Articles d'opinió ← Altres articles

El català, molt camp per córrer

Daniel Mundet

La llengua catalana ha avançat molt en els darrers anys en camps on fins fa poc no era present: etiquetatge, publicitat, internet, mitjans de comunicació.... Però el fet que la llengua sigui un element de debat permanent és un símptoma que malgrat els avenços no estem on hauríem d'estar. Més d'un cop s'ha parlat de la mala salut de ferro del català o de la tendència d'enterramorts de la llengua catalana que es genera cíclicament... Però la llengua s'ha anat fent camí en àmbits on fins fa poc era impensable. Recentment tenim els exemples dels telèfons mòbils, del catàleg d'Ikea... Són elements que en la mesura que incideixen en el paisatge ajuden a millorar-ne l'ús social.

La complexitat de la nostra societat, dinàmiques globalitzadores, inèrcies immobilistes del passat i un marc legislatiu gens favorable, malgrat el que es pugui aconseguir amb el dret i el deure de conèixer el català que diu l'Estatut, alenteixen sinó frenen l'avenç de la llengua. L'Estat espanyol té un tractament excepcional de les llengües que cohabiten en el seu territori. A la Unió Europea les altres llengües amb les característiques del català, o fins i tot amb menor extensió, tenen un reconeixement plenament oficial a l'estat on es troben, i tant internament com en la projecció del país, la llengua hi és plenament reconeguda. A més a més, dins de la Unió, totes les llengües comparables amb el català, sense excepció, són plenament oficials en aquest estament i plenament reconegudes en els usos de la vida quotidiana: publicitat, etiquetatge, mitjans de comunicació, justícia... El català és l'únic cas del món desenvolupat.

El català és la novena llengua entre les 23 llengües oficials de la Unió. El domini lingüístic català té més població que el grec, el portuguès i el txec, i el català, més parlants que l'eslovac, el danès, o el finès, per posar només alguns exemples. A més, tots els estudis demostren que és una llengua rendible comercialment, i que per això hi ha una aposta empresarial clara per incorporar-la als seus productes. Però si l'àmbit socioeconòmic és sensible a aquestes tendències, i això és un indicador increïblement positiu, com pot ser que, per exemple, en l'administració de justícia, a Catalunya, els jutges no tinguin l'obligació de conèixer la llengua del lloc on exerceixen? Això era habitual en territoris colonitzats on la llengua era la de la metròpoli. Anacronismes i discriminacions que només s'expliquen per la manca d'interès i per no assumir que es vol una llengua tan normalitzada com el danès a Dinamarca o el grec a Grècia. Arribar a aquest punt no és una utopia però tampoc serà un camí de roses. Cal treballar amb iniciativa, constància i eficàcia. Aquesta és la filosofia i l'esperit que inspira l'acció de la Plataforma per la Llengua. Treballem per aconseguir avenços mesurables en àmbits concrets (cinema, premsa, empreses...), per crear un discurs, per fer propostes per a l'acollida lingüística de la població nouvinguda i per demanar polítiques que dotin la llengua del marc legal que li cal per normalitzar-se (com tenen totes les llengües oficials a la UE). Totes aquestes iniciatives i moltes altres les podeu trobar explicades amb tot detall a http://www.plataforma-llengua.cat/. Molt camp per córrer, doncs, però els evidents avenços aconseguits fins ara ens encoratgen a seguir per aquest camí.