Articles d'opinió ← Altres articles

A la Plataforma per la Llengua recomanem votar NO a la pregunta sobre el tractat de la constitució europea que es realitzarà el proper 20 de febrer.

Daniel Mundet

 

El nostre anàlisi de la situació és clar, i pensem que ens trobem en un moment on és important que diguem NO, sense complexos ni pors, a un tractat que no només ignora la llengua i cultura catalana, sinó que amb la seva aplicació la nostra llengua es trobarà un cop més en una situació de discriminació.

Potser és oportú recordar que un dels principis de la Unió Europea és que aquesta ‘respectarà la riquesa de la seva diversitat cultural i lingüística i vetllarà per la conservació i el desenvolupament cultural europeu'. Si tanta és la preocupació per a la diversitat la millor mostra seria incloure el català entre les llengües oficials del tractat, esmentades en l'article IV-448. Si això no es fa ara, d'entrada, a banda de ser un mal començament, què ens fa pensar que es farà en el futur?

El català i a els catalanoparlants ens toca patir un doble greuge comparatiu, malgrat el nombre de parlants i el dinamisme de la nostra cultura (en molts casos clarament superior en nombre i volum a d'altres llengües que sí es recullen en el tractat), la nostra llengua n'està exclosa. Ens toca patir la paradoxa de què per una banda se'ns exclou d'aquesta Europa que s'està construint, però per l'altra ens trobem sotmesos als seus deures. Lligats de mans i obligats a combregar amb rodes de molí.

En aquest context ens trobarem que no podrem defensar les polítiques lingüístiques que ens afecten directament. Les competències recauen directament en els òrgans de la Unió que depenen dels estats, és a dir que la defensa, promoció i reconeixement del català dependrà directament dels estat on es parla (l'espanyol, el francès i l'italià). Un altre cop, l'experiència històrica ens mostra que si per alguna cosa es caracteritzen aquests estats no és precisament per la defensa i promoció de la nostra llengua.

Aquesta exclusió tindrà com a conseqüència limitacions en el procés de normalització lingüística i fins i tot podria invalidar algunes polítiques actuals de normalització i promoció del català dutes a terme a major o menor timidesa per les diferents administracions dels Països Catalans.

Igualment en l'àmbit de l'educació La Unió Europea no promocionarà el català en l'ensenyament i en l'educació arreu dels països membres i sí ho farà en les altres llengües dels estats. L'acció de la Unió tindrà com a objectiu desenvolupar la dimensió europea en l'ensenyança, especialment per mitjà de l'aprenentatge i la difusió de les llengües dels Estats membres. Potser algú pot pensar que el ‘bon rotllo' de l'estat espanyol, francès i italià farà que encara que el català no figuri en el tractat sí que sigui inclòs en els programes que s'impulsin, però a nosaltres també ens agradaria que les vaques volessin.

Per totes aquestes raons pensem que es necessari votar en contra, per fer evident que hi ha un problema lingüístic per resoldre. Les polítiques més elementals i la pròpia experiència històrica ens demostren que un cop s'ha acceptat un tractat d'aquest tipus ningú preguntarà després si el vot afirmatiu era condicionat o amb matisos. Ens resulta molt difícil d'entendre com algunes persones poden dir que la llengua és l'ADN de la identitat catalana per després ignorar les repercussions que tindrà per a nosaltres l'aprovació del tractat, si no és qüestió de demagògia costa trobar arguments per justificar-ho.

Votar a favor és votar per a una constitució que no ens considera ni tal sols europeus, tot i estar sotmesos als mateixos deures que la resta de ciutadans. Si és inimaginable que francesos, alemanys, eslovacs o lituans votessin a favor d'un tractat constitucional on la seva llengua no fos oficial, llavors pels catalans també ho hauria de ser. No demanem res d'especial, només rebre un tracte just i igualitari, com la resta de llengües. Mentre això no passi la única manera de denunciar aquesta discriminació és votant NO.

Des de la Plataforma per la Llengua pesem que votar sí al tractar es renunciar a l'existència de la comunitat lingüística catalana, i només serà el preludi d'una dinàmica que si d'entrada o reconeix el català, serà difícil que ho faci en el futur.