La senyalització i els cartells d’informació general de caràcter fix i els documents d’oferta de serveis per als usuaris i consumidors dels establiments oberts al públic han d’ésser redactats, almenys, en català. Cal tenir en compte, però, que aquesta norma no s’aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial (art. 32.3 de la Llei de política lingüística).

El Codi de Consum fixa, també, que els consumidors, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents que hi facin referència o que en derivin (art. 128-1, 2 a). La documentació i les informacions necessàries per al consum i l’ús adequats dels béns i serveis dirigides als consumidors han d’estar a disposició immediata d’aquestes, d’acord amb el que estableix l’article 128-1, 2 b.

Per tant, els rètols d’activitat (esports, agència de viatges, restaurant, papereria, etc.), les llistes de preus i de serveis, les senyalitzacions, les indicacions (entrada i sortida, serveis, plafons informatius per al client, etc.) i tota la resta de senyalització fixa han d’estar com a mínim en català.

L’obligatorietat no afecta el nom de l’establiment, ja que és una marca. Hi pot haver un rètol d’identificació amb una part genèrica (Restaurant mexicà) i una altra d’específica (Los tres amigos). La llei només afecta la part genèrica del nom de l’establiment quan no està emparada per la legislació de la propietat industrial.

La vulneració dels drets lingüístics dels consumidors establerts al Codi de Consum i a la normativa de política lingüística pot tenir la consideració d’infracció administrativa. En aquest sentit, els consumidors poden posar en coneixement dels organismes competents en matèria de consum l’actuació d’un establiment o empresa que vulneri els drets lingüístics reconeguts per la llei.