Articles d'opinió ← Altres articles

Senzillament insostenible

Teresa Casals

La situació provocada per les sentències dels diferents tribunals, emparats per la doctrina derivada de la Sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, ha convertit l'escola catalana en un escenari de conflicte insostenible.

Sembla impossible que un ministre d'Educació faci prevaldre les seves obsessions polítiques i ideològiques per sobre dels interessos pedagògics i la cohesió social de tota la comunitat educativa catalana.

 

Senyor Wert, l'escola catalana postfranquista es va  dissenyar a partir del consens entre els mestres catalanoparlants d'origen i els qui havien vingut d'altres parts de l'Estat, amb la complicitat de les famílies i amb l'acord de totes les forces polítiques del Parlament de Catalunya. L'objectiu de l'escola catalana era atendre, escrupolosament, les necessitats educatives de l'alumnat perquè tots els nois i noies poguessin desenvolupar les seves potencialitats per possibilitar-los l'èxit personal, social i laboral. Amb l'establiment de l'escola catalana hem aconseguit la cohesió social i la igualtat d'oportunitats per a tot l'alumnat malgrat la incorporació al sistema educatiu de milers i milers de nens procedents de la immigració massiva, de totes les edats i de totes les condicions socials.

 

Si ens referim al coneixement de llengües, vostè sap perfectament, senyor Wert, que els nostres joves, en acabar els seus aprenentatges obligatoris, són competents en català i en castellà. No troba que aquesta realitat és un actiu irrefutable? Potser perquè vostè no té una formació pedagògica, se li escapa que una persona que pot parlar bé dues llengües pot aprendre'n d'altres amb molta més facilitat que una persona monolingüe. Vés a saber si és perquè són profundament monolingües els diferents presidents del govern espanyol que són incapaços de parlar correctament qualsevol llengua altra que el castellà. En època de retallades estaria molt bé poder-se estalviar els traductors/acompanyants i, cregui' m senyor Wert, la formació lingüística és una magnífica carta de presentació quan un va pel món.

 

Malgrat tots els arguments anteriors vostè, senyor Wert, ha fet realitat aquella dita catalana que diu: "arribar i moldre" i només arribar al  seu ministeri s'ha posat mans a l'obra i ha fet una llei educativa, la LOMQE, que recull totes les seves obsessions centralitzadores i autoritàries.

 

Potser no ha valorat prou la implicació que la majoria de famílies a Catalunya, catalanes d'origen o d'adopció, tenen amb l'escola dels seus fills i néts. Fins ara les àvies es preocupaven de fer els macarrons per als seus néts, d'abrigar-los amb la bufanda i explicar-los contes; ara fan tot això i, a més a més, surten al carrer i diuen: Per un país de tots, escola en català.

 

Amb lleis com la LOMQE, amb imposicions i sentències pretenen que els catalans ens sentim còmodes a l'Estat espanyol? Ho veig difícil...