Només el 19,7 % de la població de Catalunya fa servir el català quan s'adreça a una persona que no coneix i que creu que és originària d'un altre país. Per contra, el 71,1 % ho fa en castellà i el 8,4 % en anglès o en una altra llengua. És una de les dades més destacades de l'InformeCAT 2026, que Plataforma per la Llengua ha publicat aquest matí i que ofereix una panoràmica de l'estat de salut del català a partir de cinquanta indicadors de referència.
En aquest cas, es tracta d'una dada que apareix a la primera onada de 2025 de l'Enquesta Òmnibus del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya. La tendència condiciona l'acollida lingüística de la població nouvinguda i dificulta la consolidació del català com a llengua de cohesió social. Tot i que el comportament varia segons la llengua inicial dels enquestats, les dades mostren que només el 48,6 % dels catalanoparlants inicials s'adrecen en català a les persones que sospiten que són originàries d'un altre país, mentre que entre els castellanoparlants inicials el percentatge cau fins al 5,9 %.
La mateixa enquesta també revela que només el 22,2 % dels residents a Catalunya afirmen que inicien sempre les converses en català, mentre que un 20,7 % asseguren que no ho fan mai. En conjunt, les dades confirmen que una part important dels catalanoparlants continua abandonant la llengua en les interaccions quotidianes, sobretot amb les persones que identifiquen com a no catalanoparlants. Això evidencia que aquest comportament continua sent un dels principals obstacles per a l'expansió del català.
-
Ajuda'ns a continuar defensant el català: fes-te soci de Plataforma per la Llengua en 3 minuts!
Un dels factors que expliquen el retrocés del català
L'InformeCAT 2026 situa aquesta tendència a amagar la llengua com un dels principals factors que contribueixen al retrocés del català. Com sempre, Plataforma per la Llengua assenyala que la situació actual és conseqüència de la combinació de diversos elements que es reforcen mútuament.
En primer lloc, hi ha un marc jurídic que continua situant el català en una posició de desigualtat respecte del castellà. En aquest sentit, l'InformeCAT recull que entre el 2021 i el 2025 el Butlletí Oficial de l'Estat va publicar més d'un miler de disposicions normatives que privilegiaven el castellà i discriminaven el català.
En segon lloc, les transformacions demogràfiques de les darreres dècades han incrementat el pes de la població que no coneix la llengua. A Catalunya, dades de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població recollides a l'InformeCAT de 2025 mostren que només el 8,6 % de les persones nascudes a l'estranger fan servir habitualment el català.
En tercer lloc, i com ja s'ha dit, molts catalanoparlants continuen renunciant a la llengua amb interlocutors que perceben com a no catalanoparlants. A més de la dada principal d'enguany, l'informe mostra que només el 17,4 % de les persones que inicien una conversa en català mantenen la llengua quan reben una resposta en castellà.
Finalment, la predominança de continguts audiovisuals en altres llengües també condiciona els hàbits lingüístics, especialment entre els més joves. L'InformeCAT recull que només el 15,9 % dels joves d'entre 15 i 29 anys inicien sempre les converses en català, una xifra que evidencia la fragilitat dels usos lingüístics entre les noves generacions.
Una contradicció que travessa l'InformeCAT
Les dades també mostren una contradicció significativa. Mentre una part important de la població tendeix a abandonar el català quan interactua amb persones que percep com a no catalanoparlants, la gran majoria dels residents a Catalunya reconeixen el valor social, cultural i econòmic de la llengua. Una enquesta elaborada pel gabinet estadístic GESOP el juliol de 2025 per encàrrec de Plataforma per la Llengua indica que el 88,7 % dels residents a Catalunya consideren que aprendre català pot donar més oportunitats laborals, culturals o de millora personal als infants d'origen immigrant. En altres paraules, nou de cada deu persones perceben el català com una eina d'ascensor social. La percepció és àmpliament compartida entre grups socials i lingüístics diferents. Ho creuen el 94,2 % dels catalanoparlants habituals i el 83,8 % dels castellanoparlants habituals.
L'InformeCAT recull igualment que el 73,8 % de la població està d'acord que cal reforçar l'ensenyament del català a les persones immigrades. Les dades dibuixen així un escenari en què el català continua sent percebut majoritàriament com una llengua útil i generadora d'oportunitats, malgrat les dificultats que afronta en els usos socials quotidians.
Una situació preocupant arreu del domini lingüístic
La quinzena edició de l'InformeCAT conclou que el català continua en una situació d'emergència lingüística. L'anàlisi territorial de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població de Catalunya de 2023 mostra que menys del 15 % dels residents al Barcelonès Nord, al Baix Llobregat Sud i a l'Hospitalet de Llobregat fan servir habitualment el català. També hi ha retrocessos significatius en territoris tradicionalment més catalanoparlants: entre el 2018 i el 2023, el percentatge de parlants habituals exclusius va passar del 72,2 % al 66,8 % a les Terres de l'Ebre, del 54,1 % al 45,1 % a les Comarques Gironines i del 65,7 % al 56,4 % a l'Alt Pirineu.
La situació fora de Catalunya tampoc no millora. A les Illes Balears només el 59,5 % de la població afirma que sap parlar bé català, mentre que a la Catalunya del Nord menys d'un terç dels habitants asseguren que comprenen bé o força bé la llengua.
Una llengua en emergència, però amb futur
Malgrat el retrocés que es detecta en diversos àmbits, l'InformeCAT 2026 també recull indicadors que mostren que el català manté espais de fortalesa i que continua guanyant terreny en alguns sectors. Així, les visualitzacions de continguts en català a les xarxes socials van augmentar un 71,7 % entre el 2024 i el 2025, fet que evidencia la consolidació progressiva d'un ecosistema digital en llengua catalana.
L'informe també mostra que hi ha àmbits socials en què el català conserva una presència majoritària. És el cas dels entrenaments de bàsquet a Catalunya, on el 75,1 % de les converses es fan en català, o del teatre a Barcelona, on durant la temporada 2024-2025 gairebé la meitat dels espectadors van triar obres en català, davant del 29 % que van optar per espectacles en castellà.
A més, durant el 2025 es van produir avenços institucionals rellevants. D'una banda, Andorra va començar a aplicar la nova legislació lingüística que protegeix l'ús del català en els serveis i establiments comercials. De l'altra, el Congrés dels Diputats va aprovar la primera llei estatal d'atenció al client que estableix obligacions lingüístiques en català per a les grans empreses que operen en territoris on la llengua és oficial.
Aquesta combinació de fortaleses socials, avenços institucionals i noves oportunitats en l'àmbit digital porta l'InformeCAT 2026 a concloure que, malgrat la situació d'emergència lingüística, el català continua disposant de recursos i espais de creixement que poden contribuir a revertir la tendència actual. En aquest sentit, el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha recordat que en els darrers anys "la societat ha pres consciència de la situació d'emergència en què es troba la nostra llengua i, en conseqüència, l'interès mediàtic sobre la qüestió ha augmentat notablement".
Altres dades de l'InformeCAT
L'InformeCAT és el recull anual de dades sobre la llengua catalana que elabora Plataforma per la Llengua. Enguany arriba a la quinzena edició i presenta cinquanta indicadors sobre l'estat del català en àmbits com els usos socials, la cohesió social, l'educació, la cultura, l'empresa, la justícia, el reconeixement institucional i les noves tecnologies. El document s'ha elaborat a partir de dades d'organismes públics, estudis acadèmics i investigacions pròpies, i ja es pot consultar íntegrament al web de Plataforma per la Llengua. Més enllà d'aquestes grans dades, l'Informe 2026 recull altres dades. Aquestes en són algunes:
- A la Catalunya del Nord, el 64 % dels residents són favorables a l'ensenyament obligatori de català a l'escola
- A Andorra els inscrits als cursos de català han crescut un 25,7 % aquest 2026
- El 83,6 % dels municipis de la zona valencianoparlant del País Valencià tenen el nom oficial exclusivament en català
- El 65,9 % dels exàmens de la PAU de les Illes Balears es van respondre en llengua catalana el 2025, més de quinze punts menys que el 2014
- Les queixes sobre l'estat de la llengua gestionades per Plataforma per la Llengua es multipliquen en un 766,3 % en deu anys
- A Catalunya, sis de cada deu castellanoparlants creuen que la seva localitat fa prou pel català, però només el 45,6 % dels catalanoparlants ho creuen
