Cerdanyola i el mite del bilingüisme
Arseni Armengou i Coromina
Quan el català no és la llengua per defecte a l'Ajuntament i a l'espai públic, el "bilingüisme" deixa de ser convivència i esdevé una coartada per al retrocés del català.

Benvingut a l'espai web on els voluntaris de la Plataforma per la Llengua s'expressen. En aquesta secció recollim articles d'opinió i escrits diversos creats per membres de les nostres delegacions territorials, comissions i la nostra xarxa de voluntariat.
Les opinions dels voluntaris no tenen per què coincidir amb les línies estratègiques de la Plataforma per la Llengua.
Arseni Armengou i Coromina
Quan el català no és la llengua per defecte a l'Ajuntament i a l'espai públic, el "bilingüisme" deixa de ser convivència i esdevé una coartada per al retrocés del català.
Pepi Oller
Pepi Oller, voluntària del grup local de Terrassa, relata una de les situacions recurrents en què es troba quan va a un restaurant a Catalunya: que no tenen la carta en català. En aquest article descriu totes les sensacions que pot sentir un client quan veu vulnerats els seus drets lingüístics.
Mercè Colet i Albert Viver
El dilluns 14 d'abril Plataforma per la Llengua reactiva, per tercer any consecutiu, la campanya "Radars lingüístics" a Catalunya, amb l'objectiu de recopilar rètols d'establiments comercials que excloguin el català. Aprofitant la setmana de Sant Jordi, l'entitat fa una crida a tothom a denunciar la retolació discriminatòria a través d'un formulari web que ha creat per a l'ocasió, amb fotografies incloses, i que tindrà obert fins al diumenge 27 d'abril.
Josep M. Fius
Ara fa un any, mirant els resultats obtinguts en altres àmbits i localitats, vam considerar que Plataforma per la Llengua havia d'aterrar a la capital de la Catalunya Central. Des del primer contacte, l'entitat no va dubtar en cap moment i des del principi ens va obrir les portes i ens va ajudar a crear el grup local a Manresa -el primer grup local fora de l'Àrea Metropolitana de Barcelona- i ens va proporcionar moltes eines i idees per a poder assolir els objectius proposats.
Josep M. Fius
Només un 6% dels catalans mantenen el català quan algú se'ls dirigeix en un altre idioma (normalment en castellà) segons dades de l'enquesta sociopolítica del CEO que es va presentar fa pocs dies. I si mirem qui manté el català la majoria de vegades, aquest percentatge augmenta en un 20%, donant que només 1 de 4 catalans intenta mantener la llengua sempre o gairebé sempre, faci el que faci el seu interlocutor.
Montse Sierra
El grup local de Canet ha iniciat un projecte al que ha anomenat «Receptes per la Llengua». Consisteix en unes trobades quinzenals d'una hora i mitja de durada. L'objectiu és aprendre, practicar i guanyar fluïdesa en català.
Eduard Carrillo
Eduard Carrillo explica la seva experiència com a voluntari d'un grup de conversa per a familiars a l'Escola de les Aigües de Barcelona.
Grup local de Plataforma per la Llengua de Sitges
El Premi Lola Anglada pretén encoratjar els establiments econòmics i socials de Sitges a fer ús del català com a llengua de comunicació oral i escrita.
Grup de voluntaris de Plataforma per la Llengua de Cerdanyola
La constitució d'aquesta Comissió Interdepartamental del Reglament d'ús de la llengua catalan per part de l'Ajuntament de Cerdanyola és una notícia positiva, però és només un primer pas i cal que a partir d'ara s'ompli de contingut.
Plataforma per la Llengua Menorca
La Formació Professional, com a qualsevol dels estudis que s'ofereixen en un centre educatiu, s'ha d'ajustar al Projecte Lingüístic del centre, la majoria dels quals es determina que la llengua vehicular i d'ensenyament és la llengua catalana. Per tant, el professorat ha d'impartir les classes i emprar el material didàctic corresponent en aquesta llengua. Si la Formació Professional rep també alumnat nouvingut, s'han de fer extensives en aquesta etapa les aules d'acollida i destinar-hi els recursos necessaris, amb professorat i hores de reforç.