Notícies ← Altres notícies

Representants del Quebec, Estònia i Finlàndia expliquen davant d’un centenar de persones que la situació del català al cinema és un cas únic a Europa

La conferència "Llengües i drets al cinema. L'excepció del català en el context internacional", organitzada per la Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle, va aplegar ahir al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCCB) un centenar de persones. L'objectiu era posar de relleu la necessitat d'una regulació lingüística de la llengua catalana en l'àmbit del cinema.

A la conferència hi van prendre part la Sra. Kati Nuora, assistent de direcció de la Finnish Film Foundation, organisme autònom dependent del Ministeri d'Educació de Finlàndia, la Sra. Marge Liiske, directora gerent de l'Estonian Film Foundation, organisme autònom que opera sota els auspicis del Ministeri de Cultura d'Estònia, o la Sra. Guylaine Chénier, presidenta de la Comissió del doblatge de la Société de développement des entreprises culturelles (SODEC) del Govern del Quebec. Al seu costat, el crític de cinema i representant de la Plataforma per la Llengua Josep Maria López-Llaví i el patró de la Fundació Vincle i professor de la Universitat Oberta de Catalunya, Miquel Strubell.

La ponència sobre Finlàndia va exposar que en una situació de bilingüisme oficial com l'existent al país -on hi ha dues llengües amb un mercat potencial comparable (finès) o amb menys parlants que la catalana (l'àrea on el suec és llengua oficial té una població inferior als 300.000 parlants)- les dues llengües tenen garantida al 100% la presència al cinema.

Pel què fa al cas del Quebec, es va destacar la dada que actualment un 60% de les pel·lícules del Quebec són doblades al francès i un 80% de les pel·lícules nord-americanes són doblades en francès quebequès. Tenint en compte que el mercat potencial d'aquestes pel·lícules només es troba al Quebec (ja que a França, una llei impedeix que s'exhibeixin pel·lícules en francès si no han estat traduïdes en aquest país), és un cas clar que mostra com les majors i grans distribuïdores no haurien de tenir problemes per fer el mateix amb el cas català. A més, la ponent del Quebec també comentarà com la protecció i el foment del francès al cinema, ben al contrari del què temien alguns sectors al principi, ha afavorit el desenvolupament de la indústria cinematogràfica quebequesa.

Finalment, pel què fa al cas d'Estònia, es va destacar que, malgrat el fet que la russificació durant el període soviètic va anar fent recular l'estonià en tots els àmbits, l'establiment de mesures legals a partir del 1991 ha fet que la llengua estoniana quedés protegida en tots els àmbits, incloent-hi el cinema (tot i que les majors doblen o subtitulen també en rus).

Davant d'aquests exemples de països on les mesures legals i/o polítiques han estat determinants per garantir el respecte dels drets lingüístics de la seva població, la Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle reclamaran fermesa als governants per tirar endavant el capítol lingüístic del Projecte de llei del Cinema de Catalunya que va ser aprovat el gener passat pel Govern. Segons aquestes organitzacions, és absolutament necessària i urgent l'aprovació dels aspectes lingüístics d'aquesta llei per tal que es posi fi a les inèrcies hereves del franquisme, es tingui en compte la potencialitat de la demanda del català al cinema, i es doni un tomb definitiu a la mancança crònica (actualment, un 3%) de l'oferta de cinema en català a Catalunya.

La Plataforma ha realitzat un estudi sobre les Pràctiques i legislacions entorn de la llengua al cinema en diversos països europeus, Quebec i Catalunya (podeu veure'l a http://www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/59) que se centra, d'una banda, a veure l'evolució del català des dels inicis del cinema parlat fins a l'actualitat i, de l'altra, a comparar la situació actual d'aquesta llengua al cinema amb la d'altres llengües oficials que tenen un nombre de parlants igual o inferior a la catalana. Així, es posa en evidència la discriminació excepcional i única del català en relació a les pràctiques lingüístiques majoritàries que tenen lloc en altres àrees lingüístiques comparables d'Europa i d'Amèrica del Nord. El treball també evidencia que malgrat els 40 anys de prohibició del català al cinema, l'estat espanyol no ha donat el suport necessari per trencar amb les inèrcies creades durant la dictadura de Franco, mentre que això s'ha fet en els altres casos amb llengües comparables com ara als països bàltics, que amb la transició democràtica han aconseguit el restabliment dels drets lingüístics i la garantia que les llengües oficials tenen una presència normal al cinema.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin