Articles d'opinió ← Altres articles

A l’Alguer, “anem, anem anant”

Irene Coghene

A Catalunya, al País Valencià, a les Illes Balears, a Andorra... i ara, també a l'Alguer! El Consell Regional sard acaba d'aprovar una nova llei que permetrà a les famílies alguereses d'escolaritzar la mainada en català. Si la Llei s'aplica de manera efectiva, les famílies tindran dues opcions: una escolarització en italià que inclourà una assignatura de català que en garanteixi un mínim aprenentatge; o bé una escolarització amb el català com a llengua vehicular, sempre garantint, també, l'aprenentatge de l'italià i d'una altra llengua estrangera. Considerant que la matèria d'educació és compartida amb l'Estat italià i no és una prerrogativa exclusiva de la Regió Autònoma de Sardenya, això és un gran resultat. En part, una llei estatal del 1999, de tutela de les minories lingüístiques històriques, va preveure l'ensenyament de les llengües de minoria als territoris de competència, però no eren clares les modalitats d'aplicació.

Es tracta d'una victòria rotunda, transcendental per dos motius. En primer lloc, que el català esdevingui la llengua vehicular de l'ensenyament és sempre una gran notícia, sigui on sigui del domini lingüístic. Avui encara tenim racons del territori on això no és pas una realitat generalitzada, com a la Franja o a la Catalunya Nord. En el cas alguerès, tanmateix, la bona nova és doblement important. A diferència, per exemple, de la Franja -on el català gaudeix, malgrat tot, d'una salut prou remarcable-, a la ciutat catalana de Sardenya la transmissió de la llengua de pares a fills s'ha estroncat notablement durant les darreres dècades. Si bé és cert que les dades asseguren que un 88% d'algueresos entén el català i una mica més de la meitat de la població diu poder-lo parlar sense dificultats, la realitat és que l'ús social de la llengua roman per sota del 15%. Per contra, les dades també mostren una clara voluntat dels algueresos de recuperar llur llengua, especialment per les possibilitats econòmiques, professionals, culturals i acadèmiques que el català dona a les futures generacions d'algueresos. La Llei, doncs, hauria de permetre revertir aquesta situació i fer realitat el desig dels algueresos.

El segon motiu és potser tant o més important que el primer. Que la nova Llei reconegui un seguit de drets bàsics als catalanoparlants de Sardenya és un èxit col·lectiu, especialment de l'activisme, un triomf de la comunitat algueresa organitzada. De fet, la primera proposta de llei només preveia l'opció d'incorporar la llengua sarda com a llengua vehicular de l'ensenyament. És a dir, el primer proposta de llei no contemplava aquest dret també per al català. Ni aquest, de fet, ni molts d'altres, encara que la Llei estatal reconegui aquesta llengua entre les minories lingüístiques històriques. La Plataforma per la Llengua ha pogut presentar diferents esmenes a través del diputat alguerès Raimondo Cacciotto, que ha treballat conjuntament amb l'altre conseller alguerès, Marco Tedde. Finalment, la Llei aprovada recull la majoria de les esmenes de la Plataforma per la Llengua, no només en matèria educativa sinó també en mitjans de comunicació i món audiovisual, toponímia, relació amb l'Administració sarda, polítiques de promoció de la llengua, etc. Que els algueresos puguin sentir la ràdio o veure la televisió pública en català, com finalment explicita la nova Llei, ens farà avançar cap a una normalització total de la llengua: que sentim la nostra llengua, també, com una llengua de prestigi, moderna i de futur, d'un futur amb molta història. Ara bé, que això sigui així fruit de la implicació directa de la societat civil algueresa, organitzada en un teixit associatiu compromès amb la llengua i la cultura de l'Alguer, ho fa encara molt més cabdal, perquè és la prova incontestable que quan un poble s'organitza, quan una societat es compromet col·lectivament amb un projecte, s'aconsegueixen canvis. I això és fonamental per donar continuïtat a la tasca de preservació de la llengua i la cultura de l'Alguer que des de fa molts anys duen a terme les diverses associacions culturals alguereses. Amb aquesta Llei, per tant, es palpa que l'activisme constant i rigorós surt a compte, provoca canvis, canvis substancials com el d'aquesta Llei.

Apoderar la comunitat algueresa i el seu teixit associatiu és especialment oportú en aquests moments que el municipi de l'Alguer acaba de crear l'anomenada Consulta cívica per les Polítiques Lingüístiques del català de l'Alguer, l'àgora que ha de permetre a les diferents entitats culturals alguereses de treballar conjuntament per la llengua, assessorar l'Administració pública, en el llarg camí que encara resta pendent. Perquè el cert és que, tot i que el Consell Regional sard hagi aprovat aquesta Llei, no podem obviar que el més important ve ara: obrar perquè la Llei es compleixi de manera real al més aviat possible. Sabem que això no serà pas senzill. En matèria educativa, per exemple, la manca de formació del professorat en llengua catalana, tant de primària com de secundària, és un escull indefugible, que el Govern regional, en coordinació amb els diversos actors algueresos implicats, ha d'abordar immediatament si vol que el curs 2019-2020 es pugui començar a aplicar la Llei mínimament. A l'Alguer tenim aproximadament 800 docents, dels quals calculem que 500 serien concernits per la nova Llei. Des de la Plataforma per la Llengua ja ens hem ofert per col·laborar amb les institucions a fi de garantir la formació exprés d'aquests 500 professionals. I des d'aquí llancem una proposta que creiem que seria realment interessant i innovadora: proposem un conveni de col·laboració entre el Regió Autònoma de Sardenya i la Generalitat de Catalunya que ofereixi cada any un intercanvi de 50 mestres i professors catalans amb algueresos, de manera que 50 mestres i professors algueresos puguin treballar durant un curs escolar a Catalunya i 50 mestres i professors catalans puguin venir a treballar a l'Alguer. Pensem que a través d'un acord d'aquestes característiques en deu anys no només ja disposaríem de tota la plantilla de docents algueresos formats en llengua catalana, sinó que, a més, aconseguiríem enriquir ambdós sistemes educatius a través de l'intercanvi d'experiències, i, en definitiva, continuar bastint ponts entre l'Alguer i Catalunya.

A l'Alguer es fa més evident que enlloc que la llengua no només ens uneix i cohesiona entre algueresos, sinó que apropa els 10 milions d'europeus catalanoparlants d'arreu del domini lingüístic. Amb la nova Llei sarda, els catalanoparlants de l'Alguer tenen, sobre el paper, més drets i reconeixements que els de la Franja o els de la Catalunya Nord. La propera batalla, doncs, és fer realitat el text de la Llei. I des de la Plataforma per la Llengua restarem amatents i exigents perquè així sigui. Això, doncs, no ha fet sinó començar. Com diu la cançó algueresa, a l'Alguer "anem, anem anant".