Articles d'opinió ← Altres articles

Compra pública responsable

Gemma Ponsa

La constitució dels nous governs municipals demana l'establiment de nous reptes i noves dinàmiques que permetin a la ciutadania percebre que algunes coses comencen a canviar positivament després del proppassat 27 de maig. Una de les qüestions que necessiten una atenció especial és la complicitat de les administracions en el comportament de les empreses que vulneren una colla de principis ètics, socials i ecològics bàsics, a través de les compres dels seus productes per a ús intern, actes institucionals i esdeveniments municipals. En aquest sentit, la compra pública de productes i serveis no hauria de menystenir, si es tracta de vetllar per la igualtat de drets de tots els ciutadans, el dret dels consumidors a rebre la informació dels productes en llengua catalana, reconeguts per la Llei 3/1993 de l'Estatut del Consumidor.

De fet, els criteris de la compra responsable abasten tots els processos d'elaboració del producte, des de l'obtenció de la matèria primera fins a la informació i respecte al consumidor final. Comprar amb criteri de responsabilitat, doncs, no equival només a tenir en compte les repercussions en el medi ambient o els drets dels treballadors, sinó també cal veure l'acompliment dels drets bàsics dels consumidors, entre els quals hi ha els lingüístics. Val a dir que moltes administracions locals han començat a moure fils amb la voluntat de justícia i de normalització lingüística, i han aprovat un seguit de compromisos per tal de marcar la compra responsable en llengua catalana. Esmentem la campanya "A taula, en català" endegada per la Plataforma per la Llengua i l'Associació en Defensa de l'Etiquetatge en Català, on més de 200 ajuntaments i una cinquantena d'altres entitats públiques i privades catalanes han aprovat una moció en la que es fixa a curt termini el criteri de consumir begudes etiquetades en català (aigües, begudes refrescants, vins i caves, cerveses, llets, etc.). Es tracta de premiar aquelles empreses que tenen un respecte i una responsabilitat cap als consumidors i el seu entorn cultural i lingüístic, i que no fan distincions en relació al tracte cap a altres comunitats de consumidors comparables a nosaltres en nombre de parlants com, per exemple, els danesos, suecs, quebequesos o eslovens. Els compromisos estan presos, doncs. Ara, només caldrà assegurar des dels ajuntaments, evidentment, però també a través de totes les persones i entitats conscienciades i preocupades per l'exercici dels nostres drets, que aquesta determinació no quedi, en cap cas, en paper mullat (es pot consultar la llista d'ajuntaments, consells comarcals i altres entitats adherides a www.plataforma-llengua.cat/campanyes o bé www.adec.cat/campanyes ).