Notícies ← Altres notícies

"“Manelics” d’última generació"

Tinc un "Manelic" d'última generació a la meva aula. És un "Manelic" de tants i tants que he tingut durant els anys de docència que he estat exercint i en els quals he hagut de treballar l'obra Terra Baixa. Són alumnes de veus diferents, d'orígens diferents i d'interessos diferents que, tanmateix, tenen en comú quelcom que els ha fet ser, a tots, "Manelics". I és el fet que tots han tastat el savi regust de la "terra alta" en llegir, bo i dramatitzant com han sabut, les paraules innocents, honestes i plenes de bonhomia de les intervencions d'un personatge que s'expressa en català: una llengua que no és la llengua materna d'aquests "Manelics".

I, tanmateix, l'inventari d'alumnes "Manelic" que he conegut ha vibrat i ha entès els valors de la solidària "terra alta" i, des de tan alt, han perdut vergonyes i han comprès que el català els era una llengua pròpia i s'han animat i encoratjat a defensar a ultrança el dret d'aprendre i dominar una llengua que els ajudava a projectar-se i a enriquir-se, i "han mort el llop" dels prejudicis i l'han adoptat. (Autora: Puri Pinto) [segueix llegint]

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin