Notícies ← Altres notícies

La Plataforma per la Llengua respon les objeccions mostrades per algunes "majors" davant la futura llei de cinema

La Plataforma per la Llengua respon a la oposició de la Federació de Distribuïdors Cinematogràfics (Fedecine) i del Gremi d'Exhibidors de Catalunya davant la futura llei de cinema del Govern de la Generalitat. L'entitat vol transmetre les següents consideracions:

  1. No hi ha cap cas comparable a la llengua catalana en el context dels països democràtics. No passa enlloc que una comunitat de 9 milions de parlants d'una llengua oficial no pugui veure les pel·lícules de manera generalitzada i habitual en la aquesta llengua; el cas del català és, doncs, un cas únic al món.
  2. La futura llei regularà sobre el mercat cinematogràfic en la línia dels estats democràtics europeus, on aquesta esdevé una pràctica absolutament legítima i estesa. Així es confirma a l'anàlisi fet per la Plataforma per la Llengua al Quebec i 7 països europeus comparables al cas català - és a dir, països amb llengües mitjanes amb un nombre de parlants similar a la llengua catalana (d'uns 9 milions de parlants) i països amb plurilingüisme oficial. En tots ells s'han constatat diverses legislacions i mesures que vetllen per la presència d'aquestes llengües al cinema. Així mateix, les pràctiques de les empreses cinematogràfiques són totalment respectuoses amb la legislació i la realitat sociolingüística de les audiències d'aquests països. Fins i tot comunitats amb un nombre de parlants molt inferior a la catalana com és el cas de Finlàndia. En aquest país les pel·lícules s'exhibeixen en finès (4.900.000 espectadors potencials), i a les àrees bilingües (finès i suec) o monolingües sueques s'exhibeixen en ambdues llengües, malgrat que aquesta segona representi una població de menys de 300.000 espectadors potencials a Finlàndia. Aquestes i altres dades seran presentades properament en un estudi que l'entitat està portant a terme.
  3. Així mateix, la Plataforma per la Llengua afirma que la futura llei permetrà posarà fi a moltes dècades d'una pràctica i una inèrcia absolutament discriminatòria. Una pràctica que va començar als inicis de la dictadura franquista, quan es van aplicar una sèrie de mesures repressores, els efectes de les quals encara perduren avui dia. Es tracta, per exemple, de lleis franquistes com la del cinema de l'any 1941 que - basada en una llei creada per Mussolini a Itàlia - va establir l'obligació per a totes les pel·lícules estrangeres de ser exhibides a tot l'estat únicament en versió doblada espanyola.

Per tot això, des de la Plataforma per la Llengua:

  • Demanem que les empreses cinematogràfiques respectin els drets lingüístics dels espectadors catalanoparlants i portin a terme per aquesta comunitat el mateix tracte que reben la resta de comunitats lingüístiques comparables (com la danesa, la sueca o la quebequesa), proporcionant una oferta cinematogràfica habitual i generalitzada en llengua catalana.
  • Demanem al Govern de la Generalitat de Catalunya fermesa per portar a terme definitivament la futura Llei de cinema, desitjant que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una inèrcia discriminatòria de difícil justificació en una societat democràtica.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin