Articles d'opinió ← Altres articles

Inserció lingüística

Gemma Ponsa

 

Existeix una opinió generalitzada que en temes de país com ara l'estat dels transports, la conciliació de la vida laboral i la familiar, o els nivells salarials hi ha un gran camí per recórrer tenint com a horitzó països del centre i nord d'Europa com ara Bèlgica, Països Baixos, Finlàndia, Suècia, etc. Però quan apareix la qüestió de progressar en matèria de drets lingüístics respecte la llengua catalana, plantejar aquest horitzó europeu pot arribar fins i tot a escandalitzar a més d'un. Sovint, la política catalana al Principat ha reforçat l'estancament d'aquest tipus de reivindicació, fins i tot quan la Generalitat ha tingut plenes competències per legislar (l'etiquetatge, per exemple). Ara mateix, també es corre el risc de quedar-nos a mig camí en l'equiparació de drets respecte altres països europeus, en una àrea on el Govern de la Generalitat té plenes competències: l'acollida de les persones nouvingudes.

I és que en aquests moments s'està elaborant la Llei d'Acollida de la Generalitat de Catalunya, que haurà d'incloure aspectes bàsics del procés d'inclusió de les persones nouvingudes al Principat. En termes generals, des de la Plataforma per la Llengua hem valorat satisfactòriament l'esborrany de la Llei per diverses raons, incloent-hi el fet que la llengua catalana aparegui com un dels eixos bàsics de l'acollida i la cohesió social al nostre país. Tanmateix, hi ha certs articles relacionats amb l'acollida lingüística que destaquen per la seva tebiesa. Així, per exemple, un d'aquests aspectes és el nombre d'hores de formació de català que els serveis d'acollida oferirien: s'estableix que el nivell mínim a assolir pel que fa a les competències en llengua catalana és d'usuari bàsic A2. És a dir, segons els programes de la Secretaria de Política Lingüística i del Consorci per la Normalització Lingüística, per adquirir el nivell A2 s'han de fer cursos de fins a 270 hores. Tanmateix, en altres països la formació que ofereixen els serveis d'acollida va més enllà: per exemple, a França són 350 hores, a Alemanya en són 630 i a Irlanda fins a 1.000 hores. A més, l'experiència de molta gent que ja ha realitzat els cursos de català fins aquest nivell també assenyala que no són suficients hores per adquirir les habilitats bàsiques de comunicació. Tenint en compte que moltes persones no podrien pagar-se cursos de nivells superiors, i que la presència del castellà en alguns àmbits de la vida quotidiana és molt superior a la del català, aquesta mesura té molts números d'acabar essent ineficient. En conclusió, si els serveis d'acollida no ofereixen una formació prou sòlida, la responsabilitat d'adoptar el català continuarà recaient en la capacitat d'esforç de les persones immigrades.