Articles d'opinió ← Altres articles

“Festa means party”: les universitats i la llengua catalana

Martí Gasull i Roig

 

Estem a l'inici d'un nou curs. Darrerament, just abans de l'estiu, va ser un important objecte de debat públic tota la temàtica relativa a l'educació en llengua catalana. És un àmbit molt important perquè va relacionat realment amb la cohesió social de la nostra societat. Avui, però, voldríem parlar de l'ensenyament universitari, un sector molt important pel prestigi i incidència que comporta per a la llengua, i pel seu ús en els àmbits científics i tècnics.

Des de la Plataforma per la Llengua estem plenament convençuts de la compatibilitat d'una universitat en català i catalana amb l'arribada i intercanvi de professors i estudiants de diferents països. Ho demostren plenament l'elevat nombre d'estudiants que escullen les universitats del nostre país. És més, la llengua catalana esdevé cada vegada més un element d'atracció i d'enriquiment per a estudiants i professors estrangers. Malgrat això, tot i els darrers avanços, les universitats catalanes, i especialment els vicerectorats d'exteriors, encara tenen certes recances en explicar les nostres realitats a d'altres països.

En aquesta línia, des de la mateixa Plataforma per la Llengua, i per tal de garantir als nostres estudiants una universitat catalana, creiem que ha arribat el moment de desenvolupar la LUC, la Llei Universitats de Catalunya, per tal que el coneixement, almenys la comprensió, de la llengua catalana sigui un requisit per exercir la docència universitària a Catalunya per tal d'assegurar el dret de l'ensenyament universitari en català, cosa que actualment no és pas així. El desenvolupament d'aquest requisit està totalment en la línia de l'estatut d'autonomia de Catalunya, segons el qual, en el seu article 35, la llengua catalana és llengua vehicular de l'ensenyament universitari. Hem de considerar, a més, que per a la comprensió de la llengua catalana i de les diverses llengües europees existeixen mètodes que l'assoleixen amb menys de 40 hores, mètodes a l'abast de qualsevol persona universitària no nascuda al nostre país, sigui alumne o professor. Per tant, no s'hi val a dir que no és possible: la comprensió del català és exigible a qualsevol professor universitari, vingui d'on vingui, sobretot si es tracta de garantir un dret. Plantegem com a un repte d'aquest curs el desplegament d'aquesta llei.

D'altra banda, l'experiència de la Plataforma per la Llengua confirma que la situació del català, ben explicada, no només és acceptada pels estudiants nouvinguts, si no que constitueix una motivació  en llur estada al nostre país. Els serveis lingüístics de les universitats catalanes estan realment fent molt bé la seva feina d'acollida, oferint tota mena de recursos i facilitats als estudiants per al coneixement de la llengua i per a l'intercanvi lingüístic, i per mostrar-los els valors intrínsecs que hi poden trobar. Es tracta de treballar unes actituds que esdevenen realment positives.

La Plataforma per la Llengua, des de fa anys, està treballant conjuntament amb les universitats per a l'acollida lingüística dels estudiants nouvinguts i l'intercanvi cultural, organitzant una setmana plena d'activitats i una festa d'acollida que, amb el nom de "Festa mans party", esdevé una mostra de grups catalans de tota mena, amb una projecció de continguts que fa viure als estudiants nouvinguts la realitat catalana. Fins ara l'assistència d'estudiants de programes d'intercanvi ha estat un èxit. És més, tots els estudiants, vinguin o no a la festa, reben tríptics informatius sobre llengua i cultura. Creiem que podem estar ben satisfets per haver creat un espai comú entre les universitats per tal de treballar aquestes qüestions lingüístiques. Enguany, per exemple, les activitats culturals de l'octubre seran coorganitzades per gairebé totes les universitats catalanes, que ens hem reunit periòdicament per trobar maneres d'enfocar plegats el tema de la llengua a les universitats.