Recentment, la Plataforma per la Llengua hem presentat la campanya La justÃcia, en català !, per reclamar més presència de la nostra llengua en l'Administració de justÃcia. I és que, una vegada més, l'Estat espanyol demostra tenir una nul·la sensibilitat i, sobre tot, un nul interès, per respectar i facilitar l'ús de les llengües oficials de l'Estat diferents del castellà .
Entenem que en un à mbit com el de la justÃcia, pel qual tota la ciutadania hi ha de passar un moment o altre de la seva vida, i que toca temes tan sensibles per a les persones (un naixement, un divorci, una herència, un conflicte...), la llibertat de les persones per expressar-se de la manera més senzilla i propera hauria de ser una prioritat; de fet, un dret. Però no sembla que el respecte a un dels drets més elementals de les persones, el d'expressar-se en la seva pròpia llengua, sigui en absolut un objectiu per a l'Estat espanyol.
Aquests són els meus 5 motius per subscriure la campanya:
- Els operadors jurÃdics, o professionals que es relacionen amb la justÃcia (advocats, procuradors...), utilitzen bà sicament el castellà . Si bé és cert que caldria esperar-ne una mica més d'implicació en molts casos, és just destacar que no ho tenen fà cil. Els textos legals es publiquen en castellà ; les traduccions a altres llengües arriben però molt tard, sovint sis mesos després o més. Això fa que tota la terminologia de l'à mbit es desenvolupi primer en castellà : els comentaris de les lleis, els manuals... es redacten en castellà , i de retruc, són en castellà la majoria de classes que s'imparteixen a les facultats de dret i també els mà sters i postgraus sobre matèries jurÃdiques.
- El personal al servei de l'Administració de justÃcia no té com a requisit el coneixement de cap llengua que no sigui el castellà . El català és un mèrit, però un cop acreditat tampoc no hi ha cap obligació de fer-lo servir. Fins i tot, hi ha personal que utilitza els punts que dóna el coneixement del català per marxar de Catalunya i accedir a una plaça més propera a la seva terra. Tampoc els jutges tenen cap obligació d'emetre les sentències o de parlar en català . De fet, poden ignorar les peticions de la ciutadania d'utilitzar el català ... i no passa res.
- Les institucions de la justÃcia a nivell estatal, com les institucions de l'Estat en general, no tenen denominació en les diferents llengües oficials, ni tampoc admeten escrits en cap llengua diferent del castellà . Això les allunya de la realitat social del paÃs i les fa fredes i distants a les persones. Com al segle XIX en ple segle XXI...
- El marc legal que impulsa l'Estat espanyol en tots els à mbits és cada vegada més restrictiu pel que fa a l'ús de les llengües diferents del castellà . Ho demostren les més de 500 normes, i el nombre no para de créixer, que imposen el castellà i redueixen el marge d'ús de les altres llengües.
- L'Estat espanyol incompleix de manera sistemà tica la Carta europea de les llengües regionals o minorità ries que tanmateix ha subscrit. En aquesta carta s'insta els estats a garantir una adequada presència de les llengües estatals en les administracions, i molt especialment en l'Administració de justÃcia, per donar garanties que els procediments es poden fer en català . De fet, l'Estat ja ha estat avisat de l'incompliment pel comitè d'experts del Consell d'Europa... i res no canvia.
Hi ha moltes altres raons per donar suport a la campanya La justÃcia, en català !. Si ens les voleu explicar, o si voleu subscriure-la, podeu clicar aquÃ.