Articles d'opinió ← Altres articles

La formació dels nostres joves, un repte col·lectiu

Teresa Casals

Estem en plena discussió de la futura Llei d'Educació. Institucions, col·lectius, ciutadans i ciutadanes  s'han reunit amb els nostres parlamentaris per parlar, discutir, pactar o deixar encara vives les esmenes que han presentat a l'esborrany de la Llei. És una bona notícia. Aquest fet evidencia l'interès de tots en un tema tan cabdal com és l'educació dels joves, de tanta transcendència per al país i per a les futures generacions. Cal desitjar-los encert i energia per tirar endavant tot el procés i tenir èxit.

Des de la Plataforma per la Llengua ens preocupa, sobretot, el tema lingüístic. No podria ser d'altra manera. Per això seguim molt atentament tot el que hi fa referència. Insistim, una vegada més, en l'absoluta necessitat de mantenir el procés d'immersió a les escoles de Primària i de Secundària. No podem retrocedir ni un pas. La metodologia de la immersió ha funcionat molt bé durant molts anys. Ha fet possible que, en acabar l'escolarització obligatòria, els nois i les noies de Catalunya coneguessin dues llengües, el català i el castellà, i s'hi poguessin expressar. Aquest és un actiu del qual no podem prescindir. Però encara hi ha un altre aspecte, per a nosaltres, fonamental. El fet de no separar els nens per raó de la llengua que parlen a casa ha estat un factor decisiu per a la inclusió social. Si poséssim en dubte el sistema actual, podríem provocar la fractura social, i això comportaria conseqüències molt greus.

Pel que fa a Secundària, cal redreçar la situació de relaxament actual. Cal dir que el català és la llengua vehicular de tots els ensenyaments i la llengua de relació en totes les activitats dels centres. Cal dir-ho i fer-ho complir.

Hi ha un tema que ens preocupa molt. A finals del curs passat un decret de la Conselleria disminuïa les hores dedicades a les llengües en el Batxillerat. Concretament, aquest curs l'alumnat ja té una hora menys de català i una hora menys de castellà. Sincerament, se'ns fa difícil  d'entendre que, quan a tota Europa les hores dedicades a les llengües augmenten, aquí, on tenim uns resultats pèssims en formació lingüística, es retallen.

Ens consta la preocupació dels professors de llengua de Secundària i ens consta, també, que volen reivindicar que les llengües tornin a ser matèries troncals en el currículum. Els professors de Batxillerat no estan sols en les seves reivindicacions. Tenen el suport de Premis d'Honor, de professors eminents de les nostres universitats, de periodistes, de la societat civil. Cal  una reflexió profunda. Cal preguntar al professorat universitari, que després ha de treballar amb els nois i noies que han fet el Batxillerat, quines són les mancances lingüístiques amb què arriben a les universitats; cal avaluar els resultats que ja s'han obtingut del primer trimestre (curs 2008-2009); i cal, segurament, reconsiderar el decret.

Ja ho dèiem en el títol de l'article: "La formació dels nostres joves, un repte col·lectiu". Ens hi juguem molt. No podem quedar-nos al marge. Cal implicar-nos-hi.