Tot i que el català és la 9a llengua de la Unió Europea, amb més parlants que el suec, el danès, el finès, el txec o l'hongarès, la 8a llengua més activa als blogs, la 17a llengua amb més articles a la Viquipèdia, la 19a llengua més usada a Twitter i la 23a llengua més traduïda del món, el català no forma part de les 24 llengües oficials de la Unió Europea.
Si tenim una llengua viva però no oficialment reconeguda, on som a nivell europeu?
- El català, llengua de comunicació amb els ciutadans
Gràcies als acords bilaterals signats entre l'Estat espanyol i les principals institucions i organismes de la Unió Europea, qualsevol ciutadà pot adreçar-se en català, per escrit, a la Comissió Europea, al Parlament Europeu, al Consell, al Defensor del Poble Europeu o al Comitè de les Regions, i té dret a rebre una resposta en la seva llengua. Tot i que, després d'alguna prova pilot, s'ha comprovat que no acaba de funcionar bé aquest sistema.
- Les institucions europees utilitzen el català com a llengua habitual de comunicació amb els ciutadans a Catalunya
Gràcies a la coneguda "resolució Reding", s'aposta per reforçar la comunicació en català de les institucions europees cap als ciutadans. Si visiteu l'oficina o web del Parlament Europeu i la Comissió Europea a Barcelona hi trobareu material, publicacions, campanyes d'informació i notes de premsa en català.
- El multilingüisme com a valor europeu
És ben conegut l'objectiu de preservar i promoure la diversitat lingüística d'Europa, fomentar l'aprenentatge de llengües i aprofitar les oportunitats del multilingüisme com a estímul per a la competitivitat per part de les institucions europees.
De fet, la Comissió Europea va decidir crear un grup d'alt nivell sobre multilingüisme al qual va encarregar l'elaboració d'un informe, publicat el 2007, on es lloa el model d'immersió lingüística a les escoles catalanes.
Va ser proclamada l'any 2000 a Niça per tots els caps d'Estat i de Govern de la UE. En el seu article 22 diu que la Unió "respecta la diversitat cultural, religiosa i lingüística". En l'article 21 d'aquesta mateixa carta es prohibeix tota discriminació exercida per raó d'un seguit de motius entre els quals hi figura la llengua. Aquest principi no només s'aplica a les 24 llengües oficials de la UE, sinó també a la resta de llengües que es parlen al territori de la Unió, com ara la nostra.
Tot i que l'Estat espanyol ha signat i ratificat la Carta Europea de la Llengües Regionals o Minoritàries i, per tant, està obligat a garantir una sèrie de drets lingüístics a les comunitats lingüístiques que resideixen dins el territori estatal, des de Plataforma per la Llengua hem denunciat a l'informe En español o nada 40 casos de discriminacions lingüístiques greus comeses per les administracions públiques que han patit ciutadans dels territoris de parla catalana.
- Reconeixement europeu al model lingüístic de les escoles catalanes
El model d'immersió lingüística ha rebut reconeixements internacionals, com els de la mateixa Comissió Europea, i l'aval del Consell Europeu.
Els diferents eurodiputats catalans i responsables de la Generalitat de Catalunya, que han treballat per l'oficialitat del català a nivell internacional, han fet el màxim que podien fer per la nostra llengua a escala europea. Arribats en aquest punt, on no podem avançar més, volem continuar sent ciutadans lingüístics de segona o volem pujar a primera divisió? Hem de decidir si volem continuar sent una regió o si volem ser un Estat. I el passat 27 de setembre Catalunya va parlar clar, com diuen els Strombers: "No renunciarem a res, ho volem tot!"
