Els nostres articles d'opinió ← Altres articles

Visca el valencià, també al Pilar de la Foradada

Manuel Carceller

L'alumna Nerea Benítez, del centre IES Thiar del Pilar de la Foradada, el municipi més meridional del País Valencià, a la comarca del Baix Segura, és l'autora d'un article commovedor a favor del valencià, el fonament sobre el qual cal construir la «diversitat cultural» del poble valencià. Diu Nerea que «la llàstima és que sempre ens oblidem d'aplicar aquest orgull a la part valenciana de la relació, i tampoc ens interessem perquè els joves senten que en formen part».

La situació que explica Nerea és la següent. És una alumna que cursa l'assignatura de valencià en un poble castellanoparlant. Com tot l'alumnat, va a l'institut a fer les assignatures que per dret li han ofert cursar, com és del valencià. Però aquest fet es converteix en un problema perquè a l'aula hi ha alumnes exempts, que han triat no fer el curs de valencià, i es permet continuar tots a l'aula, exempts i no exempts, durant la classe. Explica Nerea que «aquesta mateixa llibertat d'uns altres el que fa és trepitjar la meva i la de molts alumnes, la qual em pertany i ens pertany, com a estudiants i ciutadans de la Comunitat Valenciana. Aquesta mesura està perjudicant no només els alumnes que volen aprendre valencià, sinó  tota una llengua, la qual implica cultura, coneixement, respecte, diversitat, totes qualitats que fan créixer una persona i que la formen per al futur. És un problema real».

L'alumna del Pilar de la Foradada demana raonablement respecte per al valencià, per als que al Baix Segura també volen una educació amb la llengua pròpia dels valencians. Perquè el professor/a ha de dedicar el seu temps a la docència, i no pas a aturar la classe per demanar silenci. Resulta insuportable seguir una classe de català amb impertinències de maleducats com «eso no sirve para nada» o «no entiendo para qué te piden saber un dialecto para trabajar».

Aquestes mentalitats discriminatòries són la resposta d'alguns nois i noies davant el maltractament que rep el coneixement del valencià al Baix Segura. De fet són els professors de valencià els qui han de fer els escrits per a poder triar-ne l'exempció. Els mateixos professors s'han negat a gestionar l'allunyament de la nostra llengua, perquè se'ls volia obligar a donar els escrits d'exempció a mà als alumnes.

Casos com aquests es donen cada any al Baix Segura i també a la resta de comarques castellanoparlants. És l'hora de mobilitzar-se pel respecte al valencià, i per aconseguir un canvi per créixer i millorar. El valencià està encara en perill d'extinció, i per tant cal prioritzar el suport a la cultura i la personalitat pròpia. És la visió, des de la indignació i l'esperança, d'una valenciana del sud, de Nerea Benítez, que es defineix com a «estudiant de valencià amb ambicions possibles».