Articles d'opinió ← Altres articles

La política lingüística del Departament d’Educació

Carme Forcadell LLuis

El Departament d'Educació ha practicat, durant aquest curs 2007-2008, la política de l'estira i arronsa. La implantació de la tercera hora de castellà, a primària, és la culminació d'un seguit de despropòsits com són els centres de benvinguda per a immigrants, la supressió del batxillerat nocturn o la retallada dels projectes d'innovació.

El tractament de llengües del Departament d'Educació sempre ha estat feble quan es tracta del català i ha hagut de ser el Govern qui ha dit, públicament, que la tercera hora de castellà no es farà, en lloc de fer-ho el Conseller Ernest Maragall. Aquest conseller, preocupat per aquell nen d'Olot que no entenia el castellà, no sembla tan preocupat pels milers i milers d'alumnes que no parlen català, malgrat que estan escolaritzats en català al Departament que ell dirigeix.

En aquest punt ens trobàvem, a principi d'aquest curs, quan es va demanar als centres de primària que redactessin el projecte lingüístic, seguint unes instruccions que, com sempre, deixaven a les mans del centre aspectes que el Departament no gosava legislar. El centre havia de decidir quantes hores feia de llengua catalana, castellana i de llengua estrangera, si feia o no matèries en castellà, quantes hores dedicava a treballar la llengua oral o si les activitats extraescolars havien de ser en català.

El Departament, després del recurs interposat per Convivència Cívica Catalana, demanant la introducció d'una tercera hora de castellà, va aturar tots els projectes lingüístics i va ajornar-ne el lliurament fins al proper curs. S'ha deixat impressionar per un recurs, presentat per una associació que pretén la desaparició del català, i ha malbaratat part de la feina feta des dels centres.

El Departament d'Educació, que coneix perfectament la situació del català, ni pren decisions en temes tan cabdals com l'ús de la llengua, ni dóna directrius concretes als centres perquè sàpiguen que han de fer. Deixa en mans dels centres decisions que s'haurien de prendre des de Departament, que és l'únic que té els recursos, l'autoritat i el deure de fer-ho.

El proper curs, altre cop, els centres hauran de decidir qüestions de política lingüística que haurien de decidir-se des del Departament, que és qui ha de legislar sobre coses tan importants, per al nostre país, com el futur de la llengua.