Notícies ← Altres notícies

La Plataforma per la Llengua reclama al Parlament polítiques per consolidar el marc legal del català i per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió

La Plataforma per la Llengua ha posat avui en evidència la situació excepcional que viu el català com a llengua mitjana d'Europa, en una compareixença a la Comissió de Cultura i Llengua. L'ONG del català ha demanat accions per equiparar el català a d'altres llengües comparables. Els plantejaments de la Plataforma per la Llengua han generat interès entre els diputats i diputades assistents. Veieu la compareixença aquí. 

La Plataforma per la Llengua ha comparegut avui a la Comissió de Cultura i Llengua del Parlament de Catalunya per exposar la situació excepcional que pateix la llengua catalana en el context espanyol i per demanar als grups parlamentaris les actuacions pertinents en els àmbits d'educació, etiquetatge i empresa, cinema, acollida lingüística, justícia i reconeixement oficial del català per part de les administracions. Durant la seva intervenció, els membres de la Plataforma per la Llengua han destacat la necessitat d'aquestes accions en un context en què es dóna una política lingüística a favor del castellà per part de l'Estat, que ha aprovat més de 500 disposicions legislatives que regulen els usos dels castellà en diversos àmbits. D'altra banda, també s'ha exposat la situació excepcional de l'Estat espanyol, únic estat de l'espai Schengen i de la Unió Europea que no reconeix com a oficial d'estat una llengua mitjana com el català. Podeu veure'n l'exposició aquí. Així mateix, l'ONG ha exposat les dades de l'InformeCAT 2012, que es pot consultar aquí.

La Plataforma per la Llengua ha respost les preguntes formulades pels diputats i ha expressat la necessitat d'avançar des del Parlament per normalitzar la situació per tal que el català deixi de ser la llengua mitjana més desprotegida legalment de la Unió Europea. És per això que ha demanat als diputats i diputades consolidar el marc legislatiu i competencial en l'àmbit de l'etiquetatge i l'empresa; desenvolupar polítiques i mesures legals en l'àmbit de la cultura i l'audiovisual d'acord amb els estàndards propis de les comunitats lingüístiques comparables a la catalana; garantir el compliment del dret i el deure d'utilitzar el servei d'acollida, per exemple vinculant-lo a l'autorització dels permisos de treball als estrangers, de la qual la Generalitat en té competència executiva; o garantir el dret d'ús de la llengua pròpia en el món jurídic i judicial. Pel que fa a l'àmbit institucional, la Plataforma per la Llengua veu fonamental obrir el debat sobre el reconeixement ple del català com a llengua oficial d'estat en igualtat de condicions amb qualsevol altra llengua de l'estat on es troba i, per descomptat, maldar pel reconeixement oficial com a llengua de les institucions europees.

Finalment la Plataforma per la Llengua ha destacat que el català suma, i que una bona gestió lingüística potencia la cohesió social i la vida en comú per al benestar i benefici dels ciutadans, en el marc del respecte de totes les llengües, entre les quals també la castellana.

Els diputats assistents han mostrat el seu interès per les propostes i plantejaments de la Plataforma per la Llengua

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin