Notícies ← Altres notícies

El Gremi d'empresaris de cinemes de Catalunya s'aferra a una inèrcia hereva del franquisme

La Plataforma per la Llengua creu que la campanya d'oposició que el Gremi de cinemes de Catalunya ha endegat contra el Projecte de llei de cinema està motivada per les pors i prejudicis de l'empresariat, i per motivacions ideològiques. L'entitat va crear fa mesos una aplicació per Internet encara activa i en la qual ofereix als usuaris la possibilitat de queixar-se al Gremi. Visiteu www.plataforma-llengua.cat/queixacinema.

Davant les darreres accions anunciades pel Gremi d'empresaris de cinemes de Catalunya contra el Projecte de llei de cinema de Catalunya (la darrera, un anunci contra la llei que s'emetrà en 70 sales de cinema), la Plataforma per la Llengua vol reiterar les següents valoracions:

1. L'oposició del Gremi legitima i afavoreix una discriminació lingüística única en el context europeu. Tal i com mostra la Plataforma per la Llengua a l'estudi presentat el passat mes de gener, Estudi sobre les pràctiques i legislacions entorn de la llengua al cinema en diversos països europeus, Quebec i Catalunya, no hi ha cap llengua amb tants parlants com el català que no sigui la llengua majoritària al cinema. L'estudi mostra com tots aquests països disposen de lleis específiques o bé de mesures polítiques que regulen els usos lingüístics al cinema, també en el cas dels països plurilingües. Per això, la Plataforma per la Llengua vol destacar que quan el president del Gremi, Camilo Tarrazón, diu que amb la nova llei "posaríem un problema on tenim una solució", el que de fet proposa és mantenir-nos com un cas únic de discriminació a Europa. 

2. La visió del Gremi està poc fonamentada i cau en un cert alarmisme mediàtic (amb declaracions del seu president com "la nova llei farà que les pel·lícules no arribin a les sales") si tenim en compte les diverses dades oficials i estudis relacionats amb el cinema i altres àmbits del consum cultural que demostren la rendibilitat del mercat català i la llengua catalana. Breument citem algunes d'aquestes dades:

  • Les dades recollides a l'estudi de la Plataforma a partir de les darreres estadístiques oficials demostren la importància del mercat a nivell europeu (el 2004 Catalunya ocupava la 2a posició en recaptació per habitant al cinema a Europa, només per sota d'Irlanda) i també assenyalen com la demanda està limitada per l'oferta (els anys amb major oferta de català també hi ha un major nombre d'espectadors en la versió catalana).

  • L'informe independent del catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la UPF Oriol Amat i Salas, que fa una primera anàlisi de l'opinió dels espectadors, mostra com el català al cinema pot ser un reclam i no un greuge com temen els exhibidors i les majors. Així, apunta que, en l'hipotètic cas que la pel·lícula només es veiés en català (una opció extrema que no estableix la normativa), només un 9,75% la deixaria de veure. I, per contra, un 7,75% dels usuaris asseguren que, si es doblés més en català, aniria més al cinema (i el 88,75% que hi aniria igual que ho fa ara). Aquestes dades sobre la demanda favorable actual dels espectadors serien a la pràctica molt més positives encara a mesura que avancés la presència del català al cinema (vegeu el punt següent).

  • Finalment, cal tenir en compte que també al principi del procés de normalització lingüística en altres àmbits les enquestes eren negatives, però la pràctica ha demostrat tot el contrari, amb una demanda que ha superat els millors pronòstics inicials, com ha passat en el cas dels mitjans de comunicació. Per tant, l'experiència en altres sectors permet constatar que el costum fa canviar els hàbits culturals, i en el moment en què la predisposició actual de cinema en català es normalitzi, fins i tot es pot disparar la demanda, com va passar amb la ràdio i la televisió Les ràdios i televisions en català

3. La postura dels empresaris agremiats contra els aspectes lingüístics de la llei no respon als criteris de responsabilitat social empresarial que qualsevol empresa moderna hauria de respectar. Més aviat, el Gremi prefereix advocar per mantenir unes inèrcies fruit de l'època franquista enlloc d'apostar per la innovació i un tracte responsable i respectuós amb el públic. Tampoc s'entén l'actitud que alguns sindicats han mostrat reforçant aquest comportament contrari als drets socials i a la democratització del sector.

4. Pel que fa a la proposta del Gremi d'aconseguir la presència normal del català amb la digitalització al cinema, cal dir que la Plataforma per la Llengua ha reivindicat reiteradament el seu ús normal en les noves modalitats de cinema del futur. Malgrat això, sabent que la seva implantació encara és força indeterminada (i no és la modalitat majoritària), ens sembla inacceptable qualsevol proposta que postergui encara més el dret de veure el cinema en català, tenint en compte que els espectadors catalans haurien de tenir garantit aquest dret ja fa més de deu anys, segons dicta la Llei 1/1998 de política lingüística.

La Plataforma per la Llengua continuarà fent el seguiment del Projecte de llei del cinema i portant a terme en els propers mesos les actuacions necessàries per tal que el Parlament de Catalunya aprovi la llei a fi que el català sigui tractat com la resta de llengües comparables a Europa i Amèrica del Nord. De moment, l'entitat té actiu un lloc web que permet als internautes descontents amb la campanya promoguda pels empresaris, queixar-se directament al Gremi a partir d'un model de carta proposat per l'entitat. Vegeu el web a: www.plataforma-llengua.cat/queixacinema. L'entitat realitzarà durant la setmana que ve diverses accions que es comunicaran pròximament.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin