lingüístics i presència del català en la retolació comercial de l'Aeroport de Barcelona (descarregueu-vos l'estudi en el següent enllaç: http://www.plataforma-llengua.cat/media/assets/1441/retolaci__aeroport09.pdf) analitza el conjunt d'establiments comercials aeroportuaris que eren oberts durant l'estiu del 2009. El treball posa en evidència l'existència de notables mancances en relació a la presència i ús del català. L'anàlisi s'ha realitzat segons diferents classificacions: per tipologies de rètols, per empreses i calculant la presència de cada llengua analitzada (català, castellà i anglès) sobre el total de rètols que presenten significat lingüístic. També s'han comparat els resultats obtinguts a la Terminal 1 i a la Terminal 2.

La primera conclusió és que per tipologies, els rètols dels productes i els de senyalització, d'horaris i d'obertura són els que presenten uns dèficits més destacables pel que fa a la presència del català. Tot i així, en cap de les tipologies de rètols analitzades hi ha una presència plena i normalitzada de la llengua pròpia i oficial del territori on es troba l'aeroport. En segon lloc, i si comparem la presència de les diferents llengües, els resultats ens mostren que la llengua castellana hi té una presència preeminent i àmpliament majoritària, essent present en el 86,5% d'ítems de retolació analitzats, mentre que la presència del català només arriba al 48,8% dels rètols analitzats. Així mateix, la presència del català és inferior a la de l'anglès, que és present en el 59,9% dels rètols. Per tant, cal destacar l'anomalia que suposa que la presència del català sigui inferior a la del castellà i l'anglès, atès que d'aquestes el català és l'única oficial i pròpia del territori on és ubicat l'aeroport.

D'altra banda, l'anàlisi per empreses ens ha permès constatar que només en el 20,8% dels establiments hi ha una presència plena i normalitzada de la llengua catalana en la retolació. En canvi, el percentatge d'establiments en què la presència del català és nul·la s'eleva fins al 28,3%. Per tant, un 79,2% dels establiments comercials aeroportuaris que tenen rètols amb significat lingüístic no empren el català en la totalitat de la retolació. En conseqüència, podem afirmar que encara queda un llarg camí per recórrer en la normalització de la llengua catalana en aquest àmbit.Finalment, tot i que s'ha observat una presència creixent del català en els rètols dels nous establiments de la recentment inaugurada Terminal 1, en relació a la Terminal 2, existeixen encara mancances notables que fa que no puguem parlar d'una situació normalitzada. La situació del català en els rètols dels comerços de la Terminal 2 és força més precària i totalment insuficient.

Pel que fa al segon estudi, titulat Usos lingüístics i la presència del català a la toponímia emprada a l'Aeroport de Barcelona (descarregueu-vos l'estudi a: http://www.plataforma-llengua.cat/media/assets/1439/toponimia_aeroport09.pdf), constata la nul·la presència del català en els topònims utilitzats als panells informatius i als teleindicadors de trànsit dels vols. La Plataforma per la Llengua ja va elaborar un altre estudi sobre aquesta mateixa temàtica, l'any 2008, en què ja es constava aquesta marginació. Amb l'obertura de la nova Terminal 1 s'ha cregut oportú realitzar una nova actualització per tal de veure si hi ha hagut canvis, i els resultats han estat rotunds: AENA continua marginant el català en la toponímia de l'Aeroport de Barcelona. Els casos més greus de marginació del català els trobem en diverses destinacions de l'àrea lingüística catalana: així, per exemple, en el cas d'Eivissa no s'utilitza mai l'única forma oficial, sempre apareix com a "Ibiza", i en el cas de Palma, s'utilitza la denominació incorrecta "Palma de Mallorca". També es remarcable el cas d'Alacant, on només s'utilitza la forma castellana, tot i que la forma catalana és oficial, i l'única pròpia. Pel que fa a les destinacions internacionals, la política de traducció és clara: traduir les destinacions a les formes castellanes si existeix una forma tradicional en aquesta llengua, i en cas contrari mantenir la forma original. En cap cas s'usen les formes catalanes, llevat dels casos en què la forma catalana i la castellana són coincidents (així sempre apareix Milan i no pas Milà o Milano).

La Plataforma per la Llengua es va posar en contacte amb les autoritats aeroportuàries per demanar-los explicacions per aquesta política de traducció de les destinacions que margina el català. La resposta del director de l'Aeroport va ser argumentar que s'havia fet d'acord amb les companyies aèries. Citem textualment al director de l'Aeroport de Barcelona: "Pel que fa a la toponímia de les destinacions i la informació dels panells informatius i teleindicadors de vols: la informació que apareix a les pantalles es fa d'acord als criteris establerts per les pròpies companyies aèries i a les seves peticions". Les indagacions realitzades per la Plataforma per la Llengua desmenteixen aquestes afirmacions, ja que diverses companyies aèries han negat a l'entitat que haguessin demanat la traducció sistemàtica dels topònims al castellà. D'altra banda el Secretari d'Estat d'Afers Constitucionals i Parlamentaris del Govern espanyol justificava, en resposta a una pregunta del grup parlamentari d'ICV feta sobre la qüestió, que "En relación con la toponimia utilizada por Aena para indicar la denominación del aeropuerto de destino, es la oficial indicada en el Registro de Entidades Locales del Ministerio de Administraciones Públicas (Boletín Oficial de las Cortes Generales, sèrie D, 262, 29 de setembre del 2009, pàgina 858)". En aquest registre, les formes acceptades són Palma i Alicante/Alacant, per tant AENA estaria actuant en contra de la normativa quan empra únicament "Palma de Mallorca" i "Alicante", i per tant l'afirmació del Secretari és totalment falsa. Per altra banda, el registre només contempla la forma "Ibiza" per al nom de l'illa. Aquesta forma no és l'oficial car el registre no l'ha actualitzat encara per Eivissa i conté, doncs, un error, sobre el qual s'empara Aena per no utilitzar la forma que li correspondria. Finalment, el Registre no conté cap ciutat fora de l'Estat espanyol i per tant el Secretari d'Estat no pot justificar la política de castellanització d'aquestes ciutats basant-se en el Registre. En conseqüència, demanem que les autoritats aeroportuàries de l'Aeroport de Barcelona i el Govern espanyol deixin d'escudar-se en falses afirmacions i emprin les formes catalanes en la toponímia del principal aeroport del país.

Els dos estudis posen de relleu les mancances en l'ús i presència de la llengua catalana a l'Aeroport de Barcelona i posen de manifest que la presència normalitzada del català en la retolació dels establiments comercials i en la toponímia encara és una assignatura pendent. La presència plena de la llengua catalana en tots els àmbits de l'Aeroport de Barcelona és un requisit ineludible per aconseguir una normalització lingüística íntegra de la llengua pròpia de Catalunya. Per tant, des de la Plataforma per la Llengua exigim a les autoritats aeroportuàries competents que en garanteixin un ús ple i normalitzat.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin