Articles d'opinió ← Altres articles

I els nouvinguts, volen aprendre català?

Pere Campí

Durant la diada de Sant Jordi d'enguany, diverses entitats de la immigració a Catalunya presentaven a Barcelona, en col·laboració amb la Plataforma per la Llengua, un manifest en què exposaven algunes reflexions al voltant del procés d'inclusió social de les persones nouvingudes («El català, llengua comuna». Llegiu-lo a http://www.plataforma-llengua.cat//). En aquest manifest identifiquen la llengua catalana com a eina imprescindible perquè la integració de les persones immigrades esdevingui un èxit. Malgrat que manifesten que la capacitació lingüística no és l'únic element que facilita el procés d'integració, perquè cal comptar també amb altres drets socials i polítics, reconeixen la poder inclusiu de la llengua, sobretot en el cas del català: aprendre'l aporta empaties amb la societat d'acollida, que valora molt positivament el fet que les persones nouvingudes s'expressin en la llengua pròpia del país.

Que les entitats de la immigració es pronunciïn tan favorablement respecte a la llengua catalana i en destaquin les seves virtuts integradores és un bon indicador de l'actitud que han pres envers la nostra llengua i ens serveix per mostrar la voluntat que tenen d'aprendre-la. Però aquest no és l'únic indicador. N'hi ha d'altres.

Segons un estudi del Centre d'Estudis d'Opinió, la majoria de les persones nouvingudes (pràcticament 2 de cada 3) manifesten la voluntat de fer un curs de català. Aquesta dada encaixa amb dades que podem extreure de la realitat. Segons xifres oficials, durant l'any 2006 s'ha consolidat la demanda de cursos de català per a persones d'origen estranger, la qual cosa ha provocat que s'hagi hagut d'ampliar l'oferta existent. El CNL de Barcelona, per exemple, ha inscrit en els seus cursos gairebé 25.000 persones, xifra que representa un increment del 22% d'inscripcions respecte l'any anterior.

Aquestes dades són indicatives del fet que des de fa ja uns anys, i des de diversos àmbits de la societat catalana, hi ha la franca determinació de facilitar l'aprenentatge de la llengua catalana a les persones que volen establir-se al nostre país. Institucions, organismes públics, centres educatius, empreses, sindicats, així com la societat civil en general, a través d'entitats i associacions privades, donen aquest servei i destinen personal, diners i moltes hores de feina a satisfer aquesta demanda d'aprenentatge del català. Molts professionals i organismes estan involucrats en la tasca d'acolliment lingüístic i la realitat és que s'està consolidant una estructura bastida amb aquesta finalitat.

Per respecte als professionals que es dediquen a l'acollida lingüística (mestres d'escola, professors de català, professionals procedents del tercer sector i tècnics d'immigració de l'Administració), cadascú de nosaltres s'ha de responsabilitzar també de la tasca d'acolliment. L'única manera d'assegurar la cohesió social i l'èxit de la integració és que tothom, sense exclusions, s'impliqui en les responsabilitats i les accions d'acollida lingüística. Fem cas, per tant, del missatge que ens han transmès les entitats de la immigració i ajudem les persones nouvingudes a viure en català, perquè, tal com demostren les xifres, és el que desitgen. L'últim punt del manifest diu així:

«Fem del català la llengua d'acollida. No ens discrimineu pel fet d'haver nascut en un altre lloc i permeteu-nos, parlant-nos en català, que participem en la construcció d'aquest país que entre tots i totes estem edificant».