Articles d'opinió ← Altres articles

Posem-nos-hi?

Teresa Casals

Aquestes últimes setmanes he tingut l'oportunitat d'assistir a la presentació que el Departament d'Ensenyament ha fet del pla nacional de lectura, en el desenvolupament del qual s'implica tot el govern. He llegit, també,  l'article que Thomas L. Friedman va publicar al New York Times en què destaca la importància que té la implicació dels pares en el procés educatiu dels fills i en els futurs èxits personals i professionals.

Quan constatem els resultats de les avaluacions de joves de diferents països que recull l'informe PISA, ens preocupa molt el fet que els estudiants catalans que acaben l'escolaritat obligatòria estan molt lluny d'aconseguir els bons resultats que obtenen els nois i noies de la mateixa edat de països com ara Finlàndia i Singapur, i els de la ciutat de Shangai, per exemple. No ens podem quedar, només, amb aquest sentiment de frustració. Hem de trobar solucions. Per això ens hem de felicitar per la iniciativa que, liderada pel Departament d'Ensenyament, s'ha iniciat i que preveu una durada de quatre anys (2011-2014). En aquest pla se'ns proposa l'impuls de la lectura com a estratègia per a l'èxit escolar. Els nostres nens i nenes han d'aprendre a llegir primer de tot per entendre,després per aprendre i, finalment, per gaudir de la lectura durant tota la vida.

"Aquesta és la tasca que ha de fer l'escola", diran molts. És cert. A l'escola, s'hi va a aprendre a llegir, a escriure i a comptar. Això ja ho deien els nostres avis. Avui, a l'escola, li demanem que ensenyi moltes més coses, potser més coses de les que caldria. L'escola haurà de revisar els objectius i les estratègies i haurà d'avaluar-ne els resultats, però l'educació dels joves no és, només, responsabilitat de les escoles, ni dels mestres. Haurem de començar a dir, sense embuts, que l'educació dels fills és responsabilitat dels pares i de la societat en general.

Tornem a l'article d'en Friedman. A partir dels resultats de l'informe PISA 2009, els responsables dels tests d'avaluació, de la seva aplicació i del seu seguiment van decidir fer un estudi a partir dels resultats obtinguts per 5000 estudiants. Van superar el context de les classes, la influència del professorat i van entrevistar les famílies dels 5000 estudiants que havien estat triats. Les conclusions de l'estudi PISA revelen que els estudiants que havien llegit un llibre amb els pares cada dia o gairebé cada dia durant el primer any de Primària havien obtingut resultats significativament millors que aquells nois que no ho havien fet llegit mai o gairebé mai.

Vivim temps de canvis. Les coses no van bé, gens bé. Ens hem de replantejar objectius, prioritats, hem de destriar el gra de la palla.

Tal vegada, una prioritat de la societat podria ser millorar els resultats del nostre sistema educatiu. Plataforma per la Llengua us proposa un repte col·lectiu. Treballar perquè en els propers informes PISA els resultats acadèmics dels nostres joves millorin de manera significativa.

Posem-nos-hi?