La veu del voluntariat ← Altres articles

Parla català!

Conxita Güell, voluntària del grup local de Barcelona de la Plataforma per la Llengua

Quina és la situació de la llengua catalana a Barcelona? Podem fer alguna cosa els catalanoparlants per evitar l'emergència lingüística? Conxita Güell, voluntària de la Plataforma per la Llengua hi reflexiona en aquest article.

El català a la ciutat de Barcelona perilla, i molt. Sabem que la llengua recula a passes de gegant, en tenim la prova quan parem l'orella i quan veiem les dades dels estudis fets a la ciutat darrerament.

Cada cop costa més de sentir parlar català a Barcelona. Només el 29,3% dels barcelonins utilitzen de forma habitual el català. Fa temps que ha davallat de manera esfereïdora, sobretot entre els més joves, que són els que han de transmetre la llengua. Només el 16,6% de la població de 15 a 29 anys té el català com a llengua habitual. Aquí és on s'encenen les alarmes.

Quan una llengua deixa de transmetre's, desapareix. Només podem reconduir la situació si en som conscients i canviem els hàbits lingüístics. És imprescindible de parlar en català, fer que sigui la llengua necessària i de convivència per a garantir-ne el futur.

Els catalanoparlants hem de parlar català sempre i a tothom perquè un 78,7% dels habitants de Barcelona sap parlar-lo i un 93,4% l'entén. Una llengua és viva i es manté quan es fa servir. La Carme Junyent ens ho diu de manera directa: "El català depèn de tu". I res més cert. La recepta és clara: comenceu la conversa en català i no canvieu de llengua si l'interlocutor us entén. N'hi ha prou amb dos mesos de comportament lingüístic conscient per a habituar-s'hi. En el nostre cas, hem de ser conscients que NO hem d'abandonar la llengua.

El 60% dels barcelonins nascuts a l'estranger tenen interès a aprendre o millorar el coneixement del català i rarament en tenen l'oportunitat. El catalanoparlant té la responsabilitat de transmetre'ls la llengua del país per oferir-los la plena integració i no limitar-los les possibilitats d'encaix social. Les dades diuen que són els estrangers de llengua no espanyola els que ens ajudaran a remuntar la situació actual. Una vegada més, depèn de la nostra actitud.

Una llengua és riquesa, és una manera de veure el món i de fer veure la realitat, d'estructurar el pensament, de tenir oportunitats, de vincular-se a una cultura. No hi hem de renunciar.

El català ha de ser la llengua que fem servir quan truquem per demanar hora a cal metge, quan saludem el nen del veïnat, quan demanem informació a una asseguradora, quan pugem al taxi, quan rebem un client a la feina, quan demanem una cervesa, quan comprem un bitllet de tren, quan ve un amic de la filla a casa, quan responem al telèfon, quan som al restaurant... i sempre.

Els sociolingüistes diuen que la llengua catalana té un avantatge en relació amb la major part de llengües en procés d'extinció: nosaltres sabem que la llengua va retrocedint. I podem actuar en conseqüència.

A Barcelona, parla català!